16
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
17:03h
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias depenen en aquests moments d'una difícil aritmètica al Congrés perquè el seu preacord de govern de coalició sigui una realitat. Els independentistes tenen la clau i l'engranatge per aconseguir els suports s'ha posat ja en marxa amb l'objectiu que la investidura es faci abans de Nadal. Però amb una sentència que ha agreujat el conflicte amb Catalunya i un discurs endurit del PSOE que ha tensat encara més les relacions, la tasca serà complexa. En aquest context, els dos partits que pretenen forjar govern confien en els seus socis catalans per fer d'orfebres de l'entesa.
El PSC i els comuns estan abocats a fer de camàlics de la investidura. És a dir, a portar sobre les seves esquenes bona part de la càrrega per intentar seduir, almenys, a ERC. La interlocució dels republicans amb les dues formacions és fluïda malgrat les discrepàncies que mantenen sobre la situació catalana. En joc no només està la investidura de Sánchez, sinó també els pressupostos de la Generalitat i, en definitiva, la continuïtat o no de la legislatura catalana. Els tres actors veuen marge per explorar si hi pot haver entesa.
Tot i que els socialistes catalans s'han resignat a conviure amb una campanya incòmoda pel to exhibit per Sánchez, els de Miquel Iceta van haver d'aixecar el telèfon per garantir que el programa electoral del PSOE incloïa la via federal defensada a la declaració de Granada. També mentre el president en funcions demanava l'abstenció del PP i de Cs, dirigents socialistes han procurat mantenir que la prioritat havia de ser un govern amb Podem. El president del Senat, Manuel Cruz, així ho va verbalitzar obertament en una entrevista a NacióDigital.
Multicontactes també a Catalunya
Amb la realitat del 10-N ja a sobre la taula, el PSC ja ha abandonat la premissa segons la qual s'havia d'esquivar que els independentistes fossin determinants en la investidura. A partir d'ara, seran Iceta i el secretari d'organització, Salvador Illa, els dirigents que des de Catalunya treballaran per aplanar el terreny de l'acord amb la cúpula d'ERC mentre que, des de Madrid, és la portaveu al Congrés, Adiana Lastra, qui ha pres les regnes de les trobades inicials amb Gabriel Rufián, amb qui manté una bona relació personal.
Els republicans reclamen tornar a la taula de diàleg de la cimera de Pedralbes i Junts per Catalunya (JxCat) aposta per això -com a mínim- i per la fi de la repressió, mentre els socialistes advoquen per un diàleg primer entre partits catalans. Cap dels interlocutors, però, dona per incompatibles els dos espais en paral·lel. De fet, la taula de partits catalans es va activar després de la cimera de Pedralbes i va estar activa fins abans de les eleccions del 28 d'abril. Tot i això, Ciutadans, el PP i la CUP van deixar la cadira buida.
També els comuns s'han començat a arromangar partint de la premissa que el PSOE "s'ha de moure". De fet, una de les aspiracions de Sánchez és que Iglesias s'encarregui especialment de convèncer els republicans de la mà dels de Jaume Asens, dirigent que sempre ha mantingut una bona interlocució amb els independentistes tant d'ERC com de Junts per Catalunya la CUP. El cap de llista d'En Comú Podem ha visitat amb regularitat els empresonats i manté contacte amb els dirigents exiliats. També ha estat l'enllaç d'Iglesias amb els empresonats i el va acompanyar a Lledoners l'octubre de l'any passat.
Els pressupostos de la Generalitat i de Barcelona entren en escena
Més enllà, però, de les coincidències polítiques pel que fa al rebuig a la sentència, la judicialització del conflicte i la voluntat de trobar una sortida política a la crisi territorial, hi ha altres factors que, en aquests moments, promouen les converses entre els dos espais. El Govern té interès en aprovar els pressupostos de la Generalitat i per fer-ho els vuit diputats que tenen els comuns al Parlament són clau. Per contra, els de Jéssica Albiach tenen interès en què en aquests moments no hi hagi eleccions catalanes i l'aprovació dels pressupostos facilitarien la continuïtat de la legislatura.
En l'intent de seduir-los, el Govern ja ha anunciat que els comptes inclouran els recursos necessaris per rebaixar un 30% el preu de les taxes universitàries el pròxim curs. La negociació es produirà en paral·lel a la de la investidura i també a la dels pressupostos a Barcelona. De moment, ERC ja ha facilitat la tramitació dels del govern d'Ada Colau a la capital catalana després que l'anterior mandat no aconseguís aprovar-ne cap per la via ordinària. Tot i que els diferents actors s'afanyen a dir públicament que les negociacions no s'entrecreuen, difícilment es poden contemplar com a compartiments estancs.
Els telèfons treuen fum i, a jutjar per les intencions de Sánchez de sotmetre's al ple d'investidura abans de Nadal, els contactes aniran in crescendo durant les pròximes setmanes. També entre els propis independentistes. JxCat i ERC es miren de reüll pensant en les pròximes catalanes i justament en aquest marc de desconfiança es reuniran per explorar una coordinació en la resposta. Els seus moviments estan sent estudiats amb lupa pels camàlics del pacte. El PSC i els comuns són conscients de l'oportunitat, però també del pes de la tasca que tenen encomanada.
El PSC i els comuns estan abocats a fer de camàlics de la investidura. És a dir, a portar sobre les seves esquenes bona part de la càrrega per intentar seduir, almenys, a ERC. La interlocució dels republicans amb les dues formacions és fluïda malgrat les discrepàncies que mantenen sobre la situació catalana. En joc no només està la investidura de Sánchez, sinó també els pressupostos de la Generalitat i, en definitiva, la continuïtat o no de la legislatura catalana. Els tres actors veuen marge per explorar si hi pot haver entesa.
Tot i que els socialistes catalans s'han resignat a conviure amb una campanya incòmoda pel to exhibit per Sánchez, els de Miquel Iceta van haver d'aixecar el telèfon per garantir que el programa electoral del PSOE incloïa la via federal defensada a la declaració de Granada. També mentre el president en funcions demanava l'abstenció del PP i de Cs, dirigents socialistes han procurat mantenir que la prioritat havia de ser un govern amb Podem. El president del Senat, Manuel Cruz, així ho va verbalitzar obertament en una entrevista a NacióDigital.
Multicontactes també a Catalunya
Amb la realitat del 10-N ja a sobre la taula, el PSC ja ha abandonat la premissa segons la qual s'havia d'esquivar que els independentistes fossin determinants en la investidura. A partir d'ara, seran Iceta i el secretari d'organització, Salvador Illa, els dirigents que des de Catalunya treballaran per aplanar el terreny de l'acord amb la cúpula d'ERC mentre que, des de Madrid, és la portaveu al Congrés, Adiana Lastra, qui ha pres les regnes de les trobades inicials amb Gabriel Rufián, amb qui manté una bona relació personal.
Després del 10-N, el PSC ja ha abandonat la premissa segons la qual s'havia d'esquivar que els independentistes fossin determinants en la investidura
Els republicans reclamen tornar a la taula de diàleg de la cimera de Pedralbes i Junts per Catalunya (JxCat) aposta per això -com a mínim- i per la fi de la repressió, mentre els socialistes advoquen per un diàleg primer entre partits catalans. Cap dels interlocutors, però, dona per incompatibles els dos espais en paral·lel. De fet, la taula de partits catalans es va activar després de la cimera de Pedralbes i va estar activa fins abans de les eleccions del 28 d'abril. Tot i això, Ciutadans, el PP i la CUP van deixar la cadira buida.
També els comuns s'han començat a arromangar partint de la premissa que el PSOE "s'ha de moure". De fet, una de les aspiracions de Sánchez és que Iglesias s'encarregui especialment de convèncer els republicans de la mà dels de Jaume Asens, dirigent que sempre ha mantingut una bona interlocució amb els independentistes tant d'ERC com de Junts per Catalunya la CUP. El cap de llista d'En Comú Podem ha visitat amb regularitat els empresonats i manté contacte amb els dirigents exiliats. També ha estat l'enllaç d'Iglesias amb els empresonats i el va acompanyar a Lledoners l'octubre de l'any passat.
Els pressupostos de la Generalitat i de Barcelona entren en escena
Més enllà, però, de les coincidències polítiques pel que fa al rebuig a la sentència, la judicialització del conflicte i la voluntat de trobar una sortida política a la crisi territorial, hi ha altres factors que, en aquests moments, promouen les converses entre els dos espais. El Govern té interès en aprovar els pressupostos de la Generalitat i per fer-ho els vuit diputats que tenen els comuns al Parlament són clau. Per contra, els de Jéssica Albiach tenen interès en què en aquests moments no hi hagi eleccions catalanes i l'aprovació dels pressupostos facilitarien la continuïtat de la legislatura.
Els comuns, al Parlament, tenen interès en què no hi hagi eleccions catalanes; l'aprovació dels pressupostos facilitaria la continuïtat de la legislatura
En l'intent de seduir-los, el Govern ja ha anunciat que els comptes inclouran els recursos necessaris per rebaixar un 30% el preu de les taxes universitàries el pròxim curs. La negociació es produirà en paral·lel a la de la investidura i també a la dels pressupostos a Barcelona. De moment, ERC ja ha facilitat la tramitació dels del govern d'Ada Colau a la capital catalana després que l'anterior mandat no aconseguís aprovar-ne cap per la via ordinària. Tot i que els diferents actors s'afanyen a dir públicament que les negociacions no s'entrecreuen, difícilment es poden contemplar com a compartiments estancs.
Els telèfons treuen fum i, a jutjar per les intencions de Sánchez de sotmetre's al ple d'investidura abans de Nadal, els contactes aniran in crescendo durant les pròximes setmanes. També entre els propis independentistes. JxCat i ERC es miren de reüll pensant en les pròximes catalanes i justament en aquest marc de desconfiança es reuniran per explorar una coordinació en la resposta. Els seus moviments estan sent estudiats amb lupa pels camàlics del pacte. El PSC i els comuns són conscients de l'oportunitat, però també del pes de la tasca que tenen encomanada.