12
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
17:39h
"Garantir la convivència a Catalunya: el govern d'Espanya tindrà com a prioritat garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política. Amb aquesta finalitat, es fomentarà el diàleg amb Catalunya, buscant fórmules d'entesa i trobada, sempre dins la Constitució. També s'enfortirà l'estat de les autonomies per assegurar la prestació adequada els drets i serveis de la seva competència. Garantirem la igualtat entre tots els espanyols". Aquesta és la fórmula exacta que fan servir Pedro Sánchez i Pablo Iglesias en el punt novè del pacte signat al Congrés dels Diputats.
Què passa si es compara el text amb el document de Pedralbes acordat entre la Generalitat i la Moncloa el 20 de desembre? L'entesa entre el PSOE i Unides Podem queda lluny del contingut. Aquell comunicat reconeixia l'existència "d'un conflicte polític sobre el futur de Catalunya", i constatava les "diferències notables" en l'aproximació a la situació. S'hi parlava de "diàleg efectiu", però no s'enquadrava dins la Constitució. Quina fórmula es feia servir? "En el marc de la segureta jurídica", recalcava.
"S'han de seguir potenciant espais de diàleg que permetin atendre les necessitats de la societat i avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania, en el marc de la seguretat jurídica", remarcava el comunicat conjunt de Pedralbes, que es va acordar després d'una cimera entre Sánchez i el president de la Generalitat, per una banda; i Elsa Artadi, Pere Aragonès, Meritxell Batet i Carmen Calvo, per l'altra. Artadi, Aragonès i Calvo van seguir amb contactes en les setmanes següents, però tot va naufragar per la polèmica del relator, finalment no acceptat per la Moncloa.
El comunicat de Pedralbes desgranava que el diàleg "requeriria l'esforç de totes les institucions, dels actors polítics i de la ciutadania". "Els dos governs es comprometen a treballar per fer-ho possible", tancava el text, que només tenia onze línies. L'independentisme, després de les eleccions, s'ha proposat que Sánchez torni a aquest punt d'origen, però el pacte entre el PSOE i Podem encara queda lluny.
Què passa si es compara el text amb el document de Pedralbes acordat entre la Generalitat i la Moncloa el 20 de desembre? L'entesa entre el PSOE i Unides Podem queda lluny del contingut. Aquell comunicat reconeixia l'existència "d'un conflicte polític sobre el futur de Catalunya", i constatava les "diferències notables" en l'aproximació a la situació. S'hi parlava de "diàleg efectiu", però no s'enquadrava dins la Constitució. Quina fórmula es feia servir? "En el marc de la segureta jurídica", recalcava.
"S'han de seguir potenciant espais de diàleg que permetin atendre les necessitats de la societat i avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania, en el marc de la seguretat jurídica", remarcava el comunicat conjunt de Pedralbes, que es va acordar després d'una cimera entre Sánchez i el president de la Generalitat, per una banda; i Elsa Artadi, Pere Aragonès, Meritxell Batet i Carmen Calvo, per l'altra. Artadi, Aragonès i Calvo van seguir amb contactes en les setmanes següents, però tot va naufragar per la polèmica del relator, finalment no acceptat per la Moncloa.
El comunicat de Pedralbes desgranava que el diàleg "requeriria l'esforç de totes les institucions, dels actors polítics i de la ciutadania". "Els dos governs es comprometen a treballar per fer-ho possible", tancava el text, que només tenia onze línies. L'independentisme, després de les eleccions, s'ha proposat que Sánchez torni a aquest punt d'origen, però el pacte entre el PSOE i Podem encara queda lluny.