Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Crònica

Les discrepàncies sobre Catalunya, la pedra a la sabata del binomi Sánchez-Iglesias

La llibertat dels presos, el diàleg sense condicions, el referèndum i la desjudicialització del procés són els quatre punts que han allunyat fins ara els posicionaments de PSOE i Podem

per Sara González , 13 de novembre de 2019 a les 21:00 |
Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Adriana Lastra, durant la presentació del preacord de govern | Flickr PSOE
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias s'han promès lleialtat durant quatre anys. Ho han fet sense tenir encara els suports suficients perquè el seu preacord de govern de coalició prosperi i conscients que necessitaran la complicitat dels independentistes. El conflicte amb Catalunya és, sens dubte, una de les principals proves de foc de la solidesa de l'aliança entre el PSOE i Podem més enllà de salvar l'aritmètica en la investidura.

Va ser el propi Sánchez qui va definir com a "insalvables" les diferències entre els dos partits sobre com afrontar la crisi catalana abans d'abocar-se a la repetició electoral. La prova més evident de les discrepàncies tant en la diagnosi com en les vies per canalitzar el conflicte és que Iglesias ha estat l'únic líder d'una formació estatal que ha anat a visitar els dirigents independentistes empresonats


El posicionament de Podem és, precisament, el bri d'esperança per fer virar els socialistes al qual s'aferren aquells que dins de l'independentisme advoquen per una via pactada. El cap de llista d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ja va defensar en una entrevista a NacióDigital que esperava que el partit d'Iglesias sortís ben parat del 10-N. La gran incògnita serà, a partir d'ara, quin marge tindrà el partit lila per seguir apostant per qüestions com la llibertat dels presos o la via escocesa sense alterar la convivència del govern de coalició. 

A continuació, els quatre punts de fricció que PSOE i Podem han exhibit sobre com s'ha d'afrontar el conflicte amb Catalunya.


- Llibertat dels presos versus compliment íntegra de la condemna

Tant Podem com els comuns han defensat que cal treballar per la llibertat dels dirigents independentistes empresonats, als quals consideren presos polítics, i han carregat contra la sentència del Tribunal Suprem. El pes d'aquesta reivindicació l'han portat els comuns, que han manifestat la seva indignació per unes condemnes que consideren "injustes" i un veredicte que han denunciat que té un impacte sobre drets fonamentals com el de protesta i de manifestació. 


Per contra, Pedro Sánchez ha definit com a "exemplar" el procés judicial i ha advocat pel compliment íntegre de les penes. Els socialistes han tancat files amb la interpretació dels fets d'octubre del 2017 que ha fet el tribunal i tant el líder del PSOE com el del PSC, Miquel Iceta, han rebutjat visitar els independentistes empresonats. 

Els comuns han defensat una reforma del codi penal per eliminar el delicte de sedició mentre Sánchez ha apostat per la penalització del referèndum

En Comú Podem, que amb el pacte amb els socialistes revaloren el seu rol al Congrés, ha defensat que cal treballar en l'indult dels sentenciats o en una reforma del codi penal per eliminar el delicte de sedició i afavorir l'alliberament dels presos. La via de l'indult la van arribar a plantejar dirigents del PSC com Iceta o la delegada del govern Teresa Cunillera a finals del 2017, però van ser censurats pel PSOE.

En canvi, durant la campanya, Sánchez ha defensat penalitzar el referèndum, una proposta que ha estat criticada pels comuns capitanejats per Jaume Asens, que ha mantingut sempre una interlocució fluida amb Oriol Junqueras i els presos, així com amb dirigents exiliats com Toni Comín.

- Diàleg "sense condicions prèvies" versus diàleg "dins de la Constitució"

Iglesias i els comuns han advocat per començar la represa del diàleg amb una taula en què tots els actors hi assisteixin "sense condicions prèvies" ni "línies vermelles". En concret, Asens va defensar que es crees una taula dels partits al Congrés i una al Parlament en paral·lel a un diàleg entre la Moncloa i la Generalitat. De fet, els d'Ada Colau no han vist amb bons ulls que Sánchez no aixequés el telèfon al president Quim Torra durant la crisi de disturbis després de la sentència del Suprem. 

El PSOE, però, sosté que el diàleg que s'ha d'establir amb el Govern ha de ser "dins de la Constitució" i manté que en cap cas el referèndum pot ser subjecte ni tan sols de debat. A més, des de la Moncloa han deixat de veure Torra com un "interlocutor vàlid" i abans del 10-N dirigents socialistes expressaven que no s'encetaria cap negociació fins que no hi haguessin noves eleccions catalanes i un nou president de la Generalitat.

Els socialistes neguen la possibilitat de sotmetre a debat la celebració d'un referèndum

Aquest esquema, però, es pot trencar per la necessitat de fer prosperar la investidura de Sánchez i el preacord de govern amb Podem. De fet, els independentistes reivindiquen que, per parlar d'una eventual abstenció primer cal que es segelli un compromís de crear una taula de diàleg com la de Pedralbes. També demanen que es reconegui que el conflicte amb Catalunya és de naturalesa política i no "un problema de convivència", com recull el document marc del preacord del PSOE i de Podem. 

- Via escocesa versus el no inamovible al referèndum

"Apostem per un referèndum pactat en el qual Podem defensarà un nou encaix per a Catalunya a Espanya", diu el programa electoral de Pablo Iglesias. "Reconeixement del dret del poble de Catalunya a ser consultat de forma políticament vinculant sobre el seu futur per la via del referèndum", sosté el d'En Comú Podem. Els d'Ada Colau i Jaume Asens s'han mostrat favorables a l'autodeterminació i sostenen que la seva aposta és la via escocesa, és a dir, de la celebració d'un referèndum fruit d'un pacte de claredat previ que defineixi el marc de la votació.

Tot i això, just abans del 10-N van plantejar la necessitat d'afrontar la situació amb "realisme" i buscar escenaris "viables". Iglesias i Colau van presentar una proposta per "un nou pacte" entre Catalunya i l'Estat que hauria de ser referendat pels catalans i que,per tant, les dues parts hauran de fer "cessions". Això implica admetre que potser aquesta votació exclouria l'opció d'una independència. L'assumpció d'aquesta possibilitat els apropa al plantejament que fins ara ha fet el PSC de treballar per un nou Estatut. 

Si una cosa ha deixat clara el PSOE és que el mur del no al referèndum i a l'autodeterminació és infranquejable. Fins i tot, va dir Sánchez, en el supòsit que l'independentisme aconseguís superar el 50% dels vots en unes eleccions. Segons els socialistes, la Constitució no permet que s'acordi un referèndum sobre la independència com va fer el Regne Unit en el cas d'Escòcia i han insistit que seran inamovibles. La referència del diàleg serà sempre per a ells l'Estatut de Catalunya i la Constitució del 78. 

- Desjudicialització del conflicte versus recursos al TC

En ple preacord del PSOE i Podem, la Fiscalia ha obert diligències contra el president del Parlament, Roger Torrent, i la mesa per la tramitació i aprovació de la moció sobre l'autodeterminació de la CUP suspesa pel Tribunal Constitucional. Podem i els comuns han defensat que no es pot coartar el debat, sobretot perquè es tracta de propostes de resolució que queden en el terreny declaratiu i que no tenen efectes jurídics. De fet, Catalunya en Comú Podem va ser la impulsora de la resolució que reprovava el rei i demanava abolir la monarquia i que també va ser suspesa pel TC a instàncies del govern del PSOE.

Des dels comuns han criticat també les càrregues policials "abusives" durant les protestes post-sentència

Caldrà veure si, a partir de l'acord, el govern espanyol deixa de recórrer textos parlamentaris tramitats per la mesa o si, com ha fet Sánchez durant la seva presidència, segueix judicialitzant textos d'aquesta naturalesa. De fet, des dels comuns han criticat també les càrregues policials "abusives" durant les protestes post-sentència i les detencions i empresonaments de manifestants. També el fet que s'investigui moviments com el Tsunami Democràtic per indicis de terrorisme i que s'hagi empresonat membres dels CDR acusats també de formar part d'organització terrorista. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació