19
de novembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:02h
La resolució post-sentència del Tribunal Suprem presentada conjuntament per Junts per Catalunya, ERC i la CUP serà sotmesa a votació del ple del Parlament de la setmana que ve. Es tracta d'un text polèmic perquè la part essencial del punt 11, la que fa referència a la defensa de l'autodeterminació i a la reprovació de la monarquia, ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional. Caldrà veure amb quin redactat arriba la resolució al ple després del tràmit d'esmenes, ja que els grups independentistes sospesen intentar esquivar la suspensió del tribunal per aquesta via mentre que l'oposició sosté que no es pot sotmetre tampoc a votació a través d'aquesta drecera parlamentària.
La resolució, que ha estat inclosa a l'ordre del dia del ple que arrencarà el pròxim dimarts per la tarda, va ser tramitada per la mesa el passat 22 d'octubre, just abans de la campanya del 10-N. De fet, va ser concebuda com l'única iniciativa que els partits independentistes han estat capaços de consensuar després de les condemnes als dirigents empresonats.
Tot i això, la tramitació no es va fer per la via d'urgència extraordinària, amb la qual cosa no es va incloure en el darrer ple que es va celebrar abans de les eleccions. El passat 5 de novembre, el Constitucional va suspendre la tramitació del polèmic punt i va enviar un incident d'execució al president del Parlament, Roger Torrent, a qui ja ha advertit de les possibles conseqüències penals que es poden produir si desacata. Set dies després, el 12 de novembre, el Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) va publicar-ne la suspensió, una acció que depèn dels serveis jurídics de la cambra.
"El Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític", sostenia el punt 11 de la proposta de resolució que ha estat intervingut pel TC. El text consensuat per les tres formacions independentistes pretén refermar que el Parlament pot defensar i defensarà l'autodeterminació i la reprovació Felip VI. Es tracta, precisament, de les dues qüestions que el tribunal va advertir a la mesa que no es podien tramitar i portar al ple si no volia patir conseqüències penals.
Les possibles conseqüències sobre Roger Torrent
Tot i això, Torrent, que està ja en el punt de mira de la Fiscalia, ha insistit en reiterades ocasions que no admetrà "censura" prèvia en els debats parlamentaris. Fins dimarts de la setmana que ve, just el dia en què arrencarà la sessió, hi ha temps perquè els grups presentin esmenes al text que ha estat modificat pel TC. En aquests moments, és motiu de debat si aquestes esmenes -modificacions que proposen al text original- han de passar per la mesa del Parlament si es transaccionen.
Encara, però, que s'arribi a la conclusió que no han de passar imperiosament per la mesa -com passa amb les resolucions del debat de política general, per exemple- els tribunals podrien adreçar-se a Torrent en considerar que, com a president de la cambra, hauria d'impedir que el ple voti punts que contravenen les seves ordres.
Precisament,durant el ple de la setmana passada el TC ja va suspendre una moció presentada per la CUP que defensava l'exercici del dret a l'autodeterminació. L'ordre del tribunal va arribar pocs minuts abans que l'hemicicle aprovés el text, però això no va estalviar que el ministeri fiscal obrís diligències contra el president del Parlament.
La resolució, que ha estat inclosa a l'ordre del dia del ple que arrencarà el pròxim dimarts per la tarda, va ser tramitada per la mesa el passat 22 d'octubre, just abans de la campanya del 10-N. De fet, va ser concebuda com l'única iniciativa que els partits independentistes han estat capaços de consensuar després de les condemnes als dirigents empresonats.
Tot i això, la tramitació no es va fer per la via d'urgència extraordinària, amb la qual cosa no es va incloure en el darrer ple que es va celebrar abans de les eleccions. El passat 5 de novembre, el Constitucional va suspendre la tramitació del polèmic punt i va enviar un incident d'execució al president del Parlament, Roger Torrent, a qui ja ha advertit de les possibles conseqüències penals que es poden produir si desacata. Set dies després, el 12 de novembre, el Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) va publicar-ne la suspensió, una acció que depèn dels serveis jurídics de la cambra.
"El Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític", sostenia el punt 11 de la proposta de resolució que ha estat intervingut pel TC. El text consensuat per les tres formacions independentistes pretén refermar que el Parlament pot defensar i defensarà l'autodeterminació i la reprovació Felip VI. Es tracta, precisament, de les dues qüestions que el tribunal va advertir a la mesa que no es podien tramitar i portar al ple si no volia patir conseqüències penals.
Les possibles conseqüències sobre Roger Torrent
Tot i això, Torrent, que està ja en el punt de mira de la Fiscalia, ha insistit en reiterades ocasions que no admetrà "censura" prèvia en els debats parlamentaris. Fins dimarts de la setmana que ve, just el dia en què arrencarà la sessió, hi ha temps perquè els grups presentin esmenes al text que ha estat modificat pel TC. En aquests moments, és motiu de debat si aquestes esmenes -modificacions que proposen al text original- han de passar per la mesa del Parlament si es transaccionen.
Encara, però, que s'arribi a la conclusió que no han de passar imperiosament per la mesa -com passa amb les resolucions del debat de política general, per exemple- els tribunals podrien adreçar-se a Torrent en considerar que, com a president de la cambra, hauria d'impedir que el ple voti punts que contravenen les seves ordres.
Precisament,durant el ple de la setmana passada el TC ja va suspendre una moció presentada per la CUP que defensava l'exercici del dret a l'autodeterminació. L'ordre del tribunal va arribar pocs minuts abans que l'hemicicle aprovés el text, però això no va estalviar que el ministeri fiscal obrís diligències contra el president del Parlament.