El nou 155

El 155 d'octubre de 2017 no va resoldre res. Aquest, que és d'escons, hauria de servir perquè l'esquerra tingués una visió territorial més oberta. Avui també són notícia Torra i Aragonès que es pronunciaran i veurem si es coordinen, les notes de Puigdemont, l'"apoyaré" de Zapatero i Maria Mercè Marçal

13 de novembre del 2019
Actualitzat a les 6:37h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Ja hi ha govern a Madrid. Per ara té 155 escons de 350 i l'aliança entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias haurà de buscar més suports si vol que la legislatura sigui productiva. Tots dos havien perdut vots i escons i eren conscients de fins a quin punt la base electoral de l'esquerra estava decebuda amb ells. Pesava això i el temor que el PP de Pablo Casado fes maniobres en forma d'oferir una abstenció que acabés amb Sánchez al cementiri polític i amb Podem a l'oposició. Tot plegat ha fet que s'afanyin a tancar un acord exprés on el que era impossible al juliol no ho és ara.

Per acabar-lo d'estintolar semblen a l'abast els vots regionalistes i del PNB, s'espera que a preus assequibles, i ara es busquen, encara que sigui en forma d'abstenció, els d'ERC per no haver de trucar a la porta de Ciutadans, un vaixell a la deriva on difícilment algú voldrà assumir riscos en plena lluita per succeir Albert Rivera. Els cinc vots de Bildu poden estar a l'abast mentre JxCat prefereix que es mullin (i desgastin) primer els republicans.

Lògic, que per alguna cosa ERC ha guanyat les eleccions a Catalunya i és qui ha de dur la iniciativa. Ull amb els pressupostos a la Generalitat i un "Pedralbes 2", que es poden convertir en moneda de canvi després de mesos sense cap diàleg. De fet, tindria lògica que el Govern Torra-Aragonès negociés unit amb el del PSOE i Podem. Però és difícil que passi perquè les agendes que defensen Gabriel Rufián i Laura Borràs no són ben bé iguals.

El nou escenari pot ser de renúncia al dret a decidir i a la República catalana, tal com es desprèn de l'acord signat ahir mateix per Sánchez i Iglesias, o pot ajudar a obrir un procés de diàleg i constituent si totes les parts juguen bé les cartes. Una de les motivacions que han tingut el PSOE i Podem per entendre's -a més del temor a un moviment del PP i el cansament de les seves bases electorals- ha estat no escalfar més el debat territorial, que la sentència del Suprem i la sortida repressiva al Procés, alimentada pel mateix Pedro Sánchez, ha crispat.

El PSOE estarà pressionat a banda i banda (els independentistes i Podem a un costat i PP, Cs i Vox a l'altre) i haurà de decidir si porta Espanya cap a un marc de canvi i reforma -si cal assumint a mig termini peticions com la del dret a decidir per desencallar el conflicte català- o si, per contra, tria bloqueig i decebre els més progressistes.

Sánchez ha fet una maniobra de risc amb les eleccions del 10-N i ha constatat com la repressió i jugar al marc de la dreta en el tema català no fa més que donar-li vots als ultres de Vox i, per contra, no li'n dóna cap a ell. Ha acabat amb Rivera, el seu enemic íntim, però ara ha de decidir si vol que l'esquerra defensi un model territorial propi que s'allunyi de l'"Espanya una i no 51" de la dreta, que ara quedarà molt connotat per Santiago Abascal.

El 155 d'octubre de 2017 no va servir per "reconduir" el procés. El nou 155, aquest cop en escons, que és el que toca, hauria de servir per obrir camins d'entesa perquè, amb totes les mancances que es vulguin, que hi són, l'independentisme ha deixat clar que ni és una anècdota ni ho deixarà córrer.

Avui Quim Torra es pronunciarà al Parlament sobre el pacte i també ho farà el vicepresident i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, als micròfons de Catalunya Ràdio. Veurem si coordinen estratègies per aconseguir flotadors pel seu Govern i tornar a Pedralbes o ho proven per separat.
 

Avui no et perdis

»Crònica: Sánchez i Iglesias forgen el pacte de la resistència; per Sara González.

»El PSOE i Unides Podem posen fi a una anomalia històrica; per Pep Martí.

»Dades: el diàleg «dins la Constitució», una opció que queda curta per a la majoria de catalans; per Roger Tugas.

»La Veu de Nació: «L'última oportunitat abans de la gran coalició»; per Pep Martí.

»Opinió: «El suïcidi de Naranjito-Rivera»; per Francesc Canosa.

»
Opinió: «​De la Jonquera a San Jerónimo»; per Francesc-Marc Àlvaro.

»
Manuel Valls explora una candidatura de «Catalunya Suma» al Parlament; per Pep Martí.

»
El Tsunami bloqueja l'AP-7 a Girona; per Sergi Ambudio.

»
Què pot implicar per a Junqueras el posicionament de la justícia europea?; per Oriol March.

»La Fiscalia General de l'Estat insta la de Catalunya a investigar la mesa del Parlament.

»Mapa: Els resultats del 10-N a Barcelona, carrer a carrer; per Roger Tugas.

»Pilota a l'olla: «El Barça escanya els entrenadors del futbol base»; per Quique Guasch i Jaume Rius.
 

 El passadís

Carles Puigdemont ha afirmat diverses vegades que donaria la seva versió sobre què va passar mentre va ser president, i particularment a la tardor de 2017, un cop el Suprem dictés sentència. Això ha fet que des de diversos àmbits s'especuli sobre la possibilitat que publiqui un llibre explicant la seva versió de tot plegat, cosa que per ara, la resta d'actors de primera línia no ha fet llevat de Santi Vila. Depèn del que digui i de com ho faci això encara podria complicar més les relacions entre Junts per Catalunya i ERC.

El cert és que l'expresident té moltes notes i que l'octubre de 2017 va adquirir, segons els seus col·laboradors, l'hàbit d'enregistrar una nota de veu diària sobre les impressions de la jornada. Una de les possibilitats que s'ha apuntat és que el llibre l'escrigui el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo. Puigdemont va forjar amb ell una sòlida amistat quan compartien redacció i el periodista s'hi reunia setmanalment quan era a Palau i aixecava acta informal.

Vist i llegit

Vendetta. El periodista Arcadi Espada és un dels fundadors de Ciutadans, però darrerament s'ha allunyat d'Albert Rivera i s'ha anat acostant al PP fins al punt que ha protagonitzat actes de campanya amb Cayetana Álvarez de Toledo. Ahir, al seu article a El Mundo recordava com Albert Rivera va ser, segons sembla, escollit al capdavant del partit quan tot va començar a mitjans de la dècada passada perquè alfabèticament anava abans que l'altra opció, Antonio Robles, que agradava menys al nucli impulsor.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2003, fa 16 anys i a només tres dies de les eleccions que van donar lloc al govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat i enviar CiU a l'oposició, el PSC celebrava un míting multitudinari al Palau Sant Jordi. I va ser quan José Luis Rodríguez Zapatero, aleshores cap de l'oposició i candidat del PSOE a la Moncloa, va dir allò d'"apoyaré" l'Estatut que aprovés el Parlament. La frase va satisfer Pasqual Maragall però després no es va acabar complint. El PSOE es va negar a donar suport a l'Estatut del Parlament i va acabar pactant amb Artur Mas una sensible rebaixa que va permetre aprovar-lo en referèndum. Aquesta és la crònica d'aquell acte que va fer El País.

 L'aniversari

EL 13 de novembre de l'any 1952 va nàixer a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, l'escriptora Maria Mercè Marçal, que va morir el 1998. És una de les poetes catalanes imprescindibles del segle XX i de les més icòniques. La seva obra està impregnada del seu activisme catalanista, feminista i progressista. Sobre la tres voltes rebel en va fer aquesta informació Jaume C. Pons Alorda. Aquí ella parlava de la seva poesia.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l