Ciència en societat

​Adeu a Margarita Salas

El passat 7 de novembre moria una de les investigadores més destacades de l'Estat que va haver de lluitar molt per tenir el mateix reconeixement que els seus col·legues homes

per Cristina Junyent , 14 de novembre de 2019 a les 10:00 |
Una patent de Salas és la que més beneficis ha donat al CSIC | Oficina Espanyola de Patents i Marques
Margarita Salas (Astúries, 1938) ha estat una de les científiques més destacades de l'Estat. Va iniciar el desenvolupament de la biologia molecular estudiant un virus que infecta els bacteris, el fag Phi21. Els seus estudis van dur a conèixer com la informació genètica continguda en el DNA del virus es transforma en proteïnes, les molècules "executives" dels organismes.

En finalitzar el seu doctorat en química, Margarita Salas sabia que havia de fugir de l'erma situació científica de l'Espanya franquista. El 1963 va poder anar amb el seu marit a Nova York al laboratori de Severo Ochoa –que ja havia guanyat el premi Nobel– i de qui va aprendre a fer recerca de qualitat. Amb ell va orientar la seva recerca cap a la bioquímica.


Margarita Salas va haver de lluitar, i no ho amagava, per tenir el mateix reconeixement que els seus col·legues homes. Explicava que quan havia de parlar amb ella, el seu director de tesi s'adreçava al seu col·lega i marit Eladio Viñuela. L'opinió d'Alberto Sols era que les dones no servien per fer ciència. Va haver de canviar el seu parer.

En retornar el 1967, Margarita Salas va dur la forma de treballar dels millors laboratoris dels Estats Units. En un principi, Salas i Viñuela van pensar que fora millor unir esforços per muntar un laboratori. Però només li reconeixien els mèrits a ell. Finalment, Eladio Viñuela va muntar el seu propi grup de recerca sobre la pesta porcina africana, deixant que ella fos la responsable de la recerca en el fag Phi21.


Margarita Salas va haver de lluitar, i no ho amagava, per tenir el mateix reconeixement que els seus col·legues homes

Del laboratori de Margarita Salas van sortir els primers treballs de l'Estat publicats a la prestigiosa revista Nature. Va aconseguir projectar la ciència espanyola a nivells internacionals. Pel seu laboratori van passar nombrosos investigadors que posteriorment van muntar els seus propis grups de recerca, o que de forma més indirecta han rebut la seva influència científica. Ha deixat més de tres-centes cinquanta publicacions en llibres i revistes internacionals. I, en total, va ser posseïdora de vuit patents.


Una patent generada dels estudis del fag Phi21 és la que més beneficis ha donat al CSIC. S'empra als laboratoris de biologia molecular d'arreu del món quan cal amplificar mostres especialment escasses de DNA, com per exemple en medicina forense o arqueologia. Els sis anys en què la patent va estar vigent (2003-2009) s'estima que va generar uns sis milions d'euros.
 

Margarita Salas ha estat referent per a les investigadores Foto: Oficina Europea de Patents


Durant molts anys Salas no es va voler dedicar a la gestió, sinó exclusivament a la recerca. Amb el temps va acceptar el seu paper de figura clau en la ciència espanyola i, particularment, com a mirall per a les dones científiques. Va lluitar pel finançament de la ciència; sabia que quan els científics joves marxen és molt difícil de fer-los tornar. El 2007 va ser la primera científica espanyola a ingressar a l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units –i encara ho és.

Va morir setmanes abans de fer vuitanta-un anys, d'una ràpida malaltia. Fins feia poques setmanes anava diàriament al laboratori: encara dirigia el seu grup de recerca al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, i gestionava diversos projectes de recerca. Poc abans havia publicat el seu darrer treball de recerca i en resten d'altres per publicar.

Amb el temps va acceptar el seu paper de figura clau en la ciència espanyola i, particularment, com a mirall per a les dones científiques

Tot i les patents que va desenvolupar, Margarita Salas defensava que calia fer recerca bàsica de qualitat –reproduint paraules d'Ochoa– perquè és d'aquesta recerca que en surten resultats no previsibles a priori, però que a posteriori poden retornar beneficis a la societat. I assegurava que un país sense recerca és un país sense desenvolupament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació