El preu del diàleg

Rep el butlletí cada matí al teu correu

A diferència de l'abril, aquesta vegada Pedro Sánchez ha tingut pressa per formar govern. L'ascens de la ultradreta, que bufa el clatell del PP i es desacomplexa -més- a mida que guanya vots, sumat a la pèrdua de vots del bloc format pel PSOE i Podem, ha fet que el candidat socialista s'abracés amb Pablo Iglesias després de mig any d'evitar tot contacte. El resultat és un preacord "il·lusionant", en paraules del president espanyol en funcions, però que necessita de la col·laboració de les formacions independentistes. Si Sánchez pretenia tornar-los a aïllar, el 10-N li ha posat més difícil. Coses de la irresponsabilitat d'anar a nous comicis per negar-se a dialogar.

La situació a Madrid planteja un dilema que ja és clàssic per a ERC i Junts per Catalunya (JxCat): avenir-se a col·laborar amb la governabilitat de l'Estat o mantenir el bloqueig mentre hi hagi presos i exiliats. Els republicans han exhibit una cara més pragmàtica en aquest cicle electoral, amb costos per ara moderats -pèrdua de dos diputats diumenge passat i triomf global a Catalunya-, i els de Carles Puigdemont mantenen per ara una oposició frontal a Sánchez. Tot canviaria, és clar, si el líder del PSOE proposés una taula de diàleg -si cal, amb relator incorporat- on s'hi pogués parlar de tot.

De tot vol dir, bàsicament, sense condicions prèvies i sense vetos. Si el president en funcions -o els seus col·laboradors- s'asseuen amb el PNB i la resta de partits regionalistes per oferir contrapartides per tal que li votin la investidura, per què està exempt de fer una oferta als independentistes? Si el conflicte polític és amb Catalunya, perquè és el territori amb qui s'han de tenir menys gestos? Sánchez, ja se sap, no és un dirigent de principis sòlids, i ahir va evitar ja parlar de crisi de convivència a Catalunya -com si apareix en el preacord amb Iglesias- i també va escapolir-se d'una pregunta sobre si inclouria de nou en el codi penal la convocatòria de referèndums. Potser a algú se li van escapar de les mans els missatges incendiaris en campanya.

Sánchez té raó quan diu que només el PSOE i Unides Podem són les úniques formacions d'abast estatal que volen resoldre el conflicte polític des del diàleg, però l'aproximació que en fan no és precisament la mateixa. La Constitució i l'Estatut són el topall per als socialistes -que insisteixen en el "diàleg entre catalans" que el PP i Ciutadans boicotegen sistemàticament-, mentre que els d'Iglesias tenen una mentalitat més oberta. Davant l'oportunitat que s'obre a l'Estat, l'independentisme té la necessitat de forçar al màxim la possibilitat d'encetar, d'una vegada per totes, un camí que canalitzi políticament el conflicte. El diàleg té un preu, i les dues parts l'hauran de pagar.
 

---

Avui no et perdis

»El PSOE i ERC s'emplacen a seguir explorant la investidura de Sánchez; per Sara González i Oriol March.

»La presó preventiva topa amb la justícia europea; per Bernat Surroca.

»El president del Consell Europeu apel·la a la «separació de poders» per l'euroordre de Puigdemont; per Oriol March.

»Els observadors internacionals conclouen que el judici de l'1-O ha «violat» els drets humans; per Bernat Surroca.

»Màrius Carol destapa les diferències entre Joan Carles I i Felip VI amb Catalunya.

» Filiprim: «Adeu als maleducats»; per Toni Vall.

» La Veu de Nació: «El binomi indissociable»; per Sara González.

» Opinió: «És feixisme, imbècil!»; per Joan Puigcercós.
 

---

 El passadís

El procés de reordenació de JxCat fa mesos que és urgent, però les circumstàncies electorals l'han anat postergant, amb tot el que això implica. Diumenge a les 17.56 de la tarda, mentre els periodistes es preparaven per a la nit electoral, el PDECat va convocar una roda de premsa per l'endemà a la una del migdia per valorar els resultats. A les 23.13 de diumenge, quan el creixement d'un escó estava més que consolidat, JxCat també va citar la premsa per dilluns a les dotze del migdia. La pregunta era òbvia: per què dues compareixences per separat, i amb tant poc marge de temps entre elles, si havien concorregut conjuntament a les eleccions? Dilluns, a les 9.39, la situació es va resoldre com és habitual en l'espai nacionalista: el PDECat va anul·lar la convocatòria -però no l'executiva, en la qual hi va haver crítiques al resultat obtingut el 10-N- i JxCat, amb Laura Borràs i Eduard Pujol al capdavant, va comparèixer al migdia. Tot en ordre. 

Vist i llegit

La trajectòria de Rafel Nadal, el millor tenista espanyol de la història, no s'explica sense el paper del seu tiet Toni. És coneguda l'anècdota del dia en què el jugador es va proclamar campió d'Espanya en categories inferiors i, en plena celebració, el tiet -i entrenador- va córrer a imprimir la llista de tots els qui havien vençut anteriorment en la mateixa competició per demostrar-li com de complicat era arribar a l'elit. Ara Toni Nadal està centrat en la formació de talents a l'acadèmia que el tenista ha construït a Manacor sota el patrocini de Movistar, i troba temps per escriure articles al diari El País. No es mossega la llengua si ha de criticar el seu nebot pel plantejament de determinats partits, i demostra ull clínic per analitzar els partits. Després de l'enèsima remuntada de Nadal, aquest cop davant de Daniil Medveved a la Copa Masters de Londres, el tiet escrivia: "La fe derrota la queixa". La definició exacta de com va acabar el partit.

 El nom propi

Evo Morales es troba exiliat a Mèxic després de ser víctima d'un cop d'estat a Bolívia. Un cop d'estat dels de debò, d'aquells que compten amb la col·laboració dels militars i acaben amb l'autoproclamació -una paraula que tant serveix per les instruccions de la Junta Electoral Central (JEC) a TV3 o com pels opositors que volen arribar al poder sense passar pels mecanismes habituals en democràcia, per exemple Juan Guaidó a Veneçuela- d'una nova presidenta. En aquest cas és Jeanine Áñez, una senadora de l'oposició. "Fan servir els avions i els helicòpters per atemorir la població. Això és un problema de classes", ha ressaltat Morales en les entrevistes concedides ja fora del seu país. Assegura que està disposat a tornar per promoure el diàleg i a no ser candidat. Ja veurem si el deixen i, en cas que sigui així, quines conseqüències patirà.

 Els imperdibles

Si us agraden les sèries, el més normal és que tingueu assenyalat en vermell aquest diumenge: s'estrena a Netflix la tercera temporada de The Crown. A partir d'ara, això sí, amb Olivia Colman com a reina Isabel i Tobias Menzies fent de duc d'Edimburg. Víctor Rodrigo us en prepararà una peça perquè no us perdeu detall abans de fer-hi la immersió. La plataforma també és notícia aquests dies per l'estrena de The Irishman, l'última pel·lícula de Martin Scorsese, que reuneix Robert de Niro, Al Pacino i Joe Pesci per desplegar un clàssic instantani del cinema de gàngsters. El film arriba aquest cap de setmana a un número reduït de cinemes i aterrarà el 27 de novembre a Netflix.

I també plenes de pantalles són les recomanacions que us porta cada cap de setmana Arnau Urgell i Vidal. Hi destaquen el Most Festival, centrat en el cinema del vi i el cava, i el Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. I, si us agraden les experiències visuals més innovadores, feu un cop d'ull al Loop Festival que s'organitza en una vintena d'espais a Barcelona i a L'Hospitalet de Llobregat. Sempre i quan, això sí, el concert de Manel al Poble Espanyol us deixi un forat a l'agenda. Bon cap de setmana!

 ​