El despertador: 18 de novembre

Quim Torra, penúltim capítol?

El president no ha descartat encara presentar-se, encara que sigui amb una inhabilitació pendent de resoldre al Suprem. Avui també són notícia els premis de Foment, les discussions a Primàries, la reforma política franquista i Marta Pessarrodona

per Ferran Casas , 18 de novembre de 2019 a les 07:03 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La cita és a primera hora al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'alt tribunal jutja el president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència després de la seva negativa a retirar llaços grocs i altres símbols de la seu del Govern fa uns mesos. Quan va declarar en la fase d'instrucció no va amagar que, en efecte, havia desobeït a la Junta Electoral Central. El seu advocat, el mediàtic Gonzalo Boye, opina, lògicament, que serà absolt. Però sembla difícil que no afronti algun tipus de multa d'inhabilitació per exercir el càrrec que el podria obligar a deixar la presidència.

I a partir d'aquí s'obre la caixa dels trons. La sentència s'espera per gener. En principi veurà la llum un cop s'hagi format govern a Madrid -veurem si ERC i JxCat van a la una i que ofereix Pedro Sánchez a canvi de les abstencions- i just després que a Bèlgica se substanciï l'euroordre per extradir Carles Puigdemont. Si la sentència del TSJC és condemnatòria per Torra, el president i Junts per Catalunya hauran de decidir si recorren al Suprem, que segons diverses fonts resoldrà ràpidament i la convertirà en ferma. Ull a com pugui quadrar aquest calendari amb el del president a l'exili.

Entre la sentència del TSJC i el recurs al Suprem, Torra, que és poc amic del cinisme i que ja va deixar clar només arribar que no seria ell qui "enterri" el procés, haurà de jugar les seves cartes. El president transmet imatge de solitud -només un petit nucli de col·laboradors i diputats li fa costat- perquè Puigdemont no acaba de compartir alguns dels seus gestos i no vol tancar-se totes les portes davant la nova etapa que s'obre a Madrid. Per ERC, el cap de l'executiu s'ha convertit en una nosa a la seva estratègia de sumar complicitats i, erròniament, pensen que amb Aragonès en lloc d'ell al capdavant de la institució el diàleg amb Madrid donaria ara fruits. Per cert que sobre el diàleg i les possibles preses de pèl si no té condicions clares, en vaig escriure aquesta opinió. Avui al vespre el president es veurà les cares amb ministres del govern espanyol als premis de la patronal Foment, que aspira a ser un agent facilitador del diàleg.

De Torra és, en qualsevol cas, de qui en depèn la convocatòria d'eleccions avançades. I el president no ha descartat encara presentar-s'hi. Encara que sigui amb una inhabilitació pendent de resoldre al Suprem. Espera no dir avui la seva última paraula.  
 

Avui no et perdis

» El judici a Torra posa en risc el seu futur i la continuïtat de la legislatura; per Oriol March.

» Qui és qui en el judici contra Torra?; per Bernat Surroca.

» Reportatge: De Prat de la Riba a Torra, la presidència perseguida; per Pep Martí.

» Entrevista a Jorge Fernández Díaz: «Si es vol aconseguir la independència per la força, haurem de respondre amb la força»; per Pep Martí.

» Set països en un mes: la gira del Govern per denunciar la sentència; per Jordi Velert.

» El PSC i els comuns, els camàlics de la investidura; per Sara González.

» Dades: Vox obté els millors resultats als carrers més pobres i més rics de Barcelona; per Roger Tugas.

» La Veu de Nació: «El diàleg: dins o fora de la llei?»; per Germà Capdevila.

» Opinió: «Qui paga el preu d’unes terceres eleccions?»; per Laura Pinyol.

»
Opinió: «Manel, el talent del canvi»; per Jordi Bianciotto.

» #els50noms: Bon Preu: comerç i independència; per Miquel Macià i Pep Martí.

» Altres Barcelones: La residència al servei del rei a la Barcelona republicana; per Dani Cortijo.

» Els hereus de «The Crown»: tot el que has de saber de la tercera temporada; per Víctor Rodrigo.

» «The Irishman»: el rèquiem magistral de Scorsese sobre el cinema de gàngsters; per Víctor Rodrigo.
 

 El passadís

Fa unes setmanes, en un plenari a Granollers, a Primàries ja hi va haver polèmica interna per si havien de participar o no a l'Assemblea d'Electes convocada per Carles Puigdemont. En aquella ocasió, se les van tenir Josep Manel Ximenis, partidari de ser-hi, i Jordi Graupera, que apostava per fer el buit. Aquest cap de setmana, a Barcelona, es van fer de nou visibles les opinions confrontades al moviment impulsat per l'ANC i que té en Demòcrates, que lidera Toni Castellà, i Barcelona és Capital, el moviment amb el que Graupera va intentar entrar a l'Ajuntament, les dues faccions més actives.

Primàries va acordar fer el salt a la política nacional, un fet que Graupera va presentar com una voluntat inequívoca de presentar-se al Parlament i que Demòcrates refreda. A canvi, el filòsof va perdre diverses votacions tot i que va aconseguir, amb altres agrupacions territorials, que es retirés el suport explícit al Consell de la República. Per ara Primàries no hi serà. Els partidaris d'un i altre sector se les han tingut tot el cap de setmana a les xarxes sobre què s'havia votat i què no, i el valor del Consell que comanda Carles Puigdemont, que era presentat com un producte de la factoria Disney.    

Vist i llegit

Com es combat l'extrema dreta? N'hi ha prou amb les dades i el rigor, es preguntava José Téllez la setmana passada en un article al nostre diari? Ell deia que no i que cal fer-ho amb les seves eines: "ràbia, odi, por i emoció". A Suïssa, una societat conservadora, sembla que han trobat la fórmula i no hi ha manera que els ultres guanyin un referèndum. Molt s'explica per la feina de l'activista Flavia Kleiner, que lidera l'Operació Líbero. A El Confidencial ens els presenta en un reportatge Carlos Barragán. La principal recepta contra l'extrema dreta és deixar de banda "la superioritat moral" i, en la línia de Téllez, combatre-la "amb les seves armes però no amb les seves idees". 

 L'efemèride

Tal dia com avui del 1976, fa 43 anys, les Corts franquistes van aprovar la llei per a la reforma política. Era l'anomenat harakiri del règim que, sense fer foc nou, permetia que sobre l'edifici institucional i legal de la dictadura s'hi edifiqués, a partir del pacte, un règim democràtic que assumia l'herència -que encara dura- del totalitarisme. Per saber-ne més llegiu aquest reportatge

 L'aniversari

La poetessa, narradora i crítica literària Marta Pessarrodona fa avui 78 anys. Nascuda a Terrassa però resident a Sant Cugat té una extensa obra que, entre d'altres premis i reconeixements, li ha valgut la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes més recentment. En aquesta entrevista parlava de la seva obra i del moment polític. Val la pena seguir-la.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació