LGTBI+

Les preses i presos trans catalans ja poden triar presó segons el gènere amb què s'identifiquin

El Centre Penitenciari de Dones de Wad Ras ha acollit les primeres tres dones trans que encara no han fet el canvi de sexe legal

per Ariadna España, 15 de novembre de 2019 a les 12:48 |
Calani i Paula Montiel, dones trans al centre penitenciari de Wad Ras. | Ariadna España
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Govern ha signat aquest divendres una nova normativa en defensa de les persones trans dins de la presó. Aquesta instrucció penitenciària permet sol·licitar el trasllat a una presó o mòdul del gènere amb el qual s'identifiquen, sense necessitat d'haver acabat el procés de transició hormonal, quirúrgic o legal.

La presó de Dones de Barcelona ha acollit des de fa unes setmanes les primeres dones trans inscrites encara al Registre Civil amb sexe masculí. El centre penitenciari de Wad-Ras és el primer que acull tres persones nascudes homes i que tenen un DNI de sexe masculí però se senten dones. Fins ara, la classificació es feia únicament a partir del sexe que indicava el document d'identitat.

 

Amand Calderó, Soledad Prieto, Ester Capella i Chakir El Homrani es reuneixen amb la Paula i la Calani abans de signar la normativa Foto: Ariadna España


La Paula Montiel i la Calani: les primeres beneficiades de la normativa


Paula Montiel és una jove transsexual que amb 14 anys ja tenia molt clara la seva identitat. Durant el mes que va estar al Centre Penitenciari de Joves, ha estat aïllada en una habitació, "com un ratolí en un laboratori". La presa recorda la seva estança a Quatre Camins amb poca estima. "He arribat a plorar i m'he sentit assetjada perquè em demanaven que els ensenyés els pits", ha rememorat. 

Ara, a Wad-Ras, ha trobat el seu "jo". Mentre aguarda per aconseguir l'operació - després de cinc anys a la llista d'espera- ja s'ha apuntat a un curs de perruqueria i ha començat a treballar en el repartiment de menjar. "És un canvi a millor", ha afegit.


Paula Montiel, una de les primeres beneficiades amb la normativa transsexual Foto: Ariadna España


Calani, tot i haver-se sentit acollida pels presos del centre penitenciari de Brians, confessa que buscava "un espai més còmode". "Era frustrant, perquè les activitats estaven destinades a homes", ha apuntat. Aquí, a Wad-Ras, té el seu maquillatge i la roba amb què més s'identifica i té més facilitats per planxar-se el cabell o tenyir-se. "Allà no tenia planxa i havia d'utilitzar la que es fa servir per la roba", ha recordat.

Des dels 16 anys ha iniciat aquest procés de transició i porta pràcticament 10 anys amb el procés. Ara, ha trobat la seva pròpia llibertat entre reixes. "Aquí jugo a voleibol, faig un curs de perruqueria i puc anar al gimnàs", ha enumerat amb un mig somriure al rostre.
 

Calani, una de les primeres beneficiades amb la normativa trans Foto: Ariadna España

 

Paula Montiel i Calani, dues de les dones trans que ara estan al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Foto: Ariadna España
 

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha explicat que aquesta normativa té la voluntat de "donar sortida a les persones que no poden - el canvi de sexe només està permès a persones de nacionalitat espanyola- o no volen fer aquest canvi". És una manera, ha apuntat, d'aconseguir que aquestes persones "siguin tractades de forma adequada amb el gènere amb el qual se senten identificades".

L'objectiu és clar. Capella ha aclarit que "ens hem d'adaptar a la realitat" i, en aquest cas, "a les necessitats del col·lectiu". Per això, la consellera ha apuntat que aquesta normativa té la voluntat de "reparar el dany que els hem infringit -com a societat- durant molts anys".
 
Per la seva part, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha explicat que estan "molt contents" amb aquesta normativa, ja que el que estan aconseguint és "continuar desplegant la llei pels drets LGTBI+ i per eradicar la lgtbifòbia".

El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, firma la nova instrucció penitenciària Foto: Ariadna España

"Avui donem resposta a una demanda històrica del col·lectiu trans i creiem que és un canvi qualitativament important", ha afegit. Creu que el fet de no poder complir la teva condemna o la preventiva amb els interns del "gènere sentit" és "una falta de respecte a la identitat de la persona". El Homrani ha defensat que "ni l'administració, ni cap àmbit de la societat, pot dir-te el contrari".

El cost de ser trans

La consellera ha volgut explicar la situació d'aquest col·lectiu per conscienciar de la discriminació que pateixen. Les persones trans acostumen a fugir dels seus països d'origen, on han patit una violència permanent i constant i han estat perseguides. Moltes vegades han estat expulsades de la seva comunitat i en molts casos s'han vist obligades a prostituir-se i a delinquir per poder marxar de l'entorn de violència. 

Moltes d'elles estan complint condemna per haver estat instrument d'un delicte. En aquest cas, són dones amb un alt nivell de resiliència i són objecte d'una violència naturalitzada per la societat que comporta, entre d'altres, patir rebuig i ofenses.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Societat
Participació