El 2019 serà l'any de l'emergència climàtica, de Greta Thunberg i dels joves de Friday For Future. I també el de la consciència de viure en un planeta que s'ofega en els plàstics. No és estrany, doncs, que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hagi apostat pels drets ambientals, en general, i la reducció dels plàstics, en particular, per al nou cicle de Tenim drets, teixim llibertats, el programa d'educació per la ciutadania global de la institució. “Estem obligats a una lluita contra el xoc climàtic i contra els seus efectes devastadors”, assegura Ernest Maragall, vicepresident d'Internacional i Cooperació de l'AMB.
Educació per la ciutadania global, la vessant local de la cooperació
Però, què és l'educació per la ciutadania global? Es tracta de la vessant més local de la cooperació internacional d'una institució com l'AMB que enguany ha complert amb l'històric objectiu del 0,7%. Respon, de fet, a la voluntat de promoure la consciència crítica i el compromís de la societat d'aquí envers les desigualtats i conflictes globals.
La institució, tal i com explica Maria Peix, cap del servei de Cooperació de l'AMB, va iniciar el 2016 el programa Tenim drets, teixim llibertats. Una estratègia que inclou 11 ajuntaments i que en la primera fase –ben resumida en el vídeo- es va centrar en els drets dels refugiats, en un context on la societat catalana entonava el “volem acollir”.
“Els ajuntaments petits no acostumen a tenir recursos econòmics ni tècnics. Però sí compromisos polítics”, assenyala Peix. Uns compromisos que, afegeix, s'han pogut executar gràcies al programa. “Això és molt important per la nostra institució, ja que hi som per donar suport als municipis”.
Hi coincideix un tècnic d'un dels ajuntaments participants: “El programa ens permet treballar amb una part important de la població sobre els drets humans, i ens ofereix recursos que no disposem”. “Abans, teníem una partida per a un projecte d'emergènciees, ara hem pogut passar a implicar la ciutadania”, afegeix un altre professional municipal.
De fet, el treball de tres anys ha suposat un enfortiment del compromís local amb els drets humans. A Sant Climent de Llobregat, per exemple, s'ha aprovat un manifest municipal a favor de l'acollida de refugiats, a Torrelles s'han adherit a un pronunciament global, a la Palma i Santa Coloma de Cervelló s'han impulsat xarxes de solidaritat mentre que a Begues s'ha acabat impulsant un projecte de cooperació internacional en col·laboració amb la mateixa AMB.
“Deixar de menjar plàstic”: canvis locals per a un repte global
El problema global del plàstic té com a imatge icònica la tortuga embolicada amb una anella. Ara bé, des de l'AMB consideren que cal anar més enllà. “És un repte global que requereix canvis locals”, explica Maria Peix a NacióDigital. O, una altra manera de veure-ho, “tot el que fem aquí tindrà impacte arreu del món. I a la inversa”. “Inhibir-nos i deixar de complir en la nostra responsabilitat en el tema dels plàstics seria crític”, afegeix Maragall.
En aquest sentit, el projecte que arrencarà aquest mateix de novembre vol interpel·lar el ciutadà amb una pregunta tant clara com directa: “Què puc fer jo com a ciutadana per reduir aquestes magnituds de plàstics?”. Es farà seguint l'esquema habitual del Tenim drets: començar amb tallers destinats a grups i entitats de tipologia molt diversa –escoles, gent gran, dones, musicals, juvenils, educació en el lleure, cultura popular...; després sortir al carrer amb un acte a cada municipi aprofitant un dia de màxima afluència i, per acabar, un acte conjunt de clausura en un espai emblemàtic que inclogui una performance artística.
Des del 2016 al 2019 s'han involucrat 11 municipis metropolitans, han participat unes 1.000 persones per any, s'han realitzat un total de 168 accions i s'ha comptat amb 78 grups o col·lectius. La gran novetat per la nova campanya són els tallers d'incidència política. L'objectiu és que tots els que hagin participat a les activitats, se'ls convidi a un segon taller per decidir què poden fer al seu municipi. Es tracta de posar-se un repte local en l'àmbit dels plàstics i la cooperació que, eventualment, pot ser compartit per més municipis o per tots. “L'important és que el proposin ells i se'l creguin”, conclou Peix.
L'arrencada, el 30 de novembre a Begues
La quarta edició del programa Tenim drets arrencarà el proper 30 de novembre a Begues. Ho farà amb un acte inaugural al passeig de l'Església que comptarà, entre altres, amb una taula rodona amb diversos representants tècnics i polítics, així com un debat on s'abordarà el problema dels plàstics tant en l'àmbit global com metropolità. En aquest sentit destaca la intervenció d'un tècnic de l'Àrea Metropolitana de San Salvador on, en col·laboració amb l'AMB, han impulsat un programa per eliminar els plàstics als mercats municipals.
L'acte, que tancarà Ernest Maragall, vicepresident d'Internacionals i Cooperació de l'AMB, inclou també una vessant popular amb la creació d'un “riu de plàstic” participatiu amb els desitjos dels veïns del municipi. També es gravarà un vídeo col·lectiu per intentar respondre la pregunta: “Què pots fer tu per reduir l'ús dels plàstics”. A més, es podrà escoltar per primer vegada la cançó del nou Teixim drets, composta per Dimir Viana, músic brasiler i activista per als Drets Humans. “La lletra serà especial. Sortirà d'un taller previ”, explica Pau Carreño, tècnic d’educació per a la ciutadania global de l'AMB.
La clausura ja té data: el 9 de maig. “És probable que es torni a fer en una platja, i més amb els plàstics com a elements protagonista”, assenyala Peix. Aquell dia es farà la gran performance amb la presència de veïns, grups i representants dels onze ajuntaments.
