"Tots som Torra, tots som Torra", criden centenars de persones que, a les portes del TSJC, esperen que el president no sigui inhabilitat per la defensa del símbol que llueixen a la solapa
Manifestants a les portes del TSJC per donar suport al president Quim Torra
|
Josep M. Montaner
Quarts de vuit d'un dilluns és, probablement, una de les hores més grises de la setmana. El cel fa honors a l'estat d'ànim. La temperatura, també. Malgrat tot, desenes de persones travessen l'Arc de Triomf enfonsant el nas glaçat en bufandes grogues. Un cop més, el majestuós Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a punt de trobada. Allà no s'hi celebren precisament victòries. Avui, s'hi jutja per primera vegada un president de la Generalitat en actiu per no haver retirat a temps del balcó de Palau el llaç groc que els manifestants llueixen a les solapes dels seus abrics.
"Tots som Torra, tots som Torra", criden de tant en tant. Atrafegats, amb maletins i amb bufandes de quadres, alguns es miren de reüll la mobilització i passen de llarg passeig Lluís Companys avall com si aquelles proclames formessin part ja del paisatge habitual i els fossin alienes. Dirigents independentistes comencen també a aplegar-se a l'espera de l'arribada del president Quim Torra. "La setmana que ve em toca a mi", diu mirant de dalt a baix l'alçada de l'edifici. El diputat al Congrés Joan Josep Nuet pren mides de cara al judici per desobediència a la mesa del Parlament, que serà el 28 de novembre.
Les proclames són ja conegudes, tot i que s'allarga el llistat de reclamacions de llibertat. La dels presos, la dels membres dels CDR empresonats, la dels joves de les protestes post-sentència, la dels joves d'Altasu, la de l'Adrià Carrasco. Coregen el nom de tots. S'hi afegeix als càntics Tamara Carrasco, que precisament va viure en primera persona una detenció i acusació de terrorisme i un confinament a la seva ciutat, Viladecans. Ara pot explicar-ho en llibertat, però amb una causa pendent per la via dels tribunals ordinaris que la seva defensa espera que acabi sent arxivada.
El primer en plantar-se al capdamunt de les escales del TSJC és Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont però ara també de Quim Torra. En una època en què els defensors dels acusats del procés han sortit de l'anonimat, el seu nom també troba elogis entre els mobilitzats. "Boye, Boye, Boye", criden des de les primeres files del recinte de tanques que protegeix els accessos al tribunal. Ell, primer roman dret i sobri mirant el públic. Finalment, els respon aixecant el dit polze de la mà dreta resumint amb un gest la seva ja famosa frase quan vol expressar que creu que una vista sortirà bé: Ahí lo dejo.
El precedent d'Artur Mas
Quan falten poc més de 15 minuts per a l'inici del judici, Torra enfila la recta final, els pocs metres que el separen ja del jutge Jesús María Barrientos, que presidirà la sala. "Això no és justícia, és venjança", coregen les més de 200 persones concentrades. Poc a veure amb les milers de persones que es van aglutinar el febrer del 2017 quan Artur Mas va ser jutjat pel 9-N pel mateix tribunal. Molt ha plogut des d'aleshores. Més causes obertes, presons i exilis, més condemnes, moltes mobilitzacions i més esgotament i desgast. El judici d'aquest dilluns és per la defensa d'un símbol i no per una acció de Govern i el carrer és també termòmetre de la situació.
Precisament, l'expresident Mas és de les darreres persones que l'agafen per l'espatlla just abans de recórrer el darrer tram. Just darrere en comitiva, dirigents de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. També el president del Parlament, Roger Torrent, ara a l'ull de l'huracà de la Fiscalia com ho va estar Carme Forcadell. Una de les darreres persones en abraçar-lo és Laura Borràs. I ara sí, acompanyat de la seva dona, Torra puja sense mirar enrere els 12 esglaons de l'entrada del TSJC i, abans de fondre's en la foscor, es gira i fa un gest d'aprovació i agraïment amb el cap.
En joc està el seu futur polític i personal i, amb ell, el de la legislatura més dura. Dirigents independentistes s'encarreguen de recordar també que en l'aire està la investidura de Pedro Sánchez, "més lluny", asseguren, per dies com el d'avui. Comença el judici al llaç groc que Torra va acabar traient, però tard. I és aquest mateix llaç groc el que el segueix esperant al carrer tot esperant aplaudir que no se l'inhabiliti o bé aplaudir que el seu pas per la Generalitat acabi tenyida per una pàtina de desobediència.
