Judici a Torra

La defensa de Torra reclama la suspensió del judici: «El tribunal està contaminat»

Isabel Elbal, advocada del president, reclama que es paralitzi el procediment i assenyala que els jutges tenen una "oportunitat històrica" per evitar una "anomalia democràtica"

per Bernat Surroca / Oriol March , Barcelona, 18 de novembre de 2019 a les 09:30 |
Quim Torra, assegut al banc dels acusats | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La defensa de Quim Torra, encapçalada per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, ha demanat en l'arrencada del judici contra el president de la Generalitat que se suspengui el procediment per tal que hi pugui testificar, en nova data, els membres de la Junta Electoral Central (JEC) que van ordenar la retirada de la pancarta del llaç groc. A parer de l'equip defensor de Torra, els membres de la JEC haurien prevaricat amb l'ordre de la retirada dels llaços, emesa al març, el tribunal està "contaminat", de manera que el president no gaudirà d'un "judici imparcial" per part de la sala presidida per Jesús María Barrientos, que "públicament s'ha posicionat en contra dels llaços grocs".

"Volem que això no continuï", ha assenyalat l'advocada sobre la vista oral que s'ha obert avui,  i s'ha queixat de la "contaminació" dels membres de la JEC contra la "més alta representació de la Generalitat". "No és de rebut començar un procediment penal sense tenir en compte si fos membres de la Junta estaven contaminats", ha recalcat mentre llegia les ordres de l'organisme, que inclouen un relat "parcialitzat" dels fets. "No hi ha una redacció objectiva i neutra dels indicis", ha remarcat Elbal. "Hi ha judicis de valor i opinions alienes a la investigació", ha resumit.


La lletrada també s'ha queixat del paper de Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè "ha resolt sobre la seva pròpia recusació". "El procediment s'ha resolt de forma parcialitzada. No pensem que Torra pugui tenir un judici imparcial", ha assegurat Elbal. Dos dels magistrats que jutgen el president van ser els encarregats d'admetre a tràmit la querella per desobediència impulsada per la Fiscalia després de la polèmica per la pancarta del llaç groc.


"La sala està contaminada", ha reflexionat l'advocada, que ha insistit en la idea que Barrientos s'ha posicionat en contra dels llaços grocs en edificis públics. També ha relatat com el magistrat es va aixecar d'un acte públic al Col·legi d'Advocats de Barcelona quan el president del Parlament, Roger Torrent, va parlar de presos polítics. "Hi ha un conflicte polític enquistat des de fa anys", ha remarcat. "Tenen una oportunitat històrica per evitar una anomalia democràtica", ha ressaltat Elbal.

Segons l'advocada, s'ha "vulnerat la presumpció de desobediència". "És tan evident que serà condemnat, per part de l'opinió publicada, que aquest judici no hauria de prosseguir", ha apuntat Elbal, que ha citat declaracions públiques que van des d'Isabel Celaá, portaveu del govern espanyol en funcions, fins a Lorena Roldán, candidata de Ciutadans a les properes eleccions catalanes. La defensa també ha combatut l'escrit d'acusació de Vox, que també parla de la "denegació d'auxili".


Després d'un recés de quinze minuts, Barrientos ha rebutjat les peticions de la defensa i ha donat inici al judici, dues hores després del que estava previst segons l'horari oficial. El primer en intervenir ha estat el president Torra. 

La Fiscalia, en contra

La Fiscalia s'ha posicionat en contra de totes les peticions de la defensa de Torra. Han retret en especial a l'advocada Elbal que els membres de la JEC no poden venir a declarar perquè són denunciants i ha recordat que la recusació dels membres del tribunal ja va ser resolta (i descartada) i, per tant, insistir-hi seria tornar a començar un tràmit ja superat. 

El fiscal Bañeres ha relativitzat que el president del tribunal, Jesús María Barrientos, s'hagi manifestat en contra dels llaços grocs: "No poden pretendre que els jutges estiguin en una bombolla i no puguin pronunciar-se sobre res". "Les causes de recusació són les que són i s'han d'entendre de manera restrictiva", ha deixat clar el fiscal superior de Catalunya.

Pel que fa a les manifestacions sobre el cas que han fet dirigents polítics que, a parer de les defenses, vulnera la presumpció d'innocència del president, la Fiscalia ha negat les paraules de Lorena Roldán, Miquel Iceta o la portaveu del govern espanyol Isabel Celaá no es poden entendre en aquest sentit. En aquest sentit, s'ha refermat en l'acusació de desobediència contra Torra. L'acusació popular de Vox també s'ha oposat a totes les qüestions prèvies presentades per les defenses i s'ha sumat al posicionament de la Fiscalia. 

Sense imatges dels policies

El relat dels fets pels quals s'ha obert el procediment penal contra Torra ha estat el secretari de l'administració de justícia, que ha llegit l'escrit d'acusació. En el document hi consten les ordres de la Junta Electoral Central i també la pena que demana la Fiscalia, que és d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros. En el cas de Vox, la quantitat econòmica reclamada arriba fins als 72.000 euros. La ultradreta hi veu desobediència i també denegació d'auxili pel fet de no haver retirat la pancarta.

Les acusacions, a banda, han demanat que no s'emetin imatges dels testimonis policials. Primer ho ha demanat la Fiscalia i s'hi ha sumat Vox, i la defensa no hi ha tingut inconvenient. El gest és el mateix que en el judici al Tribunal Suprem contra els líders independentistes, en el qual no es van poder veure les imatges des policies nacionals espanyols ni dels guàrdies civils que van assistir a la sala segona.

Sentència d'aquí a dues setmanes?

La previsió és que el judici es tanqui aquest mateix dilluns després del testimoni de policies nacionals espanyols; el comissari en cap dels Mossos en el moment dels fets Miquel Esquius; el president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; la consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu l'abril del 2019, Elsa Artadi; i el conseller d'Interior, Miquel Buch, que serà l'últim dels citats a declarar en participar.

Segons va explicar ahir Boye al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, la previsió és que la sentència arribi d'aquí a dues o tres setmanes. En cas que sigui inhabilitat, existeix la possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem. Segons la defensa del president, aquest procés es podria allargar fins al juny o el juliol. Això vol dir que la condemna, en cas de ser-hi, no seria ferma fins aquell moment. Al TSJC no només hi ha en risc el futur de Torra com a president, sinó també el de la legislatura catalana.

Judici a un president en actiu

Es tracta de la primera vegada que es jutja un president de la Generalitat en actiu. El seu predecessor, Carles Puigdemont, va marxar a l'exili el 29 d'octubre del 2017, dos dies després de la declaració d'independència, i afronta de nou un procés d'extradició a Bèlgica encetat arran de la sentència del Tribunal Suprem. La vista oral de Puigdemont està programada pel 16 de desembre, i també inclourà els caos de Toni Comín i Lluís Puig. De moment, tots tres estan en llibertat i sense mesures cautelars.

En el cas d'Artur Mas, haver impulsat el 9-N el va dur al banc dels acusats juntament amb Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern, i Irene Rigau, exconsellera d'Ensenyament. L'expresident de la Generalitat va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació, confirmats pel Tribunal Suprem, que conclouen el febrer de l'any vinent. Francesc Homs, exconseller de la Presidència, va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació per aquest organisme en una sala que va presidir Manuel Marchena, encarregat de dictar la sentència per sedició contra els dirigents que van liderar l'1-O.

En el cas de Mas, la causa va descartar la malversació de fons públics, però el Tribunal de Comptes va acabar condemnant una quinzena d'alts càrrecs a pagar una multa de 5,8 milions d'euros per l'organització de la jornada de participació. La quantitat es va acabar sufragant gràcies a les aportacions de la caixa de solidaritat. La mateixa que va servir, en el seu moment, per pagar les fiances dels presos polítics quan van ser momentàniament posats en llibertat a finals del 2017.
 

L'escrit d'acusació en el judici contra Torra by naciodigital on Scribd


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació