19
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:12h
"Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de ser posats en llibertat de manera immediata i les seves condemnes anul·lades". Aquesta és la principal idea de les conclusions presentades per Amnistia Internacional sobre el judici del procés al Tribunal Suprem. L'ONG fa mesos que reclama l'alliberament dels dos líders civils de l'independentisme, però ara afegeix a més una contundent crítica a la condemna per sedició, que afecta tant els Jordis com diversos exmembres del Govern.
"La vaguetat de la definició del delicte de sedició i la seva interpretació ha desembocat en la condemna dels líders catalans podria tenir un efecte paralitzant perjudicial en les protestes pacífiques", ha alertat Amnistia, i en aquest sentit ha reclamat al Congrés revisar "amb caràcter urgent" la definició del delicte de sedició per no "criminalitzar actes pacífics de desobediència civil" ni restringir "indegudament" la llibertat d'expressió i de reunió.
El judici no va ser "injust"
L'ONG ressalta que en l'observació de les 52 sessions del judici no van trobar "cap factor" que el judici en el seu contingut fos "injust", però consideren "evident" que la condemna per sedició és fruit d'una interpretació "excessivament àmplia" que "criminalitza uns actes de protesta pacífica". "Les penes de presó als Jordis representen una restricció desproporcionada al seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica", sosté Amnistia, que ressalta que els Jordis "mai haurien d'haver entrar a la presó".
Les conclusions s'han presentat aquest matí en una roda de premsa a Barcelona plena a vessar cinc setmanes després que es fes públic el veredicte del Suprem. Hi han intervingut Daniel Joloy, assessor legal i de polítiques d'Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya, i Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya.
La condemna vulnera el principi de legalitat
Les conclusions d'Amnistia posen el focus en els Jordis, però també parlen dels exconsellers i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. L'ONG sosté -com ha dit diverses vegades- que els exdirigents independentistes "poden haver comès algun delicte" pel qual ser jutjats i ser "legítimament sancionables". De tota manera, l'organització veu amb preocupació la condemna per sedició, basada en una interpretació extensiva del delicte que vulnera el principi de legalitat.
En aquest sentit, urgeix les autoritats a assegurar que en els possibles recursos que es presentin contra la sentència es tingui "degudament en compte" la vulneració d'aquest principi, i concretament insta la Fiscalia del Tribunal Constitucional a adoptar una posició "que defensi el respecte del principi de legalitat d'acord als estàndards internacional de drets humans". Beltrán ha ressaltat que se'ls ha condemnat per un delicte la interpretació del qual pot vulnerar el dret internacional.
El risc de la interpretació del Suprem
Amnistia ha ressaltat especialment els riscos que suposa la interpretació que el Suprem ha fet del delicte de sedició. L'ONG es mostra preocupada perquè l'alt tribunal espanyol vinculi la gravetat del delicte al fet que l'oposició al compliment d'una resolució judicial fos "massiva o generalitzada". "D'aquesta manera s'obre la porta a les autoritats perquè imposin un límit il·legítim al nombre de persones que poden exercir simultàniament el seu dret a protestar pacíficament", apunta Daniel Joloy, assessor legal i de polítiques d'Amnistia Internacional.
També ha denunciat que es vinculi la sedició amb l'adjectiu "tumultuari" i recorda que el delicte de sedició tal com està redactat obre la porta a la criminalització de formes legítimes de protesta per expressar la dissidència. "La desobediència civil està protegida pel dret internacional, fins i tot quan suposi una vulneració de la llei sempre que no impliqui violència", ha ressaltat Joloy.
Amnistia ha criticat també l'ús excessiu de la força per part de la policia en situacions de desobediència civil no-violenta i el perill que suposa acusar aquestes accions de delictes tan greus com el terrorisme o la rebel·lió.
Comunicat efímer tres dies abans del previst
Amnistia ha fet el comunicat oficial dimarts, però dissabte ja es va publicar part de les conclusions al web de la secció suïssa d'Amnistia Internacional. El document va estar penjat durant unes hores, suficients perquè diversos mitjans se'n fessin ressò. Finalment, l'ONG el va esborrar i va mantenir que la presentació oficial es faria avui dimarts.
A l'inici de la roda de premsa, des d'Amnistia Internacional han admès que han triga temps a presentar les conclusions. "Necessitàvem temps perquè per primer cop en molts anys s'ha aplicat el delicte de sedició", ha apuntat Beltrán.
"La vaguetat de la definició del delicte de sedició i la seva interpretació ha desembocat en la condemna dels líders catalans podria tenir un efecte paralitzant perjudicial en les protestes pacífiques", ha alertat Amnistia, i en aquest sentit ha reclamat al Congrés revisar "amb caràcter urgent" la definició del delicte de sedició per no "criminalitzar actes pacífics de desobediència civil" ni restringir "indegudament" la llibertat d'expressió i de reunió.
El judici no va ser "injust"
L'ONG ressalta que en l'observació de les 52 sessions del judici no van trobar "cap factor" que el judici en el seu contingut fos "injust", però consideren "evident" que la condemna per sedició és fruit d'una interpretació "excessivament àmplia" que "criminalitza uns actes de protesta pacífica". "Les penes de presó als Jordis representen una restricció desproporcionada al seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica", sosté Amnistia, que ressalta que els Jordis "mai haurien d'haver entrar a la presó".
Les conclusions s'han presentat aquest matí en una roda de premsa a Barcelona plena a vessar cinc setmanes després que es fes públic el veredicte del Suprem. Hi han intervingut Daniel Joloy, assessor legal i de polítiques d'Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya, i Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya.
La condemna vulnera el principi de legalitat
Les conclusions d'Amnistia posen el focus en els Jordis, però també parlen dels exconsellers i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. L'ONG sosté -com ha dit diverses vegades- que els exdirigents independentistes "poden haver comès algun delicte" pel qual ser jutjats i ser "legítimament sancionables". De tota manera, l'organització veu amb preocupació la condemna per sedició, basada en una interpretació extensiva del delicte que vulnera el principi de legalitat.
Amnistia insta la Fiscalia perquè adopti una postura que respecti el principi de legalitat d'acord als estàndards internacionals
En aquest sentit, urgeix les autoritats a assegurar que en els possibles recursos que es presentin contra la sentència es tingui "degudament en compte" la vulneració d'aquest principi, i concretament insta la Fiscalia del Tribunal Constitucional a adoptar una posició "que defensi el respecte del principi de legalitat d'acord als estàndards internacional de drets humans". Beltrán ha ressaltat que se'ls ha condemnat per un delicte la interpretació del qual pot vulnerar el dret internacional.
El risc de la interpretació del Suprem
Amnistia ha ressaltat especialment els riscos que suposa la interpretació que el Suprem ha fet del delicte de sedició. L'ONG es mostra preocupada perquè l'alt tribunal espanyol vinculi la gravetat del delicte al fet que l'oposició al compliment d'una resolució judicial fos "massiva o generalitzada". "D'aquesta manera s'obre la porta a les autoritats perquè imposin un límit il·legítim al nombre de persones que poden exercir simultàniament el seu dret a protestar pacíficament", apunta Daniel Joloy, assessor legal i de polítiques d'Amnistia Internacional.
La roda de premsa d'Amnistia Internacional aquest matí a Barcelona
També ha denunciat que es vinculi la sedició amb l'adjectiu "tumultuari" i recorda que el delicte de sedició tal com està redactat obre la porta a la criminalització de formes legítimes de protesta per expressar la dissidència. "La desobediència civil està protegida pel dret internacional, fins i tot quan suposi una vulneració de la llei sempre que no impliqui violència", ha ressaltat Joloy.
Amnistia ha criticat també l'ús excessiu de la força per part de la policia en situacions de desobediència civil no-violenta i el perill que suposa acusar aquestes accions de delictes tan greus com el terrorisme o la rebel·lió.
Comunicat efímer tres dies abans del previst
Amnistia ha fet el comunicat oficial dimarts, però dissabte ja es va publicar part de les conclusions al web de la secció suïssa d'Amnistia Internacional. El document va estar penjat durant unes hores, suficients perquè diversos mitjans se'n fessin ressò. Finalment, l'ONG el va esborrar i va mantenir que la presentació oficial es faria avui dimarts.
A l'inici de la roda de premsa, des d'Amnistia Internacional han admès que han triga temps a presentar les conclusions. "Necessitàvem temps perquè per primer cop en molts anys s'ha aplicat el delicte de sedició", ha apuntat Beltrán.
Les conclusions d'Amnistia sobre el judici del procés by naciodigital on Scribd