Judici a Torra

Els policies testifiquen que hi havia «simbologia» en edificis públics després de l'ordre de la JEC

Els agents no precisen quin tipus de símbols havien de buscar i es van limitar a fotografiar façanes del Palau de la Generalitat i altres departaments

per Bernat Surroca / Oriol March , Barcelona, 18 de novembre de 2019 a les 11:50 |
Judici contra Quim Torra al TSJC | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El judici contra Torra ha començat passades les onze del matí i el primer en declarar ha estat el president de la Generalitat, que ha assegurat que la Junta Electoral Central (JEC) va prevaricar i ha reiterat que va desobeir la seva ordre de retirar els llaços grocs perquè era una ordre "il·legal". Després de la seva declaració ha estat el torn dels testimonis citats per les acusacions, una desena de policies espanyols que han constatat que hi havia simbologia en edificis públics després de l'ordre de la JEC. Fiscalia i Vox han renunciat a dos dels testimonis, dos agents de la policia espanyola que havien de declarar per videoconferència, abans de començar.

El primer testimoni en declarar ha estat l'agent 89.974, que ha explicat que va comprovar que el dia 19, 20 i 22 de març va comprovar que encara hi havia llaços grocs als edificis públics, malgrat l'ordre de la JEC. "El dia 19 i 20 hi havia encara símbols, el 22 ja no hi havia res", ha dit la testimoni en una breu compareixença, i ha dit que li consta que tots els edificis que va comprovar "eren de titularitat de la Generalitat". A preguntes de la defensa, l'agent ha negat haver preguntat quan s'havien posat els llaços o qui els havia posat. "Vaig passar per diversos edificis, vaig observar, vaig fer la fotografia i ja està", ha dit. 


El segon agent que ha passat per la sala del TSJC ha estat l'agent de la policia espanyol 125.108, que també va haver de comprovar que encara hi havia llaços grocs quan la JEC ja havia ordenat treure'ls. Va anar al Palau de la Generalitat i al departament d'Interior els dies 19 i 20 de març. "Vaig comprovar que encara hi havia els símbols", ha dit a preguntes de la Fiscalia. En el torn de la defensa, l'agent ha admès no saber quan es van posar les pancartes ni qui les va posar, i tampoc si algú les havia ordenat retirar. "La meva ordre era comprovar si hi havia simbologia a la façana", ha dit, sense precisar quin tipus de simbologia. 


El tercer testimoni ha estat l'agent espanyol 119.961. Com els altres dos, va ser comissionada per comprovar que hi havia simbologia en façanes d'edificis públics, concretament al Departament de Governació. A preguntes de la defensa, l'agent ha dit que va rebre l'ordre per part del cap de la brigada i que havia de veure quina simbologia hi havia a la façana. "Em van dir que havia de veure si hi havia algun símbol, no sé què hi havia abans o després", ha apuntat, i ha insistit que només havia de fer "una foto" de la façana per veure "què hi havia".  

El quart agent que ha declarat ha estat el número 126.618, que va visitar edificis públics el dia 19 i 20 per veure si encara hi havia simbologia independentista. "Vam fer fotografies i les vam incorporar a l'acte", ha respost a preguntes de la Fiscalia. En el torn de les defenses, l'agent no ha concretat quin tipus de "simbologia" havia de buscar. Abans de fer la foto, l'agent va haver de consultar amb els seus superiors si havia de fer-la o no. "No vaig fer cap foto, van ser els meus companys". 


Torra: "Sí, vaig desobeir"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest dilluns en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va desobeir l'ordre de retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis públics perquè era "il·legal". "Ho sap tothom en aquesta sala", ha determinat Torra, que ha assegurat que "mai" ordenarà a algú que procedeixi a la retirada de simbologia a favor de la llibertat dels presos. En aquestes termes s'ha expressat durant l'interrogatori fet pel seu advocat, Gonzalo Boye.

Torra, ha ressaltat que la Junta Electoral Central (JEC) va "prevaricar" amb l'ordre de retirar el llaç groc de Palau. Segons Torra, aquesta "prevaricació" tenia l'objectiu, precisament, de situar-lo en el banc dels acusats, una imatge que finalment s'ha materialitzat encara que la defensa hagi demanat la suspensió del procediment fins a última hora. El dirigent independentista ha defensat el significat dels llaços grocs -que ha emmarcat en la Guerra de Successió- i també la legalitat de l'estelada, que segons ell està reconeguda pel Parlament.

"El país està vivint un conflicte polític", ha diagnosticat Torra, que ha indicat que en el moment que la justícia entra "en un tema on no hauria d'entrat mai", cal "parlar de presos polítics", encara que "algú s'aixequi de la sala" quan ho escolti. una referència implícita al fet que Jesús María Barrientos, president de la sala, abandonés una conferència de Roger Torrent, màxim dirigent del Parlament, a principis del 2018, en la qual va fer referència a l'existència de presos polítics. "Això és patrimoni de tothom que lluita per la llibertat", ha ressaltat Torra, que ha apuntat que les ordres de la JEC "no eren taxatives ni clares". Es referien a retirar "llaços grocs o estelades". 

El president ha indicat que la Junta Electoral no és "superior jeràrquicament" a la Generalitat, i que, tenint en compte que el procediment del 28-A depenia de l'administració estatal, els requeriments no tenien per què ser atesos. En tot cas, però, les resolucions de la JEC van ser impugnades. "Es van inventar una manera de tramitar els recursos que era molt particular", ha reflexionat el dirigent independentista, que ha relatat com es va querellar contra la Junta. "Poden haver incorregut en un delicte de coacció", ha remarcat Torra, que ha estat acompanyat de la família.

"La sala està contaminada"

La defensa de Torra, encapçalada per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, ha demanat en l'arrencada del judici contra el president de la Generalitat que se suspengui el procediment per tal que hi pugui testificar, en nova data, els membres de la JEC que van ordenar la retirada de la pancarta del llaç groc. A parer de l'equip defensor de Torra, els membres de la JEC haurien prevaricat amb l'ordre de la retirada dels llaços, emesa al març, el tribunal està "contaminat", de manera que el president no gaudirà d'un "judici imparcial" per part de la sala presidida per Jesús María Barrientos, que "públicament s'ha posicionat en contra dels llaços grocs".

"Volem que això no continuï", ha assenyalat l'advocada sobre la vista oral que s'ha obert avui,  i s'ha queixat de la "contaminació" dels membres de la JEC contra la "més alta representació de la Generalitat". "No és de rebut començar un procediment penal sense tenir en compte si fos membres de la Junta estaven contaminats", ha recalcat mentre llegia les ordres de l'organisme, que inclouen un relat "parcialitzat" dels fets. "No hi ha una redacció objectiva i neutra dels indicis", ha remarcat Elbal. "Hi ha judicis de valor i opinions alienes a la investigació", ha resumit.

La lletrada també s'ha queixat del paper de Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè "ha resolt sobre la seva pròpia recusació". "El procediment s'ha resolt de forma parcialitzada. No pensem que Torra pugui tenir un judici imparcial", ha assegurat Elbal. Dos dels magistrats que jutgen el president van ser els encarregats d'admetre a tràmit la querella per desobediència impulsada per la Fiscalia després de la polèmica per la pancarta del llaç groc.

"El procediment s'ha resolt de forma parcialitzada. No pensem que Torra pugui tenir un judici imparcial", assegura Isabel Elbal, advocada de Torra

"La sala està contaminada", ha reflexionat l'advocada, que ha insistit en la idea que Barrientos s'ha posicionat en contra dels llaços grocs en edificis públics. També ha relatat com el magistrat es va aixecar d'un acte públic al Col·legi d'Advocats de Barcelona quan el president del Parlament, Roger Torrent, va parlar de presos polítics. "Hi ha un conflicte polític enquistat des de fa anys", ha remarcat. "Tenen una oportunitat històrica per evitar una anomalia democràtica", ha ressaltat Elbal.

Segons l'advocada, s'ha "vulnerat la presumpció de desobediència". "És tan evident que serà condemnat, per part de l'opinió publicada, que aquest judici no hauria de prosseguir", ha apuntat Elbal, que ha citat declaracions públiques que van des d'Isabel Celaá, portaveu del govern espanyol en funcions, fins a Lorena Roldán, candidata de Ciutadans a les properes eleccions catalanes. La defensa també ha combatut l'escrit d'acusació de Vox, que també parla de la "denegació d'auxili".

Sentència d'aquí a dues setmanes?

La previsió és que el judici es tanqui aquest mateix dilluns després del testimoni de policies nacionals espanyols; el comissari en cap dels Mossos en el moment dels fets Miquel Esquius; el president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; la consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu l'abril del 2019, Elsa Artadi; i el conseller d'Interior, Miquel Buch, que serà l'últim dels citats a declarar en participar.

Boye assegura que la sentència pot arribar d'aquí a dues o tres setmanes i manté que, si el cas arriba al Suprem, es resoldrà al juny o al juliol

Segons va explicar ahir Boye al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, la previsió és que la sentència arribi d'aquí a dues o tres setmanes. En cas que sigui inhabilitat, existeix la possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem. Segons la defensa del president, aquest procés es podria allargar fins al juny o el juliol. Això vol dir que la condemna, en cas de ser-hi, no seria ferma fins aquell moment. Al TSJC no només hi ha en risc el futur de Torra com a president, sinó també el de la legislatura catalana.
 

L'escrit d'acusació en el judici contra Torra by naciodigital on Scribd


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació