Procés català

Pérez Royo: «El PP va subcontractar la política territorial al TC i el PSOE no sap com sortir-se'n»

El lletrat, que ha rebut el premi Alfonso Comín junt a Martín Pallín, alerta que "a Catalunya s'està jugant la democràcia d'Espanya"

per Roger Tugas Vilardell , 18 de novembre de 2019 a les 20:15 |
Pérez i Royo i Martín Pallín, entre Colau i Maria Lluïsa Oliveres. | Ajuntament de Barcelona
El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo ha avisat aquest dilluns que "a Catalunya s'està jugant la democràcia d'Espanya" i ha denunciat que "el PP va subcontractar la política territorial al Tribunal Constitucional (TC) i el TC va acceptar ser un subcontractista del PP", una situació de la qual "el PSOE no sap com sortir-se'n". Ho ha assegurat en l'entrega del Premi Internacional Alfonso Comín, que aquest any ha estat entregat a aquest lletrat i al fiscal i magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín.

Pérez Royo ha alertat, en aquest sentit, que "fins que no desbloquegi la política a Catalunya, no es desbloquejarà a Espanya" i ha pronosticat que "el Tribunal de Justícia de la Unió Europea serà el primer en corregir el disbarat que suposa la subcontractació de la política territorial al poder judicial", primer en forma de la sentència de l'1-O. I ha raonat igualment que, "si un poder polític renuncia a fer política i subcontracta, el poder judicial actua com la resta de poders, començant per recentralitzar, primer a l'Audiència Nacional i després al Suprem".


El catedràtic ha recordat com, quan es coïa la sentència de l'Estatut, ja va avisar que es preparava "un cop d'estat del TC". "No només es van carregar l'Estatut, sinó tota la Constitució, amb les seves garanties", ha asseverat, i ha avisat que "d'un cop d'estat se sap com s'entra però no com se surt" i, per això, malgrat que determinats governants van creure que amb una sentència dura s'aturaria el procés, "no es resol res engarjolant la gent". Ha recordat, en aquest sentit, la paràlisi de la política espanyola i que l'independentisme ha recollit els millors resultats en dues eleccions generals.

Al seu torn, Martín Pallín ha denunciat aquest dilluns que el judici de l'1-O va néixer arran d'una connexió entre l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santmaría, el jutge Marchena i el fiscal José Manuel Maza, els quals "volien espantar però se'ls en van anar de les mans", ja que "no esperaven que el Suprem assumís aquesta tesi". "Mai una rebel·lió ha nascut d'un parlament, això escandalitzaria qualsevol jurista de qualsevol país", ha asseverat, i ha demanat que la condemna arribi aviat a Estrasburg.


El dret a l'autodeterminació, inoculat

El jurista ha carregat contra els continguts "inverossímils, insultants i fins i tot infantils" de la sentència i, per exemple, ha etzibat, en relació a les referències sobre la inoculació del dret a l'autodeterminació, que "no és acceptable que un jutge digui que dos milions de persones han estat inoculades per unes persones condemnades a unes penes de presó similars a les de l'homicidi". I ha insistit que no és de rebut afirmar que els suports a l'autodeterminació "tant de Julian Assange o de Yoko Ono no han estat espontanis, sinó que han estat inoculats també".


El magistrat emèrit del Suprem ha criticat el rol de la Fiscalia en el judici de l'1-O, el qual ha intentat "muntar una espècia de conspiració" malgrat que sentències anteriors ja havien descrit la qüestió com un conflicte polític. "Cap article del codi penal castiga polvoritzar la Constitució", ha afegit, i ha assegurat que aquesta "obsessió per la unanimitat de l'alt tribunal denota inseguretat i un regust d'autoritarisme".

Un conflicte polític

Martín Pallín ha afirmat que "no és bo que un país estigui governat pels jutges", fet que evidencia una "patologia dins del sistema", atès que "s'ha derivat un problema polític als jutges". Una situació que, quan ocorre, "pot provocar una erosió democràtica i influir negativament en el principi de la divisió de poders", segons el jurista.

Martín Pallín ha recordat les propostes de caràcter federalitzant que hi ha hagut a l'Estat, com la Constitució de la Primera República espanyola. Una de les poques solucions que veu al "conflicte històric endèmic entre Catalunya i Espanya" i la qual, segons ha asseverat, han de tenir en compte els jutges, ja que, si no analitzen el context en fer sentències, al final seran com un "autòmat que serà substituït per un robot".

Absència de Toni Comín

A l'inici de l'acte, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lamentat que "l'excepcionalitat, la injustícia i la judicialització hagin impedit" que assistís l'exconseller Toni Comín i ha destacat la "mirada garantista i progressista de la justícia, en oposició amb els que la confonen amb la venjança o l'escarni. "Són dues persones que s'han oposat a la judicialització de la política en situacions poc còmodes, donen suport a la reforma del codi penal perquè la sedició i rebel·lió no siguin entesos de forma expansiva", ha destacat.

Segons Colau, no són només els drets dels independentistes els que estan en perill a l'Estat, sinó que "són els drets de tothom, el dret a la protesta és el que ara està amenaçat". "Reivindiquem més que mai els valors de pau, justícia i solidaritat perquè al món, Europa i Espanya s'estan normalitzant els discursos d'odi", ha lamentat, i ha avisat que cal que "la justícia sigui al costat de les persones més vulnerables i d'aquells que defensen aquestes persones", ja que, si no, poden "convertir-se en eina de repressió i reproducció de les desigualtats".

Clam per la llibertat pels presos polítics

La viuda d'Antonio Comín i presidenta de la Fundació Alfonso Comín ha reclamat en la seva intervenció la "llibertat immediata dels presos polítics i el retorn dels exiliats", entre els quals el seu fill Toni Comín. Un clam que ha arrencat un aplaudiment de la sala del Consell de Cent de l'Ajuntament, també del tinent d'alcaldia de Cultura, Joan Subirats, els regidors presents d'ERC Ernest Maragall i de JxCat Elsa Artadi i Ferran Mascarell, així com de l'activista Arcadi Oliveres, que també va rebre aquest premi.

L'advocada Eva Labarta ha criticat en el discurs d'oferiment la judicialització de la política i la politització de la justícia i ha asseverat que en judicis com el de l'1-O, la sentència tan sols plasma les "opinions predeterminades en lloc dels fets", fins i tot "introduint judicis de valor". S'està aplicant, ha denunciat, "el dret penal de l'enemic", el qual inverteix els "plans de víctima i botxí". "Són dolents i, per tant, tot s'hi val contra ells", ha resumit com a filosofia, tot i que ha avisat dels avisos que arriben des d'Europa per aquest mal ús, i ha carregat també contra la utilització de la Constitució, la qual "s'ha convertit també un enemic del dissident".

Visió democràtica del dret

Amb l'entrega d'aquest guardó, la Fundació Alfonso Comín reconeix el "compromís amb una concepció i una visió democràtica del dret i de la justícia" de Martín Pallín i Pérez Royo. El fiscal i magistrat emèrit del Suprem Martín Pallín ha estat president de l'Associació pro Drets Humans d'Espanya i de la Unió Progressista de Fiscals, i portaveu de Jutges per a la Democràcia.

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Pérez Royo va ser rector d'aquesta universitat entre 1988 i 1992 i president de la Conferència de Rectors d'Espanya, va participar en la redacció de l'Estatut andalús i ha rebut també el Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya el 2007. Es va mostrar molt crític amb la sentència de l'Estatut i, com Martín Pallín, del judici de l'1-O.

La Fundació Alfonso Comín entrega anualment el Premi Internacional Alfonso Comín a persones o col·lectius que treballen per un món més socialment just i contra situacions d'injustícia. Des de 1984, l'han rebut personalitats com el sud-africà Nelson Mandela o Pere Casaldàliga, el Moviment dels Treballadors Sense Terra del Brasil o els pobles de Nicaragua, Palestina o el Kurdistan. El 2018 va reconèixer les persones centreamericanes migrants que es troben a la recerca de refugi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació