17
de novembre
del
2019
Actualitzat
el
18
de novembre
a les
8:55h
La imatge s'ha convertit en habitual. Un dirigent independentista és rebut a l'alçada de l'Arc de Triomf de Barcelona, camina envoltat de simpatitzants fins a les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les puja acompanyat de la parella i els advocats, saluda des del replà i, girant finalment l'esquena, entra cap a dins de l'edifici. En el cas d'aquest dilluns, però, la fotografia tindrà un punt d'inèdit: és la primera vegada que es jutja un president de la Generalitat en actiu. Li ha tocat a Quim Torra, acusat de desobediència per no haver despenjat la pancarta del llaç groc de Palau.
No ho va fer quan li ho va ordenar la Junta Electoral Central (JEC), que al seu torn va activar els mecanismes perquè la Fiscalia intervingués. El president va declarar el 15 de maig, en plena campanya de les eleccions municipals i europees, i ja ha admès que va desobeir l'ordre de la JEC. "No hi ha batalla petita quan es tracta de la llibertat d'expressió", ha reflexionat sovint Torra, que afronta una possible pena d'inhabilitació si el tribunal segueix les directrius de les acusacions. La popular, per cert, l'exercirà Vox. Una reedició, en un format menys massiu, del que va passar al Tribunal Suprem en el judici contra els líders independentistes, tancat amb una condemna per sedició.
Torra pujarà les escales acompanyat de la seva dona i també del seu advocat, Gonzalo Boye, de la màxima confiança del president i també de Carles Puigdemont, de qui porta la defensa internacional -i per tant el procediment obert a Bèlgica per l'euroodre-. El cas de la pancarta no només posa en risc el futur personal de Torra, sinó també la continuïtat de la legislatura. En cas de ser inhabilitat pel TSJC, el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) tindria oportunitat de recórrer al Suprem i, fins que l'alt tribunal no es pronunciés, la condemna no seria ferma. Quan ho fos, però, hauria de deixar el càrrec.
Què fer quan arribi aquest moment, si passa? Teòricament, el seu rol l'assumiria Pere Aragonès, vicepresident del Govern, i es podria pensar en investir un altre diputat -preferiblement de les files de JxCat, segons el repartiment actual de l'executiu- per esgotar la legislatura. Però la versió més estesa en les hores prèvies al judici és que aquesta possibilitat té menys opcions que anar a noves eleccions catalanes. El context, però, és canviant: l'escenari a Madrid ha canviat amb l'acord PSOE-Podem i ara l'executiu té més opcions d'aprovar els pressupostos per al 2020 amb els comuns sempre i quan ERC col·labori amb la investidura de Pedro Sánchez.
I hi ha una altra derivada relacionada amb Puigdemont: si és extradit -la vista oral és el 16 de desembre a Bèlgica, però la decisió no es pren aquell dia-, hi ha sectors de JxCat que aposten per presentar-lo com a candidat a la Generalitat des de la presó. Torra és prudent i no es pronuncia públicament sobre aquesta possibilitat, i es limita a dir que unes eleccions, ara, "debilitarien" l'independentisme. Dins les portes del TSJC, però, hi està en joc molt més que una hipotètica inhabilitació per desobediència.
Judici a un president en actiu
Es tracta de la primera vegada que es jutja un president de la Generalitat en actiu. El seu predecessor, Carles Puigdemont, va marxar a l'exili el 29 d'octubre del 2017, dos dies després de la declaració d'independència, i afronta de nou un procés d'extradició a Bèlgica encetat arran de la sentència del Tribunal Suprem. La vista oral de Puigdemont està programada pel 16 de desembre, i també inclourà els caos de Toni Comín i Lluís Puig. De moment, tots tres estan en llibertat i sense mesures cautelars.
En el cas d'Artur Mas, haver impulsat el 9-N el va dur al banc dels acusats juntament amb Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern, i Irene Rigau, exconsellera d'Ensenyament. L'expresident de la Generalitat va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació, confirmats pel Tribunal Suprem, que conclouen el febrer de l'any vinent. Francesc Homs, exconseller de la Presidència, va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació per aquest organisme en una sala que va presidir Manuel Marchena, encarregat de dictar la sentència per sedició contra els dirigents que van liderar l'1-O.
En el cas de Mas, la causa va descartar la malversació de fons públics, però el Tribunal de Comptes va acabar condemnant una quinzena d'alts càrrecs a pagar una multa de 5,8 milions d'euros per l'organització de la jornada de participació. La quantitat es va acabar sufragant gràcies a les aportacions de la caixa de solidaritat. La mateixa que va servir, en el seu moment, per pagar les fiances dels presos polítics quan van ser momentàniament posats en llibertat a finals del 2017.
No ho va fer quan li ho va ordenar la Junta Electoral Central (JEC), que al seu torn va activar els mecanismes perquè la Fiscalia intervingués. El president va declarar el 15 de maig, en plena campanya de les eleccions municipals i europees, i ja ha admès que va desobeir l'ordre de la JEC. "No hi ha batalla petita quan es tracta de la llibertat d'expressió", ha reflexionat sovint Torra, que afronta una possible pena d'inhabilitació si el tribunal segueix les directrius de les acusacions. La popular, per cert, l'exercirà Vox. Una reedició, en un format menys massiu, del que va passar al Tribunal Suprem en el judici contra els líders independentistes, tancat amb una condemna per sedició.
Torra pujarà les escales acompanyat de la seva dona i també del seu advocat, Gonzalo Boye, de la màxima confiança del president i també de Carles Puigdemont, de qui porta la defensa internacional -i per tant el procediment obert a Bèlgica per l'euroodre-. El cas de la pancarta no només posa en risc el futur personal de Torra, sinó també la continuïtat de la legislatura. En cas de ser inhabilitat pel TSJC, el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) tindria oportunitat de recórrer al Suprem i, fins que l'alt tribunal no es pronunciés, la condemna no seria ferma. Quan ho fos, però, hauria de deixar el càrrec.
En cas que Torra sigui inhabilitat pel TSJC, la condemna no seria ferma fins que no es pronunciés el Tribunal Suprem, on el president podria recórrer
Què fer quan arribi aquest moment, si passa? Teòricament, el seu rol l'assumiria Pere Aragonès, vicepresident del Govern, i es podria pensar en investir un altre diputat -preferiblement de les files de JxCat, segons el repartiment actual de l'executiu- per esgotar la legislatura. Però la versió més estesa en les hores prèvies al judici és que aquesta possibilitat té menys opcions que anar a noves eleccions catalanes. El context, però, és canviant: l'escenari a Madrid ha canviat amb l'acord PSOE-Podem i ara l'executiu té més opcions d'aprovar els pressupostos per al 2020 amb els comuns sempre i quan ERC col·labori amb la investidura de Pedro Sánchez.
I hi ha una altra derivada relacionada amb Puigdemont: si és extradit -la vista oral és el 16 de desembre a Bèlgica, però la decisió no es pren aquell dia-, hi ha sectors de JxCat que aposten per presentar-lo com a candidat a la Generalitat des de la presó. Torra és prudent i no es pronuncia públicament sobre aquesta possibilitat, i es limita a dir que unes eleccions, ara, "debilitarien" l'independentisme. Dins les portes del TSJC, però, hi està en joc molt més que una hipotètica inhabilitació per desobediència.
Judici a un president en actiu
Es tracta de la primera vegada que es jutja un president de la Generalitat en actiu. El seu predecessor, Carles Puigdemont, va marxar a l'exili el 29 d'octubre del 2017, dos dies després de la declaració d'independència, i afronta de nou un procés d'extradició a Bèlgica encetat arran de la sentència del Tribunal Suprem. La vista oral de Puigdemont està programada pel 16 de desembre, i també inclourà els caos de Toni Comín i Lluís Puig. De moment, tots tres estan en llibertat i sense mesures cautelars.
En el cas d'Artur Mas, haver impulsat el 9-N el va dur al banc dels acusats juntament amb Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern, i Irene Rigau, exconsellera d'Ensenyament. L'expresident de la Generalitat va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació, confirmats pel Tribunal Suprem, que conclouen el febrer de l'any vinent. Francesc Homs, exconseller de la Presidència, va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació per aquest organisme en una sala que va presidir Manuel Marchena, encarregat de dictar la sentència per sedició contra els dirigents que van liderar l'1-O.
En el cas de Mas, la causa va descartar la malversació de fons públics, però el Tribunal de Comptes va acabar condemnant una quinzena d'alts càrrecs a pagar una multa de 5,8 milions d'euros per l'organització de la jornada de participació. La quantitat es va acabar sufragant gràcies a les aportacions de la caixa de solidaritat. La mateixa que va servir, en el seu moment, per pagar les fiances dels presos polítics quan van ser momentàniament posats en llibertat a finals del 2017.