És l'independentisme més racista que l'unionisme? Cinc dades acrediten just el contrari

L'independentisme no és més racista que l'unionisme, sinó tot el contrari. Malgrat que molts detractors de la República catalana com els dirigents de PP i Cs acusen sovint els seus partidaris de ser un moviment racista o fins i tot supremacista, l'enquesta sobre cosmopolitisme i localisme presentada divendres pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) assenyala cinc evidències conforme la realitat és del tot oposada. Coses de la brossa a l'ull aliè i la biga al propi.

Es tracta de l'enquesta que va copar nombroses portades perquè semblava que assenyalava a una caiguda de l'independentisme -que al final no era tanta-, per bé que l'objectiu central del treball era analitzar la visió del món i de les altres cultures en la societat catalana. Com que la gent quasi sempre negarà que és racista si se li pregunta directament, una bona manera d'identificar els que ho són és demanar per aquelles actituds que denoten una actitud més o menys oberta respecte la immigració.

L'enquesta requereix, per exemple què hauria de fer el Govern "respecte la gent dels països menys desenvolupats que venen aquí a treballar" (gràfic superior). Un 24,1% dels independentistes defensen que vingui qui vulgui, el triple que entre els unionistes. Per contra, un 23,7% dels partidaris de la unitat espanyola defensa posar límits estrictes a l'arribada d'immigrants i un 3% la prohibiria del tot, uns percentatges que cauen fins al 13,1% i l'1,5%, respectivament, entre els que reclamen una República catalana

Què fa ser català o espanyol?

El sondeig també pregunta per quins elements són importants per ser "veritablement català/ana" o "veritablement espanyol/a". En aquest cas, comparem el que els independentistes reclamarien a algú que volgués ser veritablement català i el que els unionistes demanarien a un candidat a veritablement espanyol -pel fet de ser el que cadascú reconeix com a estat propi desitjat.

En el cas del defensors de la República catalana, prima un aspecte de pròpia voluntat i que no discrimina com el mer fet de sentir-se català, per bé que el fet de compartit tradicions i comuns té un pes rellevant. En el cas dels unionistes, però, pesa fins a 17 punts més que en els independentistes el fet d'haver nascut al país, 13 punts més tenir-hi avantpassats o més de 9 punts més ser catòlic. Elements que no depenen de la voluntat, sinó de la genètica o fins i tot la religió. En els dos casos, el fet de parlar les llengües respectives pesa quasi el mateix.
 
Igualment, l'enquesta també demana fins a quin punt s'està d'acord en què els immigrants haurien d'abandonar la seva cultura d'origen per adoptar la del país d'acollida. Només un 21% dels independentistes hi estan molt o bastant d'acord, un percentatge que puja més d'11 punts més entre els unionistes. Els partidaris de la República catalana, tot i valorar que es comparteixin tradicions, són més tolerants amb que els nouvinguts també mantinguin les seves d'origen.
 
El rebuig a la cultura d'origen pot respondre al fet de creure que la pròpia és millor, és a dir, a cert supremacisme. Preguntats sobre el grau d'acord en relació a si cap cultura és superior a les altres, quasi tres quartes parts dels independentistes (73,4%) se situen en un grau d'acord màxim (9 o 10), fins a deu punts més que entre els unionistes. La resta se situa, majoritàriament, en posicions més relativistes.
 
En aquest sentit i com a última dada, una altra forma d'analitzar el possible supremacisme o localisme de cadascú en front d'una posició més oberta o cosmopolita és valorant fins a quin punts agrada aprendre d'altres cultures. Preguntant això de la mateixa manera, en una escala de 0 a 10, el 60,5% dels independentistes se situa en un 9 o un 10, fins a 13 punts més que entre els unionistes, que no arriben ni a la meitat els que n'estan tan predisposats.
 
Sembla clar que el nivell d'obertura cap a la immigració i les altres cultures és superior entre els catalans independentistes que entre els unionistes. Això no implica, però, que se sentin emocionalment més vinculats a àmbits territorials supranacionals, com en concret ho seria l'europeu. En una escala de 0 al 10 en europeisme, només un 12,9% d'independentistes se situa en un 9 o 10 (18,6%, en el cas dels unionistes), mentre que un 28% respon una xifra entre el 0 i el 4, un percentatge que quasi duplica el dels unionistes que ho fan.
 
Aquest fet, però, pot respondre a un posicionament més crític amb organismes com la Unió Europea, que han ignorat la repressió de l'Estat i s'han negat a mediar per una resolució pactada per al conflicte polític català. Quasi la meitat dels independentistes suspèn aquesta institució pel que fa a la confiança que li mereix, una xifra que duplica la dels unionistes que ho fan. Els partidaris de la República també són més crítics amb ens internacionals com les Nacions Unides.