Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Un senyor de Barcelona

America Sanchez, imprescindible

«Ultra activitat a tot drap, fulgor creatiu i cimentació del seu justificadíssim prestigi»

per Toni Vall, 15 de novembre de 2019 a les 15:37 |

Barcelona és també dels seus dissenyadors. Els professionals del dibuix, de la composició, de l'encunyat, dels logotips, del grafisme, del cartellisme... que ha contribuït a fer-la gran, coneguda, artística, seductora, cosmopolita i colorista. El disseny gràfic té en el gran America Sanchez –sense accents- un dels puntals dels últims cinquanta anys a Catalunya. És una alegria que el Palau Robert i l'arxiu Lafuente de Santander hagin organitzat una exposició antològica tan completa, tan rica i tan divertida de veure.


America Sanchez, nascut Juan Carlos Pérez Sánchez l'any 1939 a l'Argentina. Allà va capturar la passió per l'estètica i va aprendre les primeres nocions d'un ofici que a Barcelona –va arribar el 1965- esclataria. Va arribar en un moment de gran projecció del disseny gràfic i les arts visuals i decoratives, va contribuir a posar dempeus l'escola Eina –el logo és seu- i va rebre l'influx del mestratge fonamental d'Yves Zimmerman. D'aquesta manera va començar a treballar per marques, per exposicions i tota mena d'intervencions artístiques. M'agrada especialment saber que va dissenyar el cartell del mític Miró, l'altre, que l'any 1969 va omplir el Col·legi d'Arquitectes d'esperit mironià.
 

La mostra fa un recorregut per tots els treballs d'America Sanchez Foto: Palau Robert



La mostra transita també pel seu compromís polític, va fer els cartells del film La batalla de Chile, de Patricio Guzmán i també d'una campanya d'ajuda a Guatemala. El cartellisme, un dels oficis més preciosos del món. Unes quantes portades del primer Ajoblanco són seves. També les d'uns quants discos de Maria del Mar Bonet, de la música progressiva tan de moda a principis dels setanta i del Viatge a Ítaca, de Lluís Llach.

Sanchez va viure a Barcelona unes quantes èpoques decisives. L'explosió de creativitat i d'anhels de llibertat de finals dels seixanta i principis dels setanta, per exemple. I també el famosíssim boom del disseny dels anys vuitanta, els anys de la Barcelona preolímpica. Les exposicions Tintin a Barcelona, la relació de mútua creativitat amb Carlos Pazos i Carles Santos, el logo dels Jocs Olímpics del 92, les fabuloses bosses de Vinçon... Ultra activitat a tot drap, fulgor creatiu i cimentació del seu justificadíssim prestigi.


Impressiona veure la paret immensa amb els logos de marques que ha creat. La llista fa caure d'esquena: Enri, TNC, Vinçon, OBC, Moritz, Museu Picasso, el centenari del Barça, El Víbora, Vilaweb, Dos palillos, L'auditori, el KGB... i desenes més. Podem contemplar també altres detalls del seu univers creatiu: les polaroids, els fotomuntatge, les portades de llibres... I el seu llibre imprescindible, Barcelona gràfica, que durant un temps ha sigut introbable, testimoni molt valuós de l'art als carrers de la ciutat: cartells, forges, aparadors, grafisme, etc.

 

Imatges de l'exposició al Palau Robert Foto: Palau Robert


Una Barcelona en extinció, una ciutat avui proscrita, foragitada, uniformitzada a passos agegantats. Gràcies, America Sanchez, per haver-la deixat per al record en aquest llibre per mi fonamental. Quan hi aneu, fixeu-vos també en les explicacions que hi figuren sobre el seu ofici. Ell mai vol que a la seva feina de dissenyador se li apliqui una norma retòrica, desitja sempre una estratègia específica per a cada cas al qual s'enfronta. I es fa dues preguntes: "Es pot fer?" i "És eficaç?". Aneu al Palau Robert. No us ho perdeu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació