ERC i JxCat es miren de reüll per la investidura de Sánchez

Els republicans, que insisteixen en la taula de negociació, intentaran acordar la posició amb Bildu i els nacionalistes gallecs; Borràs reclamarà poder parlar de tot, inclosa la fi de la repressió

Laura Borràs, Jaume Asens i Gabriel Rufián, en un debat electoral
Laura Borràs, Jaume Asens i Gabriel Rufián, en un debat electoral | ACN
14 de novembre del 2019
Actualitzat a les 12:46h
Els telèfons dels dirigents independentistes funcionen a ple rendiment des que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van segellar un preacord exprés en una sala del Congrés dels Diputats. Les preguntes que sobrevolen ERC i Junts per Catalunya (JxCat), en essència, són les mateixes dels últims mesos: apostar per un vot de confiança cap a l'entesa del PSOE i Podem i reeditar la majoria de la moció de censura amb l'argument de fer política a Madrid, o bé mantenir alt el llistó mentre hi hagi presos i exiliats i l'Estat no assumeixi que cal abordar el conflicte polític sense condicions prèvies. És en aquest context que els dos socis de Govern es miren de reüll amb la investidura en l'horitzó.

Els discursos públics de les dues formacions són molt similars, perquè comparteixen diagnòstic i, per ara, decisió final. En aquest sentit, tant ERC com JxCat estan enquadrats en el "no" a Sánchez perquè consideren insuficient el punt novè de l'acord amb Iglesias, que suggereix un problema de "convivència" a Catalunya i circumscriu el diàleg als topalls de la Constitució. Laura Borràs, cap de files de JxCat a Madrid, va parlar dimarts amb Jaume Asens, líder dels comuns al Congrés, per abordar l'escenari obert després de l'acord. Asens, segons fonts consultades per NacióDigital, va indicar a Borràs que es mourien per abonar el diàleg i trobar una sortida política al conflicte.

Qui encetarà formalment els contactes, però, serà Gabriel Rufián, cap de files d'ERC al Congrés, en una reunió amb Adriana Lastra avui al matí. Les demandes dels republicans les va deixar clares ahir el vicepresident Pere Aragonès, coordinador nacional de la formació, que va insistir en una entrevista a Catalunya Ràdio que sense una taula de diàleg no hi pot haver suport d'ERC a la investidura. Els republicans buscaran coordinar el posicionament amb Bildu -ja ho van fer amb l'abstenció del juliol-, que de moment també està ancorada en el no perquè no es reconeix l'autodeterminació.


Aquest és un aspecte troncal en la negociació que s'obrirà d'aquí a la investidura, prevista per al mes de desembre. El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha demanat a Unides Podem que defensi al consell de ministres el referèndum i la llibertat dels presos que reclamen els comuns a Catalunya, i desitja una actuació coordinada de tot l'independentisme -inclosa la CUP, la que té més clar el no definitiu- al Congrés. Com en el debat de pressupostos del febrer i en la investidura del juliol, Torra és partidari de la negativa a Sánchez si no torna, com a mínim, a l'escenari de Pedralbes.

Això vol dir crear una mesa de negociació i tornar a parlar del relator. "Les converses no poden començar d'igual a igual perquè nosaltres tenim presos i exiliats", ressalten fonts de JxCat. Els de Borràs són molt durs amb Sánchez i amb Iglesias -els acusen d'haver "sacrificat" Catalunya per arribar a un acord-, però estan atents als contactes que se'ls puguin oferir. Els presos, des de Lledoners, observen el nou panorama. A l'estiu, les veus de l'espai nacionalista insistien que un acord amb Podem podia amorosir posicions, però el veredicte del Suprem ha tornat a generar encara més dificultats.

Derivada catalana

La partida al Congrés té una derivada clara en clau catalana, tenint en compte que -almenys fins abans de l'acord entre Sánchez i Iglesias- es donava per fet un avançament electoral al Parlament en cas que Torra sigui inhabilitat en el judici per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els moviments que facin ERC i JxCat a Madrid tindran impacte en un hipotètic avançament electoral a Catalunya, que tindria com a precedent la pèrdua de dos escons dels republicans i el creixement de set a vuit diputats dels de Borràs a Madrid.

Els dos escons que ha perdut ERC i el creixement d'un diputat a JxCat impacten en l'escenari d'unes futures eleccions catalanes

"Ni nosaltres estàvem morts, ni ells estaven tan forts", diagnostica un dirigent de JxCat en contacte amb el nucli de Waterloo. Carles Puigdemont està pendent del seu procés d'extradició i se li ha obert un bri d'esperança judicial sobre la condició d'eurodiputat, tenint en compte el posicionament de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). No són poques les veus que defensen, malgrat tot, que en cas de ser extradit pugui ser candidat a les futures catalanes. Un escenari que complicaria la victòria d'ERC, ja sense Junqueras com a candidat, que preveuen totes les enquestes.

El context a JxCat

Com en tot debat rellevant els últims mesos, un dels focus és quina posició acabarà adoptant cada sector de JxCat. El nul marge que va oferir Sánchez al juliol va propiciar un tancament de files a favor del vot contrari, però l'acord entre el PSOE i Podem obre més marge. El grup parlamentari està integrat per vuit diputats -Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas, Mariona Illamola, Sergi Miquel, Genís Boadella, Ferran Bel i Concepció Cañadell-, i dins la formació se'ls enquadra en dos grups.

JxCat sosté que la negociació amb PSOE i Podem no pot ser d'igual a igual mentre hi hagi presos i exiliats, i exigeix la fi de la repressió

El primer està format per la cap de llista, Nogueras, Cuevillas i Illamola, que aposten per ser el màxim d'exigents possible amb Sánchez per tal d'engegar el diàleg i encaminar la fi de la repressió. Al segon grup -Miquel, Boadella, Bel i Cañadell- se'ls enquadra, segons fonts de la formació, en posicions més pragmàtiques. Al Senat, aquesta tendència la defensa Marta Pascal, mentre que Josep Lluís Cleries i Josep Maria Matamala, mà dreta de Puigdemont, són més durs. L'independentisme torna a afrontar un debat decisiu que posarà a prova la seva unitat estratègica.