Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Judici a Torra

Torra, al TSJC: «Em podeu condemnar, però no canviareu la voluntat d'aquest país»

El president de la Generalitat, en el tancament del judici pels llaços grocs, acusa el tribunal de voler "alterar" les decisions del Parlament i admet que va desobeir la Junta Electoral

per Bernat Surroca / Oriol March , Barcelona, 18 de novembre de 2019 a les 18:20 |
Judici contra Quim Torra al TSJC | ACN
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha convertit l'última paraula en el judici per la pancarta del llaç groc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un al·legat polític contra l'Estat, a favor de l'autodeterminació i crític amb el propi organisme judicial per voler "alterar" el panorama polític català a través de la seva inhabilitació. En una intervenció molt més política que tècnica, el dirigent independentista ha apuntat que el poden condemnar, però que el TSJC "no canviarà la voluntat del poble de Catalunya". també ha indicat que "només el Parlament" li pot retirar la confiança.

"Aquest tribunal em pot condemnar, però no podeu canviar la legitimitat dels que em van escollir. Em podeu condemnar, però no canviareu el meu compromís. Em podeu condemnar, però no canviareu el destí d'aquest país. La democràcia sempre guanya. [...]Només el Parlament escull els seus presidents o els censura. El compromís de fidelitat és el que he procurat seguir aquest any i mig. I seguirà durant tots els propers mesos, fins que el Parlament no em tregui la seva confiança", ha recalcat el president, que ha tancat el discurs amb un "visca Catalunya lliure" previ al "vist per a sentència" pronunciat per Jesús María Barrientos, amb qui ha topat durant la jornada.


"No podia acatar l'ordre de la Junta Electoral", ha reflexionat Torra, que ha definit com a "il·legal" l'ordre de l'organisme. "La primera obligació és vetllar pels drets i llibertats dels meus compatriotes. Hi ha hagut moltes lluites compartides, com diu l'amic Jordi Cuixart, perquè d'aquí surten moltes llibertats", ha assenyalat Torra. El president ha dit que, si és per defensar els drets civils i polítics, "benvinguda sigui la condemna en cas que arribi". "No renunciaré mai a defensar els drets civils, socials i polítics de tots els ciutadans catalans. Mai renunciaré al dret a l'autodeterminació, ni els presos i exiliats, ni a la dignitat dels que han tingut aquest càrrecs", ha destacat.


Torra ha indicat que el ministeri fiscal "vetlla pels interessos de l'Estat", moment en el qual Barrientos ja l'ha avisat que no permetria "desqualificacions". "La Fiscalia no és un garant de la legalitat", ha apuntat el president, després que el president de la sala el frenés. "Tinc el dret que vostè no m'interrompi", ha indicat el dirigent independentista, que ha recordat que des de la "recuperació parcial" de la "sobirania" hi ha hagut niu presidents de la Generlaitat sotmesos a judici o bé a l'exili, com ara Josep Irla o bé Lluís Companys, víctima d'un "crim d'Estat amb la col·laboració de la Gestapo".

"Vinc a acusar l'Estat"


Posant el retrovisor en el passat més recent, Torra ha parlat de la condemna a Mas pel 9-N i l'exili de Carles Puigdemont per haver promogut el referèndum. "Però avui és el primer cop que un president és jutjat en exercici del càrrec. I per evitar que això passi, una majoria dels catalans volen culminar el procés d'independència. La República catalana és l'única opció perquè els drets dels catalans siguin respectats", ha apuntat el dirigent independentista, que ha defensat la "voluntat popular" com a "primera institució republicana", per la qual cosa cal "respectar-la".

"No he vingut aquí atordit ni en silenci. He vingut a dir que jo vaig complir amb el deure del meu càrrec. Vinc a acusar l'Estat de vulnerar els drets dels meus compatriotes. Aquest judici no ha comptat amb les garanties necessàries, i és obvi que aquest tribunal no és imparcial", ha recalcat Torra, que ha recordat que ell és advocat. "S'haurien d'haver abstingut de ser avui aquí, i no puc més que lamentar que rebutgin el meu dret a portar aquest cas a la Unió Europea", ha remarcat el president, que ha vaticinat que el seu cas arribarà a la justícia comunitària.

El TSJC rebutja les qüestions prejudicials

L'advocat de Torra, Gonzalo Boye, ha sol·licitat al tribunal elevar el cas del president de la Generalitat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) abans de dictar sentència. Com que la Fiscalia demana que Torra sigui inhabilitat per exercir qualsevol càrrec públic de caràcter europeu, Boye ha indicat que el cas s'emmarca en el context comunitari. "Cal elevar les qüestions prejudicials a nivell europeu i, denegar-les, suposaria una denegació de les garanties del procés", ha insistit l'advocat. Ràpidament, Jesús María Barrientos, president de la sala, ho ha rebutjat per "extemporani".

"Les preguntes, en tot cas, arribaran a Luxemburg", ha apuntat Boye, que ha demanat un "diàleg entre tribunals" davant d'aquest "conflicte" existent. El lletrat ha assegurat que es basa en l'article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i ha justificat que el plantejament de les qüestions prejudicials s'havia de fer ara perquè no hi ha havia un "altre moment millor". Entre les preguntes que ha fet la defensa, n'hi ha una que es basa en la incapacitat d'haver tingut un jutge "imparcial".


Abans, Boye apuntat condemnar el president com demana la Fiscalia suposaria "vulnerar" drets humans". Ha assegurat també que la Junta Electoral Central (JEC) no és un òrgan superior al president i ha recordat que no hi ha cap cas en la jurisprudència on la desobediència no s'entengui com la desobediència "a una autoritat superior" o a ordres judicials. "La resta són discussions no emparades en dret", ha insistit l'advocat, i ha dit que en el cas de Torra no es pot parlar de desobediència perquè no hi ha l'element de jerarquia.

Boye ha titllat d'"aberració jurídica" el que ha fet la Junta Electoral. "Hi ha una motivació política darrere de la seva actuació", ha denunciat el lletrat. En aquest sentit, ha denunciat indefensió perquè la defensa no ha pogut interrogar els membres de la JEC, l'organisme que ha denunciat Torra per no haver retirar els llaços grocs durant el període electoral.

La JEC "no té competències" en el cas

L'advocat ha dit que la JEC no té competències per dictar una resolució com la que ha dictat, i ha citat juristes i magistrats que sostenen això. "La norma és clara i no necessita interpretació, només aplicació", ha recordat l'advocat, i ha afegit que la Generalitat no tenia cap participació en les eleccions del 28-A i, per tant, la Junta Electoral no podia ordenar res al president amb caràcter sancionador. Per fonamentar això, Boye ha citat una sentència del Suprem que apunta que la JEC no té competència sobre organismes que no intervenen en el procediment electoral en qüestió. 

El lletrat ha qualificat l'actuació de la JEC de "colonial", en el sentit de "colonitzar terrenys" que no li corresponen, i s'ha emparat en la Loreg, que limita les competències del tribunal electoral en el cas dels llaços grocs el 28-A. "No tenia competències", ha insistit, i ha reiterat que Torra estava convençut "i assessorat" en el sentit que la JEC no era ni un òrgan superior ni tenia competència en el cas, i per tant no es pot dir -com sostenen les acusacions- que Torra volia desobeir. 

Una actuació "polititzada"

L'advocat també ha denunciat un "problema estructural" a l'hora de designar els membres de la JEC i ha recordat que alguns membres del tribunal electoral s'han posicionat contra el procés català i contra el president Torra. "No hi pot haver imparcialitat", ha lamentat Boye en referència a Andrés Betancur i Carlos Vidal, molt crítics públicament amb l'independentisme. En aquest sentit, l'advocat ha assegurat que l'actuació de la JEC està "polititzada" i això "vicia" de base el procediment.

L'advocat de Torra ha criticat també que la JEC es va inventar un sistema de recursos en el cas dels llaços grocs. "Quan es tracta de Catalunya, la JEC ha superat qualsevol límit de la seva pròpia doctrina", ha ressaltat.

"Falta de respecte" al president

Boye ha insistit que Torra ha de ser tractat com a "molt honorable president" mentre no hi hagi una sentència que l'inhabiliti. "Les aparences ho són tot, tot", ha dit, i ha lamentat que hi hagi hagut una falta de respecte institucional cap al president. L'advocat també ha recordat que deu dels últims dotze presidents han estat encausats. "Està passant alguna cosa", ha advertit el lletrat i ha qualificat el cas d'una qüestió política.

L'advocat ha reiterat també que s'ha vulnerat el dret a un jutge imparcial. "Posem en dubte la seva imparcialitat", ha dit Boye al tribunal, i ha denunciat que el tribunal d'Estrasburg té un criteri diferent al de la Fiscalia i no diu que s'hagi d'interpretar la recusació de manera "restrictiva", com ha dit el fiscal en la seva intervenció inicial. "Si miréssim més Europa veuríem que la interpretació del dret va per un altre camí", ha dit.

"Els llaços no representen tothom? La foto del rei tampoc i presideix aquesta sala"

Boye ha començat la seva intervenció responent alguns punts de les acusacions. "Els llaços grocs no són un símbol compartit per tota la ciutadania? La foto del rei tampoc", ha etzibat l'advocat del president. "Quan es tracta de drets fonamentals, la neutralitat és l'equidistància", ha ressaltat.

Pel que fa a Vox, Boye ha dit que l'acusació popular diu que Torra és un "desobedient" mentre que la JEC ha emès resolucions iguals per al cas del partit ultra, que no ha deixat entrar determinants mitjans, i no n'han complert cap. "Parlen de desobediència, primer que s'ho apliquin", ha reblat el lletrat.

La Fiscalia considera acreditada la desobediència

La Fiscalia, representada pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha conclòs que el judici ha confirmat l'acusació de desobediència contra el president de la Generalitat per no retirar els llaços grocs dels edificis públics. En l'informe definitiu presentat davant del jutge a les quatre de la tarda -els testimonis previstos pel segon tram del judici han estat descartats-, el fiscal ha recordat que la JEC estableix que els poders públics no poden utilitzar simbologia en període electoral que utilitzin partits que concorrin a les eleccions. "Ens agradarà més o menys, però el llaç groc no és compartit per la totalitat de la ciutadania de Catalunya i no és neutral", ha deixat clar Bañeres.

El fiscal ha intentat fonamentar el delicte de desobediència de què acusa el president. En primer lloc, ha dit que perquè hi hagi desobediència hi ha d'haver una ordre dictada per un tribunal competent, i que el destinatari conegui aquesta ordre i la incompleixi obertament i amb un propòsit deliberat. Segons Bañeres, Quim Torra va manifestar la voluntat de no acatar l'ordre de la JEC i "reiterava una falta de consideració" cap a la institució que emetia l'ordre. "Torra no va dubtar en aprofitar totes les compareixences públiques per presentar-se com a paladí de la llibertat d'expressió", ha assenyalat el fiscal, i ha recordat que l'actitud del president no estava avalada ni pels serveis jurídics de la Generalitat ni pel Síndic de Greuges. 

El Síndic, ha recordat la Fiscalia, va recomanar i reiterar al Govern complir amb l'ordre de la JEC. Amb aquest, Bañeres ha volgut evidenciar el caràcter "renuent" del president, "que es presentava com l'únic defensor de la llibertat d'expressió". El fiscal ha dit també que Torra se vino arriba amb el pas dels dies i es van incrementar els "menyspreus" cap a la JEC, fins al punt de substituir la pancarta amb el llaç groc per un llaç blanc. "Quin sentit tenia això si no tornar a mostrar la voluntat de desobeir?", s'ha preguntat Bañeres. 

Vox acusa Torra de fer un pols amb l'Estat

L'acusació popular de Vox, representada per l'advocat Juan Cremades, ha recordat en el seu informe de conclusions que els acords de la Junta Electoral Central (JEC) s'han de complir i no fer-ho no és defensar la llibertat d'expressió sinó desobediència. "Quim Torra va mantenir el seu habitual pols amb l'Estat", ha destacat Cremades, que també li ha llançat un avís polític al president. "Vostè governa per a tota la ciutadania", ha remarcat el lletrat, que ha vist en el president la voluntat de desobeir de forma "reiterativa, manifesta i pública" en el cas dels llaços grocs.

Xoc amb el tribunal

Boye li ha preguntat per Carlos Vidal, un membre de la JEC "que s'ha significat molt clarament en contra de l'independentisme". Les consideracions de Vidal es van fer públiques "abans, durant i després" del cas dels llaços grocs. Segons el president, aquesta simbologia està protegida per les instàncies internacionals, i ha justificat que els llaços fossin presents a Palau per demanar la llibertats dels presos i el retorn dels exiliats. "Ens hauríem de preguntar per què no hi eren en altres edificis, com ara a la delegació del govern espanyol a Catalunya", ha ressaltat.

Torra només ha respost les preguntes de Boye, i s'ha negat a atendre les qüestions de la Fiscalia i de l'acusació particular, representada per Vox, en concret pel lletrat Juan Cremades. El president ha assegurat que la formació d'ultradreta és un partit "franquista", i ha recordat que Espanya va viure quaranta anys de dictadura. Això ha provocat una topada amb el president de la sala, Jesús María Barrientos, que li ha demanat que no emeti "desqualificacions". "No ha estat cap desqualificació", ha dit.

"La sala està contaminada"

La defensa de Torra, encapçalada per Boye i Isabel Elbal, ha demanat en l'arrencada del judici contra el president de la Generalitat que se suspengui el procediment per tal que hi pugui testificar, en nova data, els membres de la JEC que van ordenar la retirada de la pancarta del llaç groc. A parer de l'equip defensor de Torra, els membres de la JEC haurien prevaricat amb l'ordre de la retirada dels llaços, emesa al març, el tribunal està "contaminat", de manera que el president no gaudirà d'un "judici imparcial" per part de la sala presidida per Jesús María Barrientos, que "públicament s'ha posicionat en contra dels llaços grocs". La seva petició, després d'un recés de quinze minuts, s'ha rebutjat.

"Volem que això no continuï", ha assenyalat l'advocada sobre la vista oral que s'ha obert avui,  i s'ha queixat de la "contaminació" dels membres de la JEC contra la "més alta representació de la Generalitat". "No és de rebut començar un procediment penal sense tenir en compte si fos membres de la Junta estaven contaminats", ha recalcat mentre llegia les ordres de l'organisme, que inclouen un relat "parcialitzat" dels fets. "No hi ha una redacció objectiva i neutra dels indicis", ha remarcat Elbal. "Hi ha judicis de valor i opinions alienes a la investigació", ha resumit.

La lletrada també s'ha queixat del paper de Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè "ha resolt sobre la seva pròpia recusació". "El procediment s'ha resolt de forma parcialitzada. No pensem que Torra pugui tenir un judici imparcial", ha assegurat Elbal. Dos dels magistrats que jutgen el president van ser els encarregats d'admetre a tràmit la querella per desobediència impulsada per la Fiscalia després de la polèmica per la pancarta del llaç groc.

"El procediment s'ha resolt de forma parcialitzada. No pensem que Torra pugui tenir un judici imparcial", assegura Isabel Elbal, advocada de Torra

"La sala està contaminada", ha reflexionat l'advocada, que ha insistit en la idea que Barrientos s'ha posicionat en contra dels llaços grocs en edificis públics. També ha relatat com el magistrat es va aixecar d'un acte públic al Col·legi d'Advocats de Barcelona quan el president del Parlament, Roger Torrent, va parlar de presos polítics. "Hi ha un conflicte polític enquistat des de fa anys", ha remarcat. "Tenen una oportunitat històrica de salvar el sistema democràtic", ha ressaltat Elbal.

Segons l'advocada, s'ha "vulnerat la presumpció de desobediència". "És tan evident que serà condemnat, per part de l'opinió publicada, que aquest judici no hauria de prosseguir", ha apuntat Elbal, que ha citat declaracions públiques que van des d'Isabel Celaá, portaveu del govern espanyol en funcions, fins a Lorena Roldán, candidata de Ciutadans a les properes eleccions catalanes. La defensa també ha combatut l'escrit d'acusació de Vox, que també parla de la "denegació d'auxili".

Sentència d'aquí a dues setmanes?

La previsió era que el judici es tanqui aquest mateix dilluns després del testimoni de policies nacionals espanyols; el comissari en cap dels Mossos en el moment dels fets Miquel Esquius; el president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; la consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu l'abril del 2019, Elsa Artadi; i el conseller d'Interior, Miquel Buch, que havia de ser l'últim dels citats a declarar en participar. Però la renúncia de les acusacions als testimonis i la malaltia de Buch ha fet que la fase testifical s'hagi acabat amb Esquius, apartat a l'octubre de la comandància dels Mossos.

Boye assegura que la sentència pot arribar d'aquí a dues o tres setmanes i manté que, si el cas arriba al Suprem, es resoldrà al juny o al juliol

Segons va explicar ahir Boye al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, la previsió és que la sentència arribi d'aquí a dues o tres setmanes. En cas que sigui inhabilitat, existeix la possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem. Segons la defensa del president, aquest procés es podria allargar fins al juny o el juliol. Això vol dir que la condemna, en cas de ser-hi, no seria ferma fins aquell moment. Al TSJC no només hi ha en risc el futur de Torra com a president, sinó també el de la legislatura catalana.

L'escrit d'acusació en el judici contra Torra by naciodigital on Scribd


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació