Judici a Torra

El fiscal considera acreditada la desobediència i nega que el llaç groc sigui «neutral»

Francisco Bañeres sosté que l'ordre de la Junta Electoral Central es fonamenta en la doctrina i ressalta que Torra va manifestar diverses vegades que no la compliria

per Bernat Surroca / Oriol March , Barcelona, 18 de novembre de 2019 a les 16:30 |
Quim Torra, assegut al banc dels acusats | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Fiscalia, representada pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha conclòs que el judici contra Quim Torra celebrat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat l'acusació de desobediència contra el president de la Generalitat per no retirar els llaços grocs dels edificis públics. En l'informe definitiu presentat davant del jutge a les quatre de la tarda -els testimonis previstos pel segon tram del judici han estat descartats-, el fiscal ha recordat que la JEC estableix que els poders públics no poden utilitzar simbologia en període electoral que utilitzin partits que concorrin a les eleccions. "Ens agradarà més o menys, però el llaç groc no és compartit per la totalitat de la ciutadania de Catalunya i no és neutral", ha deixat clar Bañeres.

El fiscal ha intentat fonamentar el delicte de desobediència de què acusa el president. En primer lloc, ha dit que perquè hi hagi desobediència hi ha d'haver una ordre dictada per un tribunal competent, i que el destinatari conegui aquesta ordre i la incompleixi obertament i amb un propòsit deliberat. Segons Bañeres, Quim Torra va manifestar la voluntat de no acatar l'ordre de la JEC i "reiterava una falta de consideració" cap a la institució que emetia l'ordre. "Torra no va dubtar en aprofitar totes les compareixences públiques per presentar-se com a paladí de la llibertat d'expressió", ha assenyalat el fiscal, i ha recordat que l'actitud del president no estava avalada ni pels serveis jurídics de la Generalitat ni pel Síndic de Greuges. 


El Síndic, ha recordat la Fiscalia, va recomanar i reiterar al Govern complir amb l'ordre de la JEC. Amb aquest, Bañeres ha volgut evidenciar el caràcter "renuent" del president, "que es presentava com l'únic defensor de la llibertat d'expressió". El fiscal ha dit també que Torra se vino arriba amb el pas dels dies i es van incrementar els "menyspreus" cap a la JEC, fins al punt de substituir la pancarta amb el llaç groc per un llaç blanc. "Quin sentit tenia això si no tornar a mostrar la voluntat de desobeir?", s'ha preguntat Bañeres. 


El fiscal també ha negat que Torra hagués retirat el llaç groc si l'ordre l'hagués dictat la Junta Electoral Provincial. "Algú s'ho pot creure, després de la declaració que ha fet avui?", ha preguntat Bañeres a la sala. En aquest sentit, ha dit que Catalunya no té una llei electoral pròpia i que, per tant, la JEC té competència també sobre el que passi en aquest territori, i ha recordat que ja hi havia un criteri previ del mateix tribunal electoral.

Sobre l'argument de la defensa de Torra segons el qual els edificis que tenien llaços grocs a la façana no eren de la Generalitat i hi havia una "impossibilitat material" de dur a terme l'ordre de la JEC, el fiscal ha recordat que l'excap dels Mossos ha explicat al tribunal que els llaços es van poder treure en una tarda.


L'ordre de la JEC "no és nova"

El fiscal ha repassat els fets que han portat Torra al banc dels acusats. Són fets notoris, segons Bañeres, que no han estat discutits per cap de les parts i que han estat reconeguts pel mateix president de la Generalitat. La Fiscalia ha recordat que el recurs de Torra va obligar la JEC a reiterar el requeriment de retirar els llaços gros i, davant la negativa del president, es va dictar una tercera ordre el 21 de març. En aquest últim cas demanant ja als Departament d'Interior que procedís a la retirada de llaços si no ho ordenava el mateix president.

Bañeres ha assegurat que la decisió de la JEC es fonamenta en la doctrina i el criteri del mateix organisme electoral, que reclama preservar la neutralitat dels edificis públics durant el període electoral. "No és un fet nou, és un fet que ja es coneixia i era previsible", ha dit el fiscal, recordant el cas de la jutgessa de Berga, Montse Venturós, que va ser inhabilitada per no retirar l'estelada de l'Ajuntament.



El fiscal en cap de Catalunya ha volgut ressaltar a l'inici de la seva intervenció que les pancartes van ser "immediatament reposades" un cop celebrades les eleccions del 26-M i ha rebutjat debatre sobre l'exhibició de cartells en edificis públics sinó únicament sobre la presència de simbologia "partidista" edificis del Govern en període electoral. 

Tot plegat després d'un judici exprés que ha concentrat la declaració de Torra, la prova testifical i la prova documental en el primer tram de la jornada. Les parts han descartat els testimonis de la tarda, noms destacats com Carlos Carrizosa, Teresa Cunillera, Elsa Artadi, Rafael Ribó i Miquel Buch, i al matí només han declarat quatre agents de la policia espanyola i l'excap dels Mossos Miquel Esquius.

Torra es ratifica: "Sí, vaig desobeir"

El gran protagonista ha estat Quim Torra, que ha assegurat que va desobeir l'ordre de retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis públics perquè era "il·legal". "Ho sap tothom en aquesta sala", ha determinat Torra, que ha assegurat que "mai" ordenarà a algú que procedeixi a la retirada de simbologia a favor de la llibertat dels presos. En aquestes termes s'ha expressat durant l'interrogatori fet pel seu advocat, Gonzalo Boye. Totes les parts, a última hora del matí, ja han elevat a definitives les conclusions.

La idea de la JEC -segons el dirigent independentista- era "prevaricar" amb l'ordre de retirar el llaç groc de Palau per situar-lo en el banc dels acusats, una imatge que finalment s'ha materialitzat encara que la defensa hagi demanat la suspensió del procediment fins a última hora. Ha defensat el significat dels llaços grocs -que ha emmarcat en la Guerra de Successió, quan es feia servir al bàndol austriacista- i també la legalitat de l'estelada, que segons ell està reconeguda pel Parlament.

"El país està vivint un conflicte polític", ha diagnosticat Torra, que ha indicat que en el moment que la justícia entra "en un tema on no hauria d'entrat mai", cal "parlar de presos polítics", encara que "algú s'aixequi de la sala" quan ho escolti. una referència implícita al fet que Jesús María Barrientos, president de la sala, abandonés una conferència de Roger Torrent, màxim dirigent del Parlament, a principis del 2018, en la qual va fer referència a l'existència de presos polítics. "Això és patrimoni de tothom que lluita per la llibertat", ha ressaltat Torra, que ha apuntat que les ordres de la JEC "no eren taxatives ni clares". Es referien a retirar "llaços grocs o estelades". 

El president ha indicat que la Junta Electoral no és "superior jeràrquicament" a la Generalitat, i que, tenint en compte que el procediment del 28-A depenia de l'administració estatal, els requeriments no tenien per què ser atesos. En tot cas, però, les resolucions de la JEC van ser impugnades. "Es van inventar una manera de tramitar els recursos que era molt particular", ha reflexionat el dirigent independentista, que ha relatat com es va querellar contra la Junta. "Poden haver incorregut en un delicte de coacció", ha remarcat Torra, que ha estat acompanyat de la família.

Xoc amb el tribunal

Boye li ha preguntat per Carlos Vidal, un membre de la JEC "que s'ha significat molt clarament en contra de l'independentisme". Les consideracions de Vidal es van fer públiques "abans, durant i després" del cas dels llaços grocs. Segons el president, aquesta simbologia està protegida per les instàncies internacionals, i ha justificat que els llaços fossin presents a Palau per demanar la llibertats dels presos i el retorn dels exiliats. "Ens hauríem de preguntar per què no hi eren en altres edificis, com ara a la delegació del govern espanyol a Catalunya", ha ressaltat.

Torra només ha respost les preguntes de Boye, i s'ha negat a atendre les qüestions de la Fiscalia i de l'acusació particular, representada per Vox, en concret pel lletrat Juan Cremades. El president ha assegurat que la formació d'ultradreta és un partit "franquista", i ha recordat que Espanya va viure quaranta anys de dictadura. Això ha provocat una topada amb el president de la sala, Jesús María Barrientos, que li ha demanat que no emeti "desqualificacions". "No ha estat cap desqualificació", ha dit.

"La sala està contaminada"

La defensa de Torra, encapçalada per Boye i Isabel Elbal, ha demanat en l'arrencada del judici contra el president de la Generalitat que se suspengui el procediment per tal que hi pugui testificar, en nova data, els membres de la JEC que van ordenar la retirada de la pancarta del llaç groc. A parer de l'equip defensor de Torra, els membres de la JEC haurien prevaricat amb l'ordre de la retirada dels llaços, emesa al març, el tribunal està "contaminat", de manera que el president no gaudirà d'un "judici imparcial" per part de la sala presidida per Jesús María Barrientos, que "públicament s'ha posicionat en contra dels llaços grocs". La seva petició, després d'un recés de quinze minuts, s'ha rebutjat.

"Volem que això no continuï", ha assenyalat l'advocada sobre la vista oral que s'ha obert avui,  i s'ha queixat de la "contaminació" dels membres de la JEC contra la "més alta representació de la Generalitat". "No és de rebut començar un procediment penal sense tenir en compte si fos membres de la Junta estaven contaminats", ha recalcat mentre llegia les ordres de l'organisme, que inclouen un relat "parcialitzat" dels fets. "No hi ha una redacció objectiva i neutra dels indicis", ha remarcat Elbal. "Hi ha judicis de valor i opinions alienes a la investigació", ha resumit.

La lletrada també s'ha queixat del paper de Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè "ha resolt sobre la seva pròpia recusació". "El procediment s'ha resolt de forma parcialitzada. No pensem que Torra pugui tenir un judici imparcial", ha assegurat Elbal. Dos dels magistrats que jutgen el president van ser els encarregats d'admetre a tràmit la querella per desobediència impulsada per la Fiscalia després de la polèmica per la pancarta del llaç groc.

"El procediment s'ha resolt de forma parcialitzada. No pensem que Torra pugui tenir un judici imparcial", assegura Isabel Elbal, advocada de Torra

"La sala està contaminada", ha reflexionat l'advocada, que ha insistit en la idea que Barrientos s'ha posicionat en contra dels llaços grocs en edificis públics. També ha relatat com el magistrat es va aixecar d'un acte públic al Col·legi d'Advocats de Barcelona quan el president del Parlament, Roger Torrent, va parlar de presos polítics. "Hi ha un conflicte polític enquistat des de fa anys", ha remarcat. "Tenen una oportunitat històrica de salvar el sistema democràtic", ha ressaltat Elbal.

Segons l'advocada, s'ha "vulnerat la presumpció de desobediència". "És tan evident que serà condemnat, per part de l'opinió publicada, que aquest judici no hauria de prosseguir", ha apuntat Elbal, que ha citat declaracions públiques que van des d'Isabel Celaá, portaveu del govern espanyol en funcions, fins a Lorena Roldán, candidata de Ciutadans a les properes eleccions catalanes. La defensa també ha combatut l'escrit d'acusació de Vox, que també parla de la "denegació d'auxili".

Sentència d'aquí a dues setmanes?

La previsió era que el judici es tanqui aquest mateix dilluns després del testimoni de policies nacionals espanyols; el comissari en cap dels Mossos en el moment dels fets Miquel Esquius; el president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; la consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu l'abril del 2019, Elsa Artadi; i el conseller d'Interior, Miquel Buch, que havia de ser l'últim dels citats a declarar en participar. Però la renúncia de les acusacions als testimonis i la malaltia de Buch ha fet que la fase testifical s'hagi acabat amb Esquius, apartat a l'octubre de la comandància dels Mossos.

Boye assegura que la sentència pot arribar d'aquí a dues o tres setmanes i manté que, si el cas arriba al Suprem, es resoldrà al juny o al juliol

Segons va explicar ahir Boye al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, la previsió és que la sentència arribi d'aquí a dues o tres setmanes. En cas que sigui inhabilitat, existeix la possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem. Segons la defensa del president, aquest procés es podria allargar fins al juny o el juliol. Això vol dir que la condemna, en cas de ser-hi, no seria ferma fins aquell moment. Al TSJC no només hi ha en risc el futur de Torra com a president, sinó també el de la legislatura catalana.

L'escrit d'acusació en el judici contra Torra by naciodigital on Scribd


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació