14
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:14h
Un dels elements que ha caracteritzat el procediment contra els líders independentistes ha estat l'allargament de la presó preventiva i les negatives constants dels Tribunal Suprem per alliberar els nou presos polítics fins al judici i, després, fins a la publicació de la sentència. Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn van entrar a la presó la tardor del 2017 i no n'han sortit més, i Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull van tenir un breu període de llibertat abans que el jutge els tornés a enviar entre reixes.
L'argument per sostenir aquesta presó preventiva ha estat sempre el risc de fuga i de reiteració delictiva. A Europa, però, la presó provisional ordenada primer per Carmen Lamela, després per Pablo Llarena i finalment per Manuel Marchena -abans que hi hagi hagut una condemna- sembla no tenir fonament. Excepte els dotze dies que Carles Puigdemont va passar tancat a la presó de Neumünster, a Alemanya després de ser detingut, cap dels exiliats ha estat privat de llibertat mentre les justícies dels països on viuen han revisat les diverses euroordres enviades pel Tribunal Suprem.
El cas més recent s'ha conegut aquest dijous. L'exconsellera Clara Ponsatí ha estat deixada en llibertat després de declarar en una breu vista davant al jutjat d'Edimburg. El jutge ha fixat la compareixença per començar a estudiar l'euroordre pel dia 12 de desembre, però fins aleshores l'exconsellera podrà seguir lliure a Escòcia i amb la possibilitat sortir del país sense problemes. És la mateixa decisió que va prendre el jutge belga en els casos de Toni Comín i Lluís Puig la setmana passada. Tots tres exiliats s'han entregat a les justícies de Bèlgica i Escòcia quan se'ls ha requerit -la seva estratègia de defensa passa, també, per estar sempre a disposició de la justícia- i en tots els casos han estat posats en llibertat un cop han declarat davant del magistrat.
Amb Puigdemont va passar el mateix. El cas de l'expresident va una mica més avançat que la resta d'exiliats, perquè Llarena va activar una nova euroordre tan bon punt es va conèixer la sentència del Suprem que condemnava per sedició i malversació els presos polítics. Puigdemont va entregar-se a la policia belga i, després de passar una nit en dependències policials, va ser posat en llibertat sense fiança i amb la possibilitat de poder sortir de Bèlgica si avisa abans el jutge. Va passar el mateix dies després, en la primera vista per començar a examinar l'ordre de detenció: el jutge va ajornar-la a petició de les defenses i Puigdemont va ser deixat en llibertat.
La justícia europea ja va aplicar el mateix criteri en la primera onada d'euroordres dictades per Llarena abans del judici. Puigdemont va passar dotze dies a la presó, però després va ser posat en llibertat amb mesures cautelars fins que la justícia alemanya va decidir finalment rebutjar l'extradició pel delicte de rebel·lió, fet que va suposar un dur revés per a la justícia espanyola, i retornar-li el passaport. Aquest criteri xoca de ple amb el que ha aplicat fins ara la justícia espanyola, que des del primer moment ha optat per la mesura més restrictiva i ha privat de llibertat els líders independentistes.
L'argument per sostenir aquesta presó preventiva ha estat sempre el risc de fuga i de reiteració delictiva. A Europa, però, la presó provisional ordenada primer per Carmen Lamela, després per Pablo Llarena i finalment per Manuel Marchena -abans que hi hagi hagut una condemna- sembla no tenir fonament. Excepte els dotze dies que Carles Puigdemont va passar tancat a la presó de Neumünster, a Alemanya després de ser detingut, cap dels exiliats ha estat privat de llibertat mentre les justícies dels països on viuen han revisat les diverses euroordres enviades pel Tribunal Suprem.
El cas més recent s'ha conegut aquest dijous. L'exconsellera Clara Ponsatí ha estat deixada en llibertat després de declarar en una breu vista davant al jutjat d'Edimburg. El jutge ha fixat la compareixença per començar a estudiar l'euroordre pel dia 12 de desembre, però fins aleshores l'exconsellera podrà seguir lliure a Escòcia i amb la possibilitat sortir del país sense problemes. És la mateixa decisió que va prendre el jutge belga en els casos de Toni Comín i Lluís Puig la setmana passada. Tots tres exiliats s'han entregat a les justícies de Bèlgica i Escòcia quan se'ls ha requerit -la seva estratègia de defensa passa, també, per estar sempre a disposició de la justícia- i en tots els casos han estat posats en llibertat un cop han declarat davant del magistrat.
Amb Puigdemont va passar el mateix. El cas de l'expresident va una mica més avançat que la resta d'exiliats, perquè Llarena va activar una nova euroordre tan bon punt es va conèixer la sentència del Suprem que condemnava per sedició i malversació els presos polítics. Puigdemont va entregar-se a la policia belga i, després de passar una nit en dependències policials, va ser posat en llibertat sense fiança i amb la possibilitat de poder sortir de Bèlgica si avisa abans el jutge. Va passar el mateix dies després, en la primera vista per començar a examinar l'ordre de detenció: el jutge va ajornar-la a petició de les defenses i Puigdemont va ser deixat en llibertat.
La justícia europea ja va aplicar el mateix criteri en la primera onada d'euroordres dictades per Llarena abans del judici. Puigdemont va passar dotze dies a la presó, però després va ser posat en llibertat amb mesures cautelars fins que la justícia alemanya va decidir finalment rebutjar l'extradició pel delicte de rebel·lió, fet que va suposar un dur revés per a la justícia espanyola, i retornar-li el passaport. Aquest criteri xoca de ple amb el que ha aplicat fins ara la justícia espanyola, que des del primer moment ha optat per la mesura més restrictiva i ha privat de llibertat els líders independentistes.