El PSOE i ERC s'emplacen a seguir explorant la investidura de Sánchez

Els de Junqueras mantenen el "no", però la necessitat aritmètica dels socialistes i la voluntat dels republicans de canalitzar el conflicte amb una taula de diàleg els aboca a interlocutar

Encaixada de mans entre Sánchez i Junqueras el 21 de maig d'aquest any
Encaixada de mans entre Sánchez i Junqueras el 21 de maig d'aquest any | ACN
Sara González / Oriol March
14 de novembre del 2019
Actualitzat el 15 de novembre a les 11:06h
Hi ha marge per a la negociació. Aquesta és la principal conclusió que es deriva d'una primera presa de contacte entre el PSOE i ERC que, d'entrada, no ha servit perquè els republicans canviïn el seu "no" a la investidura de Pedro Sánchez. Més enllà, però, del posicionament de partida que mantenen tots els actors que estan abocats a interlocutar, s'han emplaçat a seguir dialogant. La necessitat aritmètica dels socialistes per seguir a la Moncloa després de segellar el preacord amb Podem i la voluntat de canalitzar el conflicte per part dels d'Oriol Junqueras són les dues raons que motiva les dues parts a seguir calendalitzant reunions. 

Una hora ha durat la reunió del cap de files dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, i la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, dos dirigents que precisament han conservat bona sintonia personal durant la passada legislatura i, fins i tot, durant les converses de la investidura fallida. La trobada ha estat sense càmeres i, a diferència d'altres ocasions, amb voluntat d'alliberar-se de la pressió del focus mediàtic. El resultat de portes enfora, però, era previsible. 

A través d'un comunicat, ERC ha anunciat que, per ara, el seu posicionament és contrari a la investidura d'un Sánchez que després de la sentència del Tribunal Suprem ha endurit el seu discurs vers l'independentisme. "Durant la conversa no hi ha hagut cap indici que el PSOE vulgui abandonar la via repressiva per afrontar el conflicte polític existent entre Catalunya i l'Estat", han conclòs. Per poder contemplar una abstenció, els de Junqueras demanen el compromís per una taula de diàleg com la que es va acordar a Pedralbes i que va acabar saltant pels aires per la figura del relator. Però els socialistes segueixen mantenint que el diàleg que s'ha de produir és entre els partits catalans.

El paper clau del PSC i dels comuns

Entre bambolines, però, els posicionaments són menys enrocats. El PSC és un dels principals interessats en què el govern de coalició i prosperi, així com els comuns. Tant PSOE com Podem esperen que els seus socis catalans juguin un paper cabdal per acabar acostant posicions. De fet, abans del 10-N el cap de llista dels comuns al Congrés, Jaume Asens, va dir en una entrevista a NacióDigital que tenia la intenció de visitar els presos a Lledoners "aviat" per explicar-los la seva proposta.

També algunes veus dels socialistes catalans ja han començat a obrir escletxes. La presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, ha afirmat en una entrevista a la SER que l'acord de Pedralbes del desembre del 2018 és un "possible punt de partida". Els més optimistes veuen fins i tot més flexible el discurs que el propi Sánchez ha fet aquest dijous.

En una compareixença al costat de Charles Michel, president electe del Consell Europeu i exprimer ministre de Bèlgica -un dels pocs dirigents que va lamentar públicament la violència policial de l'1-O-, Sánchez ha enviat un doble missatge als republicans. El primer, que expliquin quina "alternativa" tenen a un govern format pel PSOE i Podem, les "úniques" formacions que volen abordar la "crisi política" -ha evitat l'expressió problema "de convivència", present en el punt nou del preacord signat dimarts- des de la Constitució i l'Estatut. El segon, que primer ha d'existir "diàleg entre catalans" a través de la mesa de partits en la qual hi ha el PSC però no el PP, Ciutadans i la CUP.


"Aquells que s'oposen a un govern progressista, que és l'únic possible, ens hauran d'explicar quina solució proposen", ha ressaltat el president espanyol en funcions, "il·lusionat" amb l'entesa a la qual ha arribat amb Pablo Iglesias tot i que no fa tantes setmanes indicava que no dormiria tranquil amb el líder de Podem dins del consell de ministres. En tot cas, l'entesa no està tancada: hi ha temps per "negociar" el programa de govern i també el discurs d'investidura que espera pronunciar al desembre. La constitució de la cambra baixa està prevista pel dia 3 de l'últim mes de l'any.

JxCat, el PDECat i Pedralbes

Des de les files de Junts per Catalunya (JxCat) mantenen el llistó alt mentre observen com ha arrencat el ball entre el PSOE i ERC. El grup liderat per Laura Borràs veu necessari acabar amb la repressió com a condició per facilitar la investidura, així com obrir un escenari de diàleg sense condicions en el qual la part catalana hi pugui defensar l'autodeterminació. Borràs, dimarts, va estar en contacte amb Jaume Asens, líder dels comuns, que li va garantir que farien tot el possible per abonar el terreny.

El PDECat -que aporta sis diputats al grup parlamentari de JxCat però només quatre són afins a les tesis de la direcció liderada per David Bonvehí-, segons assegurava aquesta tarda l'Agència Catalana de Notícies (ACN), considera que tornar a l'acord de Pedralbes "seria un primer pas" per parlar de la investidura de Sánchez. "No hi ha res decidit", recalquen fonts de la formació consultades per NacióDigital. El PDECat, en tot cas, manté plena confiança en el grup que lidera Borràs, i veu "molt lluny" el PSOE de poder concretar un "acostament real" amb els socialistes.

Un dels diputats a Madrid, Ferran Bel, que és cap de cartell per Tarragona i secretari d'organització del partit, observava en una entrevista al Diari de Tarragona que Unides Podem havia "comprat el marc mental" del PP i de Ciutadans per suggerir que a Catalunya hi ha un problema de convivència, però insistia que l'independentisme havia volgut anar "massa ràpid" en algunes fases del procés. A Madrid, en certa manera, hi ha en joc quin prisma de l'independentisme s'imposa en la investidura: si la vessant més pragmàtica o bé la que flirteja amb la idea del bloqueig al Congrés.
Arxivat a