Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

Jorge Fernández Díaz: «Si es vol aconseguir la independència per la força, haurem de respondre amb la força»

L'exministre de l'Interior, que ha publicat el llibre de memòries "Cada día tiene su afán", es mostra crític amb la campanya del PP a Catalunya: "Estic entre els que s'han sentit insultats per Álvarez de Toledo"

per Pep Martí, Barcelona, 16 de novembre de 2019 a les 20:20 |
Jorge Fernández Díaz | Adrià Costa
Jorge Fernández Díaz només s'altera quan li pregunten per l'Operació Catalunya i la "policia paral·lela" contra el procés, que continua negant amb rotunditat. La seva gestió al ministeri de l'Interior en el govern de Mariano Rajoy ha fet d'ell un personatge controvertit i ell es debat amb passió per defensar la seva actuació. Acaba de publicar un llibre de memòries, Cada día tiene su afán (Península).

Fernández Díaz és enginyer industrial de professió, però la seva passió ha estat sempre la política. Va ser el governador civil més jove d'Espanya, una responsabilitat que el va fer viure el cop d'estat de 23-F des d'Astúries. La història de la dreta espanyola i del PP a Catalunya passa per ell i, malgrat que ja no està en el primer pla, continua actiu i no està disposat a que li facin la necrològica política abans d'hora. No se sent passat, sinó present, i conserva la capacitat d'atac i una llengua que, quan vol, és despietada. En aquesta entrevista, s'esplaia sobre la política, l'Operació Catalunya, la situació del PP a Catalunya, la seva conversió i el seu àngel de la guarda. Això darrer, en la segona part de l'entrevista.     


- En primer lloc: com es troba?

- Em trobo molt bé, gràcies a Déu. I dic gràcies a Déu perquè és veritat que he passat per dues experiències a la vida que molta gent no les supera. He patit un càncer de fetge molt greu, i estic aquí. I he passat un infart de miocardi molt fort.

 

- Acabem de venir d'unes eleccions generals i, de seguida, de l'anunci d'un preacord de coalició PSOE-Podem. Faci'ns una valoració de l'escenari.

- Caldria parlar primer dels resultats del senyor Sánchez, que ha volgut que tornéssim a votar. Va voler anar a noves eleccions per obtenir una majoria clara de manera que no hagués de dependre d'altres forces polítiques, i molt particularment de Podem. Ell va dir que no podria dormir tranquil pensant que el senyor Iglesias era al govern i el PSOE té 760.000 vots menys, tres diputats menys i 20 senadors menys. I el que no va passar en mesos s'ha produït en 24 hores. Si abans no podia dormir amb Iglesias al govern, ara dorm amb ell al mateix llit. Ens hem de preguntar què ha passat.

- Què creu que ha passat?

- No estic en condicions d'afirmar-ho. És evident que ara Ciutadans no està en condicions de ser un aliat decisiu, però Sánchez tampoc no ha donat opció a que el PP li oferís algun acord que evités de caure en mans de Podem i demés. Sánchez li deu una explicació al poble espanyol. El gran derrotat d'aquestes eleccions ha estat Sánchez. 
 

Jorge Fernández Díaz va ser ministre de l'Interior amb Mariano Rajoy. Foto: Adrià Costa


- Considera que el PP ha obtingut un bon resultat?

- Bé, és evident que no podíem baixar més perquè teníem 66 diputats. La xifra psicològica de 100 diputats no s'ha obtingut, però no podem obviar que el PP ha recollit una bona part del vot de Ciutadans. Ara el que està en disputa és el lideratge del centredreta. Abans era entre el PP i Ciutadans, i ara serà entre el PP i Vox.

Li preocupa Vox?

- Honestament, li he de dir que em preocupa més que el senyor Sánchez depengui de l'abstenció de Bildu per ser investit, o de partits que a Catalunya tenen dirigents que han estat jutjats o són pròfugs de la justícia, de formacions que estan en un estat de sedició en acte i amb iniciatives que estan violant la llei i els drets fonamentals de la gent. Em preocupa més això que Vox. És evident que jo no diria les coses que diu Vox ni defenso coses que propugna, com el rebuig a la UE o l'estat de les autonomies.

"Definiré Vox com a extrema dreta si es considera a Podem com a extrema esquerra"

- Després parlem de Catalunya. Vostè definiria Vox com un partit d'extrema dreta?

- Jo no vull definir ningú d'extrema dreta si no es parla de ningú com a extrema esquerra. Jo acceptaré parlar de Vox com a extrema dreta si es parla de Podem com a extrema esquerra. El que no accepto és que un partit com Podem, que és populista-comunista, aparegui com d'esquerra moderada, i es presenti Vox com a extrem. En física existeix el principi d'acció-reacció, que es produeix també sociològicament i política. Vox és una reacció a partits com Podem i partits com els independentistes extremistes. En tot cas, el partit de Santiago Abascal seria dreta. 

- Vostè ha estat candidat i cap de llista del PP en diverses ocasions a Catalunya. En la darrera, el juny del 2016, van obtenir...

- Sis escons a Catalunya. Quatre a Barcelona, un a Tarragona i un a Lleida. A la província de Barcelona vam guanyar al PDECat i a Ciutadans, i a la ciutat de Barcelona al PDECat, Ciutadans i PSC.

"El discurs del PP català no és percebut amb claredat pels nostres votants tradicionals"

- Què creu que el PP català no ha fet prou bé?

- És evident que hi ha una relació molt directa entre la situació del PP a Catalunya i el PP a tot Espanya. Després pot haver un diferencial més alt o més baix. Dit això, en aquests moments, el PP de Catalunya té un discurs que no és percebut amb claredat per part dels nostres votants tradicionals. 
 

Jorge Fernández Díaz: "A un candidat se li han d'exigir resiultats".  Foto: Adrià Costa


- La campanya de Cayetana Álvarez de Toledo no li ha agradat?

- Quan s'arriba a demanar perdó als votants per haver estat anticatalans... Sent president del govern el senyor Aznar, el PP va obtenir a Catalunya 12 diputats en les eleccions generals del 2000. I sent president el senyor Rajoy en vam obtenir 11. Jo vaig ser candidat i no diré que va ser gràcies a mi. Em limitaré a dir que jo no vaig ser obstacle per obtenir-los. El 2012, sent candidata Alicia Sánchez-Camacho, el PP va treure 19 diputats al Parlament. Rajoy era president del govern i jo ministre de l'Interior. Ara en tenim quatre. Demanar perdó als votants del PP per haver estat "anticatalans" quan ens van votar 750.000 catalans en les eleccions del 2000 i de 2011 és un error. 

- El fitxatge d'Álvarez de Toledo li ha semblat arriscat? El seu estil, la recuperació d'Aleix Vidal-Quadras...

- Tots cometem errors. Però després de passar-nos tota la vida escoltant desqualificacions i acusacions de ser anticatalans per part dels independentistes, i ara hem d'aguantar que sigui des de dins del PP de Catalunya que ens diguin que hem de demanar perdó. És que insulten els nostres votants. 

- Álvarez de Toledo ho va explicar, dient que es referia a que havien abandonat els catalans que se senten espanyols.


- Sí, sí, però quan tu has d'explicar massa el que has dit, malament.   

- Considera insultant el discurs d'Álvarez de Toledo?

- Consti que jo estic dins dels que han estat insultats per Álvarez de Toledo. Públicament.

"No em conformo que l'èxit del PP català sigui que hem tret un punt a Vox"

- Públicament?

- En articles. Ella, abans de ser candidata, en articles, ha parlat dels "germans Fernández" i ha dit que afortunadament s'entrava en una nova etapa del PP de Catalunya perquè ens farien fora, i coses d'aquest estil. Però jo no vull entrar en aquest joc i no ofèn qui vol. A un candidat se li han d'exigir resultats. I els resultats són el que són. En aquests moments, si el nostre gran èxit és que hem tret un punt a Vox a Catalunya, jo no em conformo. Vox ens ha superat a Tarragona i a Girona. 
 

L'exministre de l'Interior, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- El PP català ha perdut centralitat?

- No crec que el PP s'hagi de plantejar centralitat o no centralitat. Un partit ha de defensar el que pensa, la idea que té de Catalunya, d'Espanya i de la societat. Després, la comunicació és molt rellevant. I per un polític en particular, és important l'empatia personal.   

"Mentre vaig ser ministre de l'Interior, mai vaig sentir a parlar de l'Operació Catalunya"

- Vostè va ser el director de l'Operació Catalunya? 

- Mentre jo vaig ser al ministeri de l'Interior, mai vaig sentir parlar de l'Operació Catalunya, simplement perquè no existia. Si per Operació Catalunya s'entén el que s'ha volgut dir que tenia per objectiu criminalitzar, injuriar i calumniar dirigents polítics compromesos amb el procés, això és una injúria. Jo tinc tots els defectes que es vulgui, però tinc clar que el fi no justifica els mitjans. Això que li estic dient li vaig dir al mateix president Rajoy: "Mira, president, com que ens coneixem, tu saps que mai em demanaràs a mi ni jo acceptaré mai una cosa així".

Altra cosa és que es demostri que hi ha elements delictius en un comportament. Aleshores, que la policia actuï. Es diuen unes coses que només es poden mantenir des de la ignorància. Quan es fan actuacions contra la corrupció, els jutges i fiscals solen declarar les diligències com a secretes. I els efectius policials han de romandre en secret perquè si no, incorrerien en revelació de secrets. M'he explicat?

- Vostè no va crear una policia patriòtica?

- Li he de recordar tot el que es va investigar, sent jo ministre de l'Interior, del cas Gürtel, del cas Púnica, del cas Lezo? Tots aquests casos van ser investigats per ordre judicial per diferents unitats policials sent jo ministre de l'Interior. Sembla que jo he de demostrar que sóc innocent. Jo recordo que, estant el president del govern en una cimera a Brussel·les, la policia a les ordres del jutge va entrar a la seu del PP del carrer Génova. Què vol que li digui? Que és agradable? I el PP governava amb majoria absoluta. El president em va trucar: "Jorge, ¿què passa?". "President, me n'assabentaré". A mi no em van avisar abans, però és que si ho haguessin fet haurien comès un delicte. Això és un estat democràtic. 

"Tinc defectes, però tinc clar que el fi no justifica els mitjans"

- Un dels episodis més controvertits de la seva gestió va ser el de les gravacions de dues converses amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso. Vostè va dir al Congrés que la filtració va ser fruit d'una conspiració. En el llibre admet que va ser Eugenio Pino, director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional, qui va ordenar la gravació i que vostè no ho recordava quan va parlar amb De Alfonso.

- Sí, ho explico. Ho vaig dir a la comissió d'investigació. No coneixia el director de l'Oficina Antifrau. El magistrat va mostrar interès per veure'm i si un magistrat que és comissionat del Parlament m'ho demana, l'he de rebre. El DAO em va dir que com que segurament em plantejaria qüestions operatives, el millor era gravar-ho. Van passar dies i jo me'n vaig oblidar perquè mai he gravat ningú ni m'he preocupat d'aquests assumptes. Les converses van sortir editades dos anys després, just quan faltaven tres dies per les eleccions i jo era cap de llista per Barcelona. Van sortir les filtracions al digital Público, del senyor Roures. Sé molt bé del que estic parlant.
 

Jorge Fernández Díaz llueix a la solapa la Legió d'Honor, la màxima distinció de la República francesa, que li va lliurar l'aleshores primer ministre Valls en nom del president Hollande. Foto: Adrià Costa


-Sap qui ho va filtrar?

- N'estic segur, però com que no ho puc provar, no estic per guanyar-me més enemics. Però per suposat, puc dir que no va ser ni el senyor De Alfonso ni el DAO. 

- No se sent enganyat per Daniel de Alfonso?

- No, en absolut. Ho dic així de clar.  

- Què pretenia Daniel de Alfonso al venir-lo a veure?

- Molt clarament: precisava de l'auxili policial per tirar endavant investigacions que tenia engegades. L'Oficina Antifrau -de la qual ara ja no se sap res, o no s'investiga o ja no hi ha frau- es va crear per llei durant el segon tripartit, el 2008. És cert que va ser una iniciativa pionera. Ell volia una relació fluida amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil perquè li donessin tota l'ajuda possible per avançar investigacions. Potser no disposava dels mitjans necessaris. I ell va posar exemples d'investigacions que duia a terme.   

- Vostè va dir "eso la Fiscalía te lo afina"?

- Es van dir unes coses... Que jo conspirava per destruir el sistema sanitari públic català. Pensar que un ministre de l'Interior conspira per això, en fi... Sobre aquesta frase, a mi em va fer un informe pericial la policia científica. Quan vaig ser a la comissió d'investigació del Congrés, ja vaig dir que no vaig dir això. Jo tinc un afegitó que és "en fi" i en un moment determinat dic "en fin a...". Li vaig demanar a la comissió d'investigació al Congrés que encarregués un informe pericial d'aquestes cintes.

Si era veritat que jo vaig dir això, hagués quedat com un mentider. Però si es demostrava que era fals, m'haguessin hagut de demanar perdó. I no ho van acceptar. Està clar? De Alfonso em va demanar també una gestió. Les denúncies que arriben a l'Oficina tenen com a destinació l'arxiu, el jutge o la Fiscalia. Em va demanar que si jo tenia relació amb la Fiscalia General de l'Estat, fes una gestió perquè la Fiscalia de Catalunya fos més àgil en les denúncies que donaven lloc a investigacions. El fiscal era Torres Dulce. He de dir també que no vaig fer res.         

- Però el Congrés el va reprovar. 

- Home, la reprovació és com la moció de censura, ja estava prèviament decidida i no canviaria res per com anés el debat.
 

Jorge Fernández amb el llibre de memòries que acaba de publicar. Foto: Adrià Costa


 -L'alcalde Xavier Trias el va acusar de filtrar notícies falses contra ell sobre un compte a Suïssa que no tenia.

- Xavier Trias i el PDECat em van presentar una querella davant la sala segona del Suprem, que en acte motivat de 15 de desembre de 2016 la va arxivar. No dic que no l'admetés a tràmit, sinó que la va arxivar amb acte motivat, i afirmava que no se'm podia acusar a mi d'aquestes filtracions quan s'acreditava per quines mans havia passat. A mi se'm van presentar sis denúncies davant la fiscalia i una querella davant el Suprem. Totes desestimades.

- Ha tornat a parlar amb Xavier Trias?

- No, per desgràcia no.

En el llibre es mostra contrari a qualsevol "apaivagament" per resoldre la crisi catalana. Però els conflictes polítics es resolen amb pactes i concessions. Creu realment que la solució al conflicte és intentar derrotar la Catalunya sobiranista?

- Jo no dic que sigui la solució. El que dic és que el respecte a la llei és condició prèvia per a qualsevol solució. Quan hi ha uns dirigents polítics que han estat jutjats i condemnats i que diuen que ho tornaran a fer, no ens entendrem. Tu pots plantejar-te un indult quan hi ha un penediment. Si es vol aconseguir la independència per la força, haurem de respondre amb la força. 

"Renunciar a la via unilateral no és condició suficient per un indult"

- Si els dirigents sobiranistes explicitessin que renuncien a una via unilateral, veuria bé un indult?

- Jo diria que això és condició necessària, però no suficient.  

- En la seva trajectòria hi ha molts episodis que mereixen un capítol a part. Va ser governador civil d'UCD durant el 23-F, destinat a Astúries, i va tenir una actuació decidida i amb rapidesa de reflexos al costat del govern. 

- Em va trucar el cap superior de policia per informar-me que els tancs havien sortit al carrer a València. Vaig trucar de seguida el governador civil de València per saber com estava la situació i es va limitar a donar-me la bona tarda sense detalls. Em va semblar estrany. Després vaig saber que tenia al costat el governador militar, el general Caruana, que li havia posat una pistola damunt la taula. Vaig trucar totes les autoritats de la província i ningú s'hi va posar. Vaig parlar amb els dirigents sindicals. Era bàsic que es mantingués la calma. Vaig posar protecció al líder de la Federació Socialista Asturiana. Després del discurs del rei, tots van tornar-me les trucades. En canvi, un dels qui em van trucar va ser Jordi Pujol.
 

Fernández Díaz explica en el llibre com va afrontar el 23-F des del govern civil d'Astúries. Foto: Adrià Costa


- Què li va transmetre?

- Ens coneixíem. Em va demanar que transmetés al rei i al president del govern (que en aquell moment estava retingut al Congrés) que CiU era catalanista però lleial a la Constitució i no qüestionava la unitat d'Espanya. Una de les primeres coses que vaig fer és convocar als caps de les dues comandàncies de la Guàrdia Civil. Els volia tenir al costat, com als comandaments policials. Van ser els dos comandaments de la Guàrdia Civil els qui em van dir que coneixien Tejero perquè eren companys de promoció, que la situació a Euskadi l'havia desequilibrat però que era creient i que estaven segurs que no mataria ningú.    

- I com estava la situació a les casernes de la seva província? 

- Vaig trucar el capità general de la regió militar en què estava integrada Astúries, amb seu a Valladolid, el tinent general Campano López, que es va posar al telèfon de seguida. Era veterinari i violinista, un home molt singular. Em va dir que estava reunit amb l'auditor de guerra, el cap del servei jurídic, per saber "si es dirigia a la gent". Em va dir que si ho feia em trucaria i que estàvem en Diana 2. Quan vaig penjar vaig preguntar què era això. Era un estat previ a la sortida de les tropes. En un moment donat, el cap de la secretaria del govern civil, un veterà, em va aconsellar que no m'exposés tant: "No sabem com acabarà això".  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació