Judici contra Torra

Les acusacions demanen que no s'emetin imatges dels testimonis policials en el judici a Torra

La Fiscalia acusa Torra de desobediència i demana una pena d'inhabilitació d'un any i vuit mesos i una multa de 30.000 euros

per Bernat Surroca / Oriol March , Barcelona, 18 de novembre de 2019 a les 09:19 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, arriba al TSJC | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com ja va passar al Tribunal Suprem en les declaracions dels testimonis policials, les acusacions -Fiscalia i Vox- han demanat al TSJC que jutja Quim Torra aquest dilluns que no s'emetin imatges dels agents de la policia espanyola que han de declarar en el procediment per desobediència contra el president de la Generalitat. El fiscal, Francisco Bañeres, i l'advocat de Vox, Juan Cremades, han argumentat les seva petició en suposats motius de "seguretat" i pels "problemes" que podria provocar en la seva feina el fet que la seva imatge es veies "als quatre vents".

Abans d'aquesta petició, el secretari judicial ha llegit l'escrit d'acusació de la Fiscalia, amb el relat dels fets que, a parer del fiscal, suposa un delicte de desobediència. El ministeri públic acusa el president d'un delicte de desobediència i demana per a ell una inhabilitació d'un any i vuit mesos i una multa de 30.000 euros. En el document, que podeu veure a continuació, hi consten les ordres de la Junta Electoral Central i també la pena que demana el ministeri fiscal, representat en aquest procediment pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres. 


El fiscal insisteix, en el seu escrit, en la claredat de les ordres de la JEC perquè Torra retirés els símbols dels edificis públics i, en especial, del palau de la Generalitat. "L'acusat va decidir desatendre-la tot i saber que era fera. en via administrativa i que havia de procedir sense excusa ni pretext al seu estricte compliment", diu la Fiscalia. L'escrit repassa les diverses ordres de la JEC i les negatives de Torra a complir-les, fins al dia 22 de març, quan finalment es va retirar la pancarta dels presos del Palau. 

En el cas de Vox, acusació popular representada per Juan Cremades, la quantitat econòmica reclamada arriba fins als 72.000 euros. La ultradreta hi veu desobediència i també denegació d'auxili pel fet de no haver retirat la pancarta. Les acusacions han demanat també que no es vegi en pantalla la cara dels agents de la policia espanyola que han de declarar al judici, amb l'objectiu de "preservar la seguretat". 


Podeu llegir aquí l'escrit d'acusació:
 

L'escrit d'acusació en el judici contra Torra by naciodigital on Scribd



Judici a un president en actiu

Es tracta de la primera vegada que es jutja un president de la Generalitat en actiu. El seu predecessor, Carles Puigdemont, va marxar a l'exili el 29 d'octubre del 2017, dos dies després de la declaració d'independència, i afronta de nou un procés d'extradició a Bèlgica encetat arran de la sentència del Tribunal Suprem. La vista oral de Puigdemont està programada pel 16 de desembre, i també inclourà els caos de Toni Comín i Lluís Puig. De moment, tots tres estan en llibertat i sense mesures cautelars.

En el cas d'Artur Mas, haver impulsat el 9-N el va dur al banc dels acusats juntament amb Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern, i Irene Rigau, exconsellera d'Ensenyament. L'expresident de la Generalitat va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació, confirmats pel Tribunal Suprem, que conclouen el febrer de l'any vinent. Francesc Homs, exconseller de la Presidència, va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació per aquest organisme en una sala que va presidir Manuel Marchena, encarregat de dictar la sentència per sedició contra els dirigents que van liderar l'1-O.

En el cas de Mas, la causa va descartar la malversació de fons públics, però el Tribunal de Comptes va acabar condemnant una quinzena d'alts càrrecs a pagar una multa de 5,8 milions d'euros per l'organització de la jornada de participació. La quantitat es va acabar sufragant gràcies a les aportacions de la caixa de solidaritat. La mateixa que va servir, en el seu moment, per pagar les fiances dels presos polítics quan van ser momentàniament posats en llibertat a finals del 2017.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació