15
de novembre
del
2019
Hiverns suaus i estius calorosos. Així són les zones de clima mediterrani, com Catalunya. La pluja es concentra sobretot a la primavera i la tardor, provocant un fort dèficit hídric que condiciona el desenvolupament dels conreus.
En la situació actual de forta competència i necessitat de produir aliments de qualitat i adaptats a les exigències dels consumidors, la gestió de l’aigua és imprescindible per garantir la rendibilitat de les empreses agràries i per mantenir la població en el territori. El regadiu és, per tant, imprescindible per al desenvolupament de l’agricultura perquè permet augmentar la productivitat i allunyar la incertesa de les males collites per la sequera.
Les inversions en regadiu són molt productives per a la generació d’activitat econòmica. El fet que un territori disposi d’aigua serveix de motor per a moltes altres activitats econòmiques, facilita el seu desenvolupament i en fixa la seva població, contribuint així a l’equilibri territorial i social del país.
La modernització del regadiu és clau per fer un ús de l’aigua amb criteris de sostenibilitat i una oportunitat perquè en millora la gestió i la producció. El Govern de la Generalitat ha aprovat destinar 460 milions d’euros a infraestructures de regadiu fins al 2032. Amb aquesta inversió es garanteix la continuïtat de les inversions en regadiu per fer una gestió sostenible de l’aigua i assegurar aquest recurs en els propers anys.
Garantida la finalització del canal Segarra-Garrigues
L’obra principal d’aquest Pla Economicofinancer d'Infraestructures (PEF) és el Segarra-Garrigues, al qual es destinaran 352 milions d'euros D’aquesta inversió, 35 milions s’adreçaran a mesures correctores i compensatòries d’impacte ambiental. També s’han previst les inversions en concentració parcel·lària, i la construcció de línies elèctriques que han de subministrar a les estacions de bombament.
En l'actualitat, ja està construïda el 95% de la infraestructura primària, però queda per culminar la xarxa secundària del reg. Aquesta inversió permetrà posar en servei un conjunt de més de 37.300 ha, que estaran a disposició dels regants de la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues.
Enguany, s'està fent obres als sectors de les Borges Blanques, Preixana, Sant Martí de Riucorb i Verdú, i a Cervià de les Garrigues, corresponents a les inversions ja estipulades fins al 2019. Amb l’aprovació del nou Pla Economicofinancer d'Infraestructures (PEF) es podran continuar les obres a les Borges Blanques i iniciar les obres en les zones on ja s’ha assolit un grau d’adhesió prou important. Es tracta dels sectors al Cogul i Granyena, a Aitona, Seròs i Llardecans i a Castelldans, que corresponen a 1.700 hectàrees de regadiu.
La construcció de la conducció principal del Segarra-Garrigues es va iniciar el 2003 i les primeres finques van començar a regar el 2009. S’espera que estigui en regadiu en la major part de la superfície regable en el 2032.
.png)
En la situació actual de forta competència i necessitat de produir aliments de qualitat i adaptats a les exigències dels consumidors, la gestió de l’aigua és imprescindible per garantir la rendibilitat de les empreses agràries i per mantenir la població en el territori. El regadiu és, per tant, imprescindible per al desenvolupament de l’agricultura perquè permet augmentar la productivitat i allunyar la incertesa de les males collites per la sequera.
Les inversions en regadiu són molt productives per a la generació d’activitat econòmica. El fet que un territori disposi d’aigua serveix de motor per a moltes altres activitats econòmiques, facilita el seu desenvolupament i en fixa la seva població, contribuint així a l’equilibri territorial i social del país.
La modernització del regadiu és clau per fer un ús de l’aigua amb criteris de sostenibilitat i una oportunitat perquè en millora la gestió i la producció. El Govern de la Generalitat ha aprovat destinar 460 milions d’euros a infraestructures de regadiu fins al 2032. Amb aquesta inversió es garanteix la continuïtat de les inversions en regadiu per fer una gestió sostenible de l’aigua i assegurar aquest recurs en els propers anys.
Garantida la finalització del canal Segarra-Garrigues
L’obra principal d’aquest Pla Economicofinancer d'Infraestructures (PEF) és el Segarra-Garrigues, al qual es destinaran 352 milions d'euros D’aquesta inversió, 35 milions s’adreçaran a mesures correctores i compensatòries d’impacte ambiental. També s’han previst les inversions en concentració parcel·lària, i la construcció de línies elèctriques que han de subministrar a les estacions de bombament.
En l'actualitat, ja està construïda el 95% de la infraestructura primària, però queda per culminar la xarxa secundària del reg. Aquesta inversió permetrà posar en servei un conjunt de més de 37.300 ha, que estaran a disposició dels regants de la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues.
Hidrant del Canal Segarra-Garrigues, a Castelldans. Foto: DARP
Enguany, s'està fent obres als sectors de les Borges Blanques, Preixana, Sant Martí de Riucorb i Verdú, i a Cervià de les Garrigues, corresponents a les inversions ja estipulades fins al 2019. Amb l’aprovació del nou Pla Economicofinancer d'Infraestructures (PEF) es podran continuar les obres a les Borges Blanques i iniciar les obres en les zones on ja s’ha assolit un grau d’adhesió prou important. Es tracta dels sectors al Cogul i Granyena, a Aitona, Seròs i Llardecans i a Castelldans, que corresponen a 1.700 hectàrees de regadiu.
La construcció de la conducció principal del Segarra-Garrigues es va iniciar el 2003 i les primeres finques van començar a regar el 2009. S’espera que estigui en regadiu en la major part de la superfície regable en el 2032.
108 milions d’euros per actuacions en regadius d’altres zones
La resta de l’import del Pla Economicofinancer d'Infraestructures, 108 milions d'euros, preveu actuacions de regadius en altres zones d’acord amb la planificació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).
A Lleida, aquesta inversió beneficiarà el regadiu dels canals d'Urgell i els regadius del canal de Pinyana. Pel que fa a la modernització del canal d'Urgell, el projecte presentat al juliol preveu una inversió de 936 milions, als quals caldrà sumar-ne 369 més per a equipar l'interior de les finques i implementar el reg. Afecta 75.135 hectàrees, de les quals 51.000 podran regar per gravetat. El canal espera comptar amb ajuts de la UE.
Quant al canal de Pinyana, ja s'han adjudicat les obres per actuar en 1.297 hectàrees de l'Horta de Lleida a les partides de Butsènit, la Caparrella i Malgovern, fet que suposarà un cost de 9 M€, a sufragar en un 60% per la Generalitat amb el pressupost del DARP. Les obres s’iniciaran aquest any 2019.
També rebran part d’aquests diners el canal Xerta-Sénia. Les cooperatives, la Comunitat General de Regants i el DARP han estat treballant amb els regants per promocionar el regadiu, i finalment s’han presentat al DARP les adhesions al regadiu per part dels regants que representen més de 3.000 ha.
La finalització de les obres del regadiu de Valls també es troben dintre de les previsions d’inversió. El projecte global afecta 470 hectàrees, principalment del municipi de Valls i en menor mesura de Vallmoll (6 ha) i beneficia uns 450 propietaris. Les obres de la primera fase es van acabar el 2014, amb un cost de 4,4 milions d’euros. El Govern va aprovar al mes de maig el conveni amb el Ministeri d’Agricultura que permetrà que el Departament d’Agricultura pugui executar unes obres que estaven aturades des de 2015.
Finalment, també estan previstes en el PEF obres de manteniment de l’embassament de Margalef, per un import de mig milió d’euros. Aquesta infraestructura es troba operativa des dels anys 90 i actualment dona servei a unes 2.500 ha, de les quals 1.500 són a la comarca del Priorat, als municipis de Margalef, la Bisbal de Falset, la Figuera, Cabacés i la Vilella Baixa, i les 1.000 ha restants són a la comarca de la Ribera d’Ebre, a la Palma d’Ebre.
La resta de l’import del Pla Economicofinancer d'Infraestructures, 108 milions d'euros, preveu actuacions de regadius en altres zones d’acord amb la planificació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).
A Lleida, aquesta inversió beneficiarà el regadiu dels canals d'Urgell i els regadius del canal de Pinyana. Pel que fa a la modernització del canal d'Urgell, el projecte presentat al juliol preveu una inversió de 936 milions, als quals caldrà sumar-ne 369 més per a equipar l'interior de les finques i implementar el reg. Afecta 75.135 hectàrees, de les quals 51.000 podran regar per gravetat. El canal espera comptar amb ajuts de la UE.
Quant al canal de Pinyana, ja s'han adjudicat les obres per actuar en 1.297 hectàrees de l'Horta de Lleida a les partides de Butsènit, la Caparrella i Malgovern, fet que suposarà un cost de 9 M€, a sufragar en un 60% per la Generalitat amb el pressupost del DARP. Les obres s’iniciaran aquest any 2019.
També rebran part d’aquests diners el canal Xerta-Sénia. Les cooperatives, la Comunitat General de Regants i el DARP han estat treballant amb els regants per promocionar el regadiu, i finalment s’han presentat al DARP les adhesions al regadiu per part dels regants que representen més de 3.000 ha.
La finalització de les obres del regadiu de Valls també es troben dintre de les previsions d’inversió. El projecte global afecta 470 hectàrees, principalment del municipi de Valls i en menor mesura de Vallmoll (6 ha) i beneficia uns 450 propietaris. Les obres de la primera fase es van acabar el 2014, amb un cost de 4,4 milions d’euros. El Govern va aprovar al mes de maig el conveni amb el Ministeri d’Agricultura que permetrà que el Departament d’Agricultura pugui executar unes obres que estaven aturades des de 2015.
Finalment, també estan previstes en el PEF obres de manteniment de l’embassament de Margalef, per un import de mig milió d’euros. Aquesta infraestructura es troba operativa des dels anys 90 i actualment dona servei a unes 2.500 ha, de les quals 1.500 són a la comarca del Priorat, als municipis de Margalef, la Bisbal de Falset, la Figuera, Cabacés i la Vilella Baixa, i les 1.000 ha restants són a la comarca de la Ribera d’Ebre, a la Palma d’Ebre.