Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

PENSAMENT

«Putin i Trump són els màxims impostors semàntics actuals»

El filòsof Ulises Moulines inicia el curs de la Fundació Irla amb una lliçó sobre com el poder autoritari empra el cinisme amb les paraules

per Jordi Velert , Barcelona, 15 de novembre de 2019 a les 14:25 |
El filòsof Ulises Moulines, amb el professor i exeurodiputat Josep Maria Terricabras | ND
La impostura ha esdevingut l'esperit universal. Amb aquesta cita del filòsof alemany Peter Sloterdijk, el filòsof Ulises Moulines ha iniciat aquest divendres a l'aula magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la lliçó inaugural del curs 2019-2020 de la Fundació Josep Irla, amb el títol Cinisme semàntic i poder autoritari.

Després d'enumerar els diversos tipus d'impostures presents a la vida diària, les quotidianes, les professionals, les comercials, les religioses, les intel·lectuals i les polítiques, s'ha centrat en aquest últim grup per destacar-ne una: la impostura política "basada en l'ús cínic del llenguatge", pròpia de "moviments polítics que volen substituir els estats liberals democràtics per estats autoritaris".

Com a exemple màxim de actual d'impostors semàntics, el filòsof ha citat el president rus, Vladímir Putin; i el president dels Estats Units, Donald Trump. "El primer va consolidar un poder autoritari acusant els opositors de ser agents estrangers, i el segon ha propagat fake news per socavar els fonaments polítics i institucionals de la més antiga potència democràtica", ha sostingut.

Impostures acceptades per l'audiència trumpista

Un dels trets destacats de la impostura en el llenguatge que atribueix el filòsof al mandatari nord-americà és que "una gran part del seu electorat creu que encara que el 90% dels missatges siguin falsos, tant fa si esclafen els demòcrates, els mexicans, els feministes...". Aquesta "acceptació voluntària i benèvola" de les falsedats per part de l'audiència és un dels efectes cercats per les impostures semàntiques, segons Moulines.

El president francès Emmanuel Macron també ha recorregut a trampes del llenguatge, com ara quan va afirmar durant la darrera cimera del G-7 a Biarritz que els incendis a l'Amazones eren els més terribles de la història de la humanitat. "Ell sabia que a l'Àfrica Central n'hi havia de més greus, però volia clavar-li una guitza a (Jair) Bolsonaro i no buscava problemes amb els governs francòfils centreafricans", ha argumentat.
 

El filòsof Ulises Moulines, durant la conferència inaugural del curs 2019-2020 de la Fundació Josep Irla. Foto:ND


A la lliçó de la fundació de l'òrbita d'ERC, el filòsof ha bussejat en les arrels històriques del cinisme semàntic modern, que té els orígens a la Revolució Russa d'octubre del 1917. Els bolxevics, ha exposat, van atribuir un significat particular al terme "proletariat" per definir només la part de la població que professava "les opinions correctes", mentre que els assalariats que no eren afins a les idees del règim passaven a ser considerats "lacais de la burgesia". 

Donar a una paraula d'ús popular un nou significat apte per un context polític diferent és una altra de les claus de la distorsió cínica de la semàntica, segons el pensador, que ha exemplificat aquestes manipulacions del llenguatge en frases de la novel·la distòpica de George Orwell 1984 com ara "La llibertat és esclavitud" o "La guerra és la pau". 

L'encarregat de presentar Moulines ha estat Josep Maria Terricabras, exeurodiputat i catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona, que ha qualificat el filòsof com "una de les ments intel·lectuals d'avui, que defensa que l'honestedat i la integritat intel·lectual han de ser insubornables".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació