Canvi de rasant

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El PSOE i ERC es preparen per obrir una negociació formal per investir Pedro Sánchez president del govern espanyol. La negociació, segons que expliquem avui al diari, serà cara a cara i bilateral, sense Pablo Iglesias, líder de Podem, fent de "poli bo". Les posicions estan lògicament allunyades, més encara després d'una campanya extraordinàriament dura de Sánchez (dir "sectària" a TV3, prometre intervenir l'escola catalana o tipificar com a delicte el referèndum eren les propostes estel·lars) i de què el líder republicà hagi estat condemnat a 13 anys de presó pel Tribunal Suprem. El portaveu republicà, Gabriel Rufián, ja va avisar al juliol, quan Sánchez i Iglesias no veien manera de posar-se d'acord, que el que era possible aleshores no ho seria al setembre. I ara ho ha de mantenir, més encara després de rebre un avís a les urnes que es tradueix en necessitat de mantenir l'exigència.

Els republicans estan obligats a entendre's amb el PSOE perquè no hi haurà un escenari millor a l'actual per negociar, i els socialistes estan en idèntica situació atès l'enrocament de la dreta i que unes noves eleccions serien un drama per a ells. Però és evident que l'acord, per ser sòlid, necessita un canvi de rasant. Un canvi de rasant que assumeixi el diàleg bilateral i sense limitacions entre governs i que deixi de banda la repressió. En una negociació tothom ha de cedir (al que és immediat però no al seu projecte polític) però tothom n'ha de treure alguna cosa positiva.

De la declaració de Quim Torra ahir al seu judici al TSJC se'n desprenia que ell és ja un president que està més fora que dins i que no serà qui recondueixi el conflicte polític amb l'Estat. I ningú compta que faci efectiva la República. Torra va optar davant el tribunal per fer un discurs sòlid i molt polític, sense enretirar-se ni un mil·límetre de les seves posicions. Un discurs per passar als llibres d'història d'un president davant el banc dels acusats. I a la nit es va negar a assistir, amb quatre consellers del Govern, al sopar dels premis de la patronal Foment, on també hi havia tres ministres del govern espanyol en funcions. L'argument va ser que ell no el podia tancar, tal com va avançar Pilar Rahola a TV3 i hores després va confirmar Palau. Torra va delegar en Aragonès, que va brandar el "sit and talk" i demanar tornar a Pedralbes. A les bambolines, dirigents de JxCat intenten també mantenir ponts d'interlocució amb Madrid i no deixar tota la pista per ERC.   

Avui estarem molt pendents, de nou, dels tribunals. Declara Lluís Salvadó, número dos de Junqueras abans del referèndum, i Amnistia Internacional explica, un mes després de la sentència, la seva posició, que previsiblement serà crítica. I a Sevilla s'espera la sentència dels ERO, un macrocas de corrupció que afecta de ple el PSOE andalús i que, ben segur, crearà un maldecap a Pedro Sánchez en plenes negociacions.
 

---

Avui no et perdis

»El PSOE i ERC defineixen una negociació bilateral per a la investidura; per Sara González.

»Aragonès reclama davant el govern espanyol recuperar la Declaració de Pedralbes; per Pep Martí.

»Crònica: El sopar dels empresaris ensopega amb el protocol; per Pep Martí.

»El judici contra Torra, vist per a sentència: i ara què?; per Bernat Surroca i Oriol March.

»Martín Pallín acusa Sáenz de Santamaría i Marchena d'orquestrar el judici de l'1-O; per Roger Tugas.

»«Això seguirà fins que els polítics s'asseguin»: 36 vespres seguits tallant la Meridiana; reportatge de Jordi Velert.

»Opinió: «Ho hem normalitzat»; per Jordi Cabré.

»Opinió: «Escenaris de trinxera»; per Cesk Freixas.

»Com evitar que l'Estat et rastregi el mòbil; per Antònia Crespí.

»Franco, en color: el documental definitiu de la vida del dictador espanyol; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Centenars de persones es van concentrar ahir davant el TSJC per fer costat a Quim Torra, que havia de ser jutjat per desobediència. Molta gent gran, alguns d'ells veterans en la lluita antifranquista que passaven el matí braç a braç amb altres als que en els darrers anys els ha despertat l'interès per l'activisme polític. La coral "El Poble que canta" va animar l'espera davant l'alt tribunal i una de les cançons que més va agradar va ser el Bella Ciao, un himne antifeixista que l'exitosa sèrie La casa de papel va tornar a fer popular. Quan Podem la va usar en actes electorals hi va haver qui els va acusar d'apropiar-se d'una cançó de la sèrie. Els que eren ahir al TSJC segur que sabien què era el que s'hi cantava en italià.

Vist i llegit

El cap de setmana de les pantalles ha vingut marcat per l'estrena, a Netflix, de la tercera temporada de The Crown, la gran sèrie (té un pressupost milionari i un repartiment imponent) sobre la vida d'Isabel II, que ja fa 67 anys que ocupa el tron del Regne Unit. En vam donar els detalls a través de la mira, sempre atenta, de Víctor Rodrigo. Us aconsello també llegir la crítica que, a El País, en fa Elsa Fernández-Santos, que afirma que "la propaganda es perfecciona" a la tercera temporada. Té raó, però també és cert que, per ara, la sèrie, a banda de la seva bella factura, ha amagat poc les misèries i les contradiccions, que també hi són.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1963, fa 56 anys, la ballarina i cantant catalana de flamenc Carmen Amaya va morir a Begur, al Baix Empordà. Amaya havia nascut al barri barceloní del Somorrostro en una família gitana el 1918. Va començar a actuar de ben petita pels locals de la ciutat amb el seu pare i, ja adulta, va protagonitzar diverses pel·lícules i va actuar amb membres del seu clan familiar. TV3 va emetre el 2013 una pel·lícula inspirada en la seva figura, que podeu recuperar aquí. Miguel Poveda o Mayte Martín són altres grans noms catalans d'aquest estil musical d'origen andalús popularitzat per l'ètnia gitana. La cantant Rosalía, de Sant Esteve de Sesrovires, és ara el gran fenomen. 

 L'aniversari

Avui fa 91 anys que va néixer a Barcelona el popular escriptor català Sebastià Sorribas, que va morir a la mateixa ciutat l'any 2007. Va excel·lir en la literatura infantil i juvenil. L'obra que el va fer més popular és el Zoo d'en Pitus, que van llegir desenes de milers d'infants del nostre país i que fomenta valors com la solidaritat, l'amistat o l'esforç. La novel·la es va adaptar al cine i aquí Àlex Gorina en parlava amb la seva directora, Mireia Ros.

 ​Fes clic aquí per rebre'l