25-N: els homes han d'actuar ja

L'Ajuntament de Barcelona fa una crida a construir noves masculinitats i a trencar les complicitats que emparen la violència contra les dones

per Redacció , 25 de novembre de 2019 a les 06:36 |
Una pancarta molt explícita en una manifestació feminista | Adrià Costa
Fa dues dècades que el 25 de novembre és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones. Passen els anys i la xacra de la violència masclista no desapareix. És per aquest motiu que la campanya d'enguany de l'Ajuntament de Barcelona vol fer implicar directament els homes. “El present és feminista” pretén que trenquin el silenci, s'impliquin i adoptin un rol actiu per construir noves masculinitats.

L'origen del 25-N

El calendari feminista té dos dies marcats amb lila: el 8 de març i el 25 de novembre. Però, per què es va triar aquesta segona data com a Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones? L'origen cal buscar-lo l'any 1960 quan van ser assassinades brutalment a la República Dominicana les tres germanes Patria, Minerva i Maria Teresa Mirabal. Formaven part de l'oposició al dictador Rafael Trujillo, que curiosament està enterrat al cementiri del Pardo de Madrid, a tocar des d'on recentment reposa el cos de Francisco Franco.


El maig de 1960, les germanes Mirabal van ser jutjades i empresonades juntament amb les seves parelles. Setmanes després, el dictador en va ordenar l'alliberament i després d'una visita als seus marits a la presó, van ser apallissades i estrangulades fins a la mort en una finca del dictador. Els autors materials del triple crim, malgrat formalment ser condemnats a 30 anys, mai ho van complir i van poder sortir de país.
 

Les germanes Mirabal, un símbol per al feminisme


El 1981, en la primera trobada feminista de l'Amèrica Llatina i el Carib, es va acordar que el 25 de novembre passés a ser el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència ver les Dones. Una commemoració que l'ONU va oficialitzar el 1999 després que la mateixa República Dominicana ho demanés oficialment. 

Les Nacions Unides defineix el concepte com “tot acte de violència que tingui o pugui tenir com a resultat el patiment físic, sexual o psicològic per a les dones, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com privada”. Inclou violència per un company sentimental –física, maltractament psicològic, violació conjugal, feminicidi-; sexual i assetjament –violació, actes sexuals forçats, insinuacions sexuals no desitjades, abús sexual infantil, assetjament al carrer, assetjament cibernètic, entre d’altres-; així com matrimoni forçat i matrimoni infantil, tràfic de persones, mutilació genital.


Un problema d'abast epidèmic

Vint anys després de la decisió l'ONU i, tot i la creixent sensibilització i preocupació ciutadana respecte les violències masclistes, la realitat és que segueix sent un problema d’abast epidèmic. Al conjunt d'Europa, 62 milions de dones han viscut violència masclista al llarg de la vida i una de cada tres ha experimentat agressions físiques o sexuals. A Catalunya, des de l'inici de l'any s'han assassinat 11 dones.

A Barcelona, les dades continuen sent alarmantment molt altes. Ho reflecteix l'Enquesta de Violència Masclista a Catalunya del 2016: quasi un 58% de les dones de la ciutat han patit violència masclista al llarg de la seva vida. Una xifra que, si es tenen en compte els comentaris, gestos sexuals i exhibicionisme, escalaria fins al 72%. A més, una de cada tres, han patit fets de violència molt greus (amenaces amb represàlies, emportar-se els/les fills/es sense permís, propostes de millores a canvi de favors sexuals, tocaments amb amenaces o violència, violacions, intents de violació o agressions físiques violentes).
 
% DONES DE BARCELONA VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA MASCLISTA*

* Han patit algun tipus de violència masclista / violència masclista molt greu

En un sol any, en aquest cas el 2016, l'estudi indica que un 13,8% de dones van patir agressions masclistes, i un 2,3% van ser molt greus.

Cap a una Barcelona antimasclista

BCN antimasclista és el portal de l’Ajuntament de Barcelona que aglutina tota la informació relacionada amb la lluita contra les violències masclistes en l’àmbit municipal. Reuneix a un sol clic serveis d’atenció i prevenció, eines de detecció, dades i documentació així com les campanyes de sensibilització.

Com cada any, l’Ajuntament s'ha sumat al 25-N amb una campanya de comunicació que té com objectiu posicionar-se en contra de totes les formes de violència masclista. Durant els últims anys, el missatge ha evolucionant: “Rebutja” (2015), “Ni mitja” (2016), “No et giris d’esquena” (2017) i “El futur no és masclista” (2018), on ja s'interpel·lava els nois i la gent jove.

Enguany, la campanya se centra en la Barcelona del present ja que, tal i com destaquen des de l'Ajuntament, “el present ja és feminista”,. Per això, l’objectiu és recordar que la ciutat rebutja totes les formes de masclisme i que s’hi enfronta. La campanya pretén interpel·lar els homes i posa sobre la taula elements que faciliten la reflexió sobre el seu rol i sobre la necessitat de construir noves masculinitats, així com d’atrevir-se a trencar les complicitats que, sovint, no fan més que perpetuar una estructura de violència.


Està formada, entre altres, per tres vídeos on es pot veure com actua un home quan veu una situació de violència exercida per un altre i dubta sobre si plantar-li cara. Concretament, uns amics que intercanvien la foto íntima d’una noia a través de les xarxes socials, un home que assetja verbalment una noia de nit al carrer i un pare que controla la seva dona en presència del fill comú.

La campanya ha coincidit amb la presentació d'un paquet de mesures per frenar les violències masclistes a la ciutat, especialment les de caràcter sexual. Laura Pérez, tinenta d'alcaldia de Drets Socials i Feminisme de l'Ajuntament de Barcelona, en destaca un telèfon d'urgència per atendre casos de violència sexual les 24 hores del dia, un estand mòbil antimasclista després de l'èxit de l'instal·lat a les Festes de la Mercè, l'ampliació de l'experiència de parades a demanda del bus nocturn i l'ampliació de programes sobre violències masclistes digitals i d'educació sexual i afectiva feminista, entre altres.




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació