Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Branded content

La Generalitat convida la ciutadania a definir la gestió de l'aigua del futur

Arrenquen els processos de participació per configurar la planificació hidrològica del 2022 al 2027

per NacióDigital , 13 de novembre de 2019 a les 06:50 |
Un procés per definir la planificació hidrològica dels rius | Adrià Costa
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha iniciat els processos de participació ciutadana per a debatre i recollir les propostes per definir mesures per a la planificació hidrològica catalana corresponent al període 2022-2027. Aquests processos, que es duran a terme entre 2019 i 2021, serviran per contribuir a l’elaboració del Pla de Gestió de les conques internes i el seu corresponent Programa de mesures.

La Directiva marc de l’aigua (DMA) europea determina que es dugui a terme la revisió dels plans hidrològics i que en el marc de l’actualització de les polítiques hidrològiques es desplegui un procés participatiu per donar veu a la ciutadania i als diversos sectors interessats en la gestió de l’aigua. 

La DMA establia que l’any 2009 s’havien d’aprovar els primers plans i programes i les mesures de gestió a dur a terme per assolir els objectius de bon estat de les masses d’aigua. També establia la necessitat de revisar aquests plans cada 6 anys. El primer cicle de planificació correspon al període 2009-2015 i el segon (el pla actualment vigent) al període 2016-2021. Ara s'inicia el tercer cicle de la planificació hidrològica que correspon al període 2022-2027.


Aquests processos s’articulen a partir de quatre àmbits de treball diferenciats: Girona, Tarragona, Manresa (Barcelona 2) i Granollers (Barcelona 1), amb l’objectiu de poder arribar a totes les parts del territori en l’àmbit de les conques internes i fer possible la participació activa del màxim número de persones.  

Aquests quatre àmbits agrupen les següents conques:
 
BARCELONA 1 (Granollers): conques de la Tordera, el Besòs i les rieres del pla de Barcelona i del Maresme. 

BARCELONA 2 (Manresa): conques del Llobregat, el Garraf, el Foix i les rieres del Pla del Llobregat. 

GIRONA: conques del Daró, la Muga, el Fluvià, recs del Madral, les rieres del Cap de Creus, el Sirvent, el Ter i les rieres de Montgrí-Empúries i Cap de Begur-Lloret de Mar. 

TARRAGONA: conques del Gaià, el Francolí, la riera de Riudecanyes, les rieres de Calafat-Golf de Sant Jordi, les rieres del Baix Camp, les rieres de la Punta de la Móra i les rieres de Calafell-Torredembarra.
 

Una de les sessions de participació impulsada per l'ACA. Foto: ACA

 


Dues vies de participació

Una de les principals novetats d’aquests processos de participació és la de disposar de dues vies per facilitar l’anàlisi i el debat. Si fins ara els processos de participació s’havien articulat a través de les sessions presencials per tot el territori (concretament en l’àmbit de les conques internes), ara també es disposarà (a partir de la tercera fase del procés) de la possibilitat de participar online a través de la plataforma participa.gencat.cat

A través del que es denomina com sessions autogestionades, l’objectiu és facilitar la participació davant de les possibles dificultats en relació amb el calendari, la distància i horari de les sessions presencials. 

Durant la tercera fase del procés –Tallers de propostes- es posarà a disposició dels interessats en aquesta modalitat de participació online una guia per organitzar el debat, una pauta per a la recollida de les vostres aportacions i les instruccions per tal de traslladar i fer arribar les propostes.

Les sessions informatives, ja completades

La primera fase dels processos ja s’ha dut a terme, amb la celebració de les quatre sessions informatives entre els mesos de setembre i octubre. Aquestes s’han centrat a explicar els principals objectius dels processos de participació i la metodologia que es desplegarà des d’ara i fins al 2021. 

Ara ja s’ha començat la segona fase del procés, que preveu l'inici dels debats i la participació activa entre els diferents actors implicats i/o interessats en la gestió de l’aigua. 

Aquesta segona fase s'estructura en quatre sessions per a cadascun dels àmbits territorials (Girona, Tarragona, Manresa –àmbit Barcelona 2- i Granollers –àmbit Barcelona 1-). més una sessió plenària de posada en comú dels consensos i els dissensos recollits durant les sessions de debat. 

Les sessions, en aquesta fase, s'organitzen per grups sectorials:  Administracions, Agroramader i forestal, Empresarials (industrial, energètic, turístic-esportiu i altres activitats econòmiques i Ambiental (recerca, divulgació, entitats i associacions).

Impactes, pressions i temes importants

El contingut de les sessions d’aquesta segona fase es duu a terme a partir del contingut dels documents IMPRESS (impactes i pressions sobre la qualitat i l'estat de les masses d'aigua) i EPTI (esquema provisional de temes importants), que s’han posat a disposició de la ciutadania des del 15 d’octubre, tenint un període de sis mesos per aportar observacions i comentaris al respecte. A partir d’aquests documents es recolliran les aportacions de les persones participants en la diagnosi i es prioritzaran les principals problemàtiques que afecten l'estat i la qualitat dels rius, rieres, aqüífers i altres masses d'aigua a la conca hidrogràfica catalana.

La sessió de retorn, el 2021

Així doncs, ja durant 2020 i 2021, es durà a terme el desenvolupament dels tallers sectorials (administració, agroramader, empresarial i ambiental), la sessió plenària de valoració de l’IMPRESS (impactes i pressions), els tallers de mesures on es debatran les propostes plantejades i la sessió plenària de presentació de les propostes dels diferents grups de treball. Es preveu per al darrer trimestre de 2021 la sessió plenària de retorn, on s’informarà de les actuacions i mesures incorporades a la planificació hidrològica. 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació