19
de novembre
del
2019
Actualitzat
el
22
de desembre
a les
19:07h
A l'entorn del metro de Palau Reial, al districte de les Corts de Barcelona, hi ha un bon nombre de facultats universitàries, també el Camp Nou i la resta d'instal·lacions del Barça així com el cementiri de les Corts, entre altres equipaments. En canvi, passa pràcticament inadvertida una altra infraestructura clau: una subestació elèctrica transformadora subterrània que donarà servei fins a 49.000 clients, entre els quals el futur Camp Nou, la Maternitat i el Corte Inglés.
Per què cal transformar l'electricitat?
L'electricitat que es produeix a les diverses tipologies de centrals es distribueix arreu del territori a través de línies d'alta o molt alta tensió. Aquesta energia, que pot ser de 110, 220, 380 o 400 kV, no pot ser consumida directament pels clients finals. Cal un doble procés de transformació: primer a mitjana tensió –per exemple a 25 kV, a les subestacions- i, finalment, a baixa tensió des dels centres de transformació, on es torna a reduir la tensió fins a 230/380 V per ser consumida.
La subestació de Facultats –compartida entre Endesa i REE- transforma l'electricitat d'alta a mitjana tensió. Rep dos cables de 220 kV procedents de la Trinitat i Collblanc i l'envia a 25 KV tant a grans clients –com el mateix Barça- com a diversos centres de transformació per tornar a transformar-la a baixa tensió. El procés, segons explica Emili Canillas, tècnic gestor de la subestació, es realitza per inducció electromagnètica. “En termes ideals, canvia la tensió i la intensitat però es manté la potència”, assenyala.
La xarxa de Barcelona està totalment mallada, és a dir, cada instal·lació està connectada, com a mínim, amb dos nodes. En aquest cas, la subestació de Facultats està enllaçada amb línies subterrànies de 220 kV amb les instal·lacions de Trinitat i Collblanc i amb dues més de 25 kV de Sant Just Desvern i de Carles III, també al districte de les Corts. D'aquesta manera, tal i com expliquen des del departament de Comunicació d'Endesa, es garanteix el subministrament als clients encara que hi hagi una incidència en una de les instal·lacions.
Tot sota terra
La subestació de Facultats és totalment subterrània, un fet força habitual a Barcelona. L'impacte visual és quasi nul ja que només es veu la porta d'entrada. Actualment l'espai, que ocupa uns 7.500 metres quadrats de superfície, està pendent de reurbanitzar però quan es completi passarà com altres instal·lacions “on ningú sap que a sota té una subestació”, explica Canillas a NacióDigital.
Estar sota terra “no en dificulta l'operació, només la fa una mica més complexa”. De fet, la instal·lació compta amb una gran obertura a la superfície –habitualment tancada- per on s'hi pot introduir un transformador sencer. Es despenja amb una grua fins al fons –l'espai té uns 30 metres de fondària- i, posteriorment, es mou seguint uns rails fins a la seva posició definitiva.
Aquest serà el procediment que se seguirà les properes setmanes. Està previst que arribi un segon transformador d'alta a mitjana tensió, que s'afegeixi al que va entrar en servei l'agost del 2017. Hi ha espai per un tercer equip que permetria estendre la cobertura fins a 49.000 clients.
L'energia del Barça
Ara bé, com és possible alimentar l'energia de 49.000 clients amb un espai relativament tant reduït? El “secret” és un gas de característiques especialment aïllants denominat hexaflorur de sofre, que permet aïllar els equips amb el mínim espai possible. “Si es fes amb aire com abans ens caldria la superfície d'un camp de futbol”, explica Emili Canillas, tècnic gestor de la subestació de Facultats. “Els transformadors es veuen grossos –pesen 85 tones- però en realitat són dissenys molt compactes”, afegeix.
Parlant de camps de futbol, la subestació de Facultats està a escassos 300 metres del Camp Nou, que està a punt de ser remodelat. De fet, el Barça s'ha convertit recentment en un dels clients de la instal·lació i rep directament diverses línies de mitjana tensió.
Altres grans clients són l'Hospital la Maternitat, el Corte Inglés de la Diagonal així com alguns equipaments propers de l'Ajuntament de Barcelona.
Per què cal transformar l'electricitat?
L'electricitat que es produeix a les diverses tipologies de centrals es distribueix arreu del territori a través de línies d'alta o molt alta tensió. Aquesta energia, que pot ser de 110, 220, 380 o 400 kV, no pot ser consumida directament pels clients finals. Cal un doble procés de transformació: primer a mitjana tensió –per exemple a 25 kV, a les subestacions- i, finalment, a baixa tensió des dels centres de transformació, on es torna a reduir la tensió fins a 230/380 V per ser consumida.
La subestació de Facultats –compartida entre Endesa i REE- transforma l'electricitat d'alta a mitjana tensió. Rep dos cables de 220 kV procedents de la Trinitat i Collblanc i l'envia a 25 KV tant a grans clients –com el mateix Barça- com a diversos centres de transformació per tornar a transformar-la a baixa tensió. El procés, segons explica Emili Canillas, tècnic gestor de la subestació, es realitza per inducció electromagnètica. “En termes ideals, canvia la tensió i la intensitat però es manté la potència”, assenyala.
La xarxa de Barcelona està totalment mallada, és a dir, cada instal·lació està connectada, com a mínim, amb dos nodes. En aquest cas, la subestació de Facultats està enllaçada amb línies subterrànies de 220 kV amb les instal·lacions de Trinitat i Collblanc i amb dues més de 25 kV de Sant Just Desvern i de Carles III, també al districte de les Corts. D'aquesta manera, tal i com expliquen des del departament de Comunicació d'Endesa, es garanteix el subministrament als clients encara que hi hagi una incidència en una de les instal·lacions.
Un dels dos transformadors en servei de la subestació de Facultats. Foto: Albert Alemany
Tot sota terra
La subestació de Facultats és totalment subterrània, un fet força habitual a Barcelona. L'impacte visual és quasi nul ja que només es veu la porta d'entrada. Actualment l'espai, que ocupa uns 7.500 metres quadrats de superfície, està pendent de reurbanitzar però quan es completi passarà com altres instal·lacions “on ningú sap que a sota té una subestació”, explica Canillas a NacióDigital.
Estar sota terra “no en dificulta l'operació, només la fa una mica més complexa”. De fet, la instal·lació compta amb una gran obertura a la superfície –habitualment tancada- per on s'hi pot introduir un transformador sencer. Es despenja amb una grua fins al fons –l'espai té uns 30 metres de fondària- i, posteriorment, es mou seguint uns rails fins a la seva posició definitiva.
Cronologia de la subestació de Facultats
2007: inici de la construcció
Finals 2010: fi de l'obra civil
Octubre 2015: posta en servei de la instal·lació
Març 2016: connexió a la xarxa
Maig 2017: entrada en funcionament del transformador número 4*
Agost 2017: entrada en funcionament del transformador número 1
Principis 2020: futura entrada en funcionament del transformador número 2
Mitjà termini: possible entrada en funcionament del transformador número 3
* Equip de reserva per a la subestació de Carles III. Converteix mitjana tensió de 25 kV a 11 kV, una tensió molt implementada per l’antiga Fecsa a la ciutat.
Aquest serà el procediment que se seguirà les properes setmanes. Està previst que arribi un segon transformador d'alta a mitjana tensió, que s'afegeixi al que va entrar en servei l'agost del 2017. Hi ha espai per un tercer equip que permetria estendre la cobertura fins a 49.000 clients.
La subestació és totalment subterrània i té tres pisos. Foto: Albert Alemany
L'energia del Barça
Ara bé, com és possible alimentar l'energia de 49.000 clients amb un espai relativament tant reduït? El “secret” és un gas de característiques especialment aïllants denominat hexaflorur de sofre, que permet aïllar els equips amb el mínim espai possible. “Si es fes amb aire com abans ens caldria la superfície d'un camp de futbol”, explica Emili Canillas, tècnic gestor de la subestació de Facultats. “Els transformadors es veuen grossos –pesen 85 tones- però en realitat són dissenys molt compactes”, afegeix.
Parlant de camps de futbol, la subestació de Facultats està a escassos 300 metres del Camp Nou, que està a punt de ser remodelat. De fet, el Barça s'ha convertit recentment en un dels clients de la instal·lació i rep directament diverses línies de mitjana tensió.
Altres grans clients són l'Hospital la Maternitat, el Corte Inglés de la Diagonal així com alguns equipaments propers de l'Ajuntament de Barcelona.
La subestació de Facultats donarà servei a 49.000 clients. Foto: Albert Alemany
Un complex sistema de prevenció i extinció d'incendis
En qualsevol instal·lació elèctrica el major risc és un incendi. A més, si és subterrània, ni el foc ni el fum es veuen a primera vista. És per això, que la subestació de Facultats té un complex sistema tant de prevenció com d'extinció.
Destaca la presència de càmeres tèrmiques que controlen si els punts crítics tenen una temperatura superior a la normal. A més, hi ha barreres de rajos infrarojos per detectar fum. Finalment, els detectors termovelocimètrics avisen de possibles escalfaments. En cas que se n'activin dos, entra en acció un sistema d'extinció format per aigua nebulitzada impulsada per nitrogen. L'objectiu és no haver-lo de fer servir mai però, tal i com explica Canillas, es comprova trimestralment i es prova anualment.
Tots aquests elements es complementen amb els denominats sistemes passius: portes amb materials que incrementen la resistència al foc, pintura ignífuga als cables i portes amb sistema de confinament per evitar l'expansió del fum o les flames.
En qualsevol instal·lació elèctrica el major risc és un incendi. A més, si és subterrània, ni el foc ni el fum es veuen a primera vista. És per això, que la subestació de Facultats té un complex sistema tant de prevenció com d'extinció.
Destaca la presència de càmeres tèrmiques que controlen si els punts crítics tenen una temperatura superior a la normal. A més, hi ha barreres de rajos infrarojos per detectar fum. Finalment, els detectors termovelocimètrics avisen de possibles escalfaments. En cas que se n'activin dos, entra en acció un sistema d'extinció format per aigua nebulitzada impulsada per nitrogen. L'objectiu és no haver-lo de fer servir mai però, tal i com explica Canillas, es comprova trimestralment i es prova anualment.
Tots aquests elements es complementen amb els denominats sistemes passius: portes amb materials que incrementen la resistència al foc, pintura ignífuga als cables i portes amb sistema de confinament per evitar l'expansió del fum o les flames.