Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Sentència de l'1-O

Què pot implicar per a Junqueras el posicionament de la justícia europea?

Els experts consultats per NacióDigital recalquen la rellevància de l'opinió de l'advocat general del TJUE perquè topa amb el criteri de la Junta Electoral i adverteixen de les conseqüències que pot tenir en el cas de Puigdemont

per Oriol March, 12 de novembre de 2019 a les 13:30 |
Pancarta amb el rostre d'Oriol Junqueras a Lledoners | Adrià Costa
La defensa d'Oriol Junqueras ha rebut aquest dimarts una bona notícia: l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), on s'està resolent el conflicte sobre la seva condició d'eurodiputat -aconseguida en les eleccions del 26 de maig-, ha considerat que ser membre del Parlament Europeu depèn dels vots de la ciutadania i no de l'adquisició de l'acta. Quines implicacions té l'opinió de l'advocat general, que no és vinculant però acostuma a ser assumida pel tribunal, en el cas de Junqueras? Té ramificacions aplicables a la carpeta oberta amb Carles Puigdemont?

Experts consultats per NacióDigital valoren l'escenari que s'obre ara. "La gran pregunta a resoldre és quan adquireixes la immunitat i la inviolabilitat parlamentària: si quan ets escollit o bé quan reculls l'acta", ressalta Marc Molins, doctor en Dret. Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional, posa èmfasi en la diferència de criteri aplicada a Junqueras en el moment d'accedir com a diputat al Congrés -el Tribunal Suprem, on estava sent jutjat en aquell instant, li va permetre accedir a la cambra i fer els tràmits per prendre l'acta- i quan va demanar sortir de la presó per acreditar-se com a eurodiputat. "Són criteris diferents a condicions iguals", remarca Arbós.


Molins, que destaca que l'opinió de l'advocat general no genera jurisprudència, insisteix que, si el tribunal -que encara trigarà mesos a decidir sobre el fons de la qüestió- acaba donant la raó a Junqueras, voldrà dir que se l'hauria d'haver "tutelat" per recollir l'acta. Arbós recorda, a banda, que un dels arguments del Suprem per no deixar-lo sortir de la presó i anar al Parlament Europeu és perquè a Brussel·les hi ha establerta una "estructura política", amb Carles Puigdemont al capdavant. Molins considera que el posicionament sobre Junqueras pot tenir implicacions en el procediment d'extradició obert contra l'expresident de la Generalitat, que té la vista oral el 16 de desembre

"Afegeix una pàtina política a una qüestió que amb l'euroordre és només judicial", ressalta el doctor en Dret. Si se li accepta la immunitat a Puigdemont i pot accedir al Parlament Europeu com a diputat, no se'l podria extradir sense un suplicatori votat al ple. Molins recorda, a banda, que no pots ser detingut dins l'Eurocambra ni tampoc fora de l'edifici sense el permís del parlament comunitari. "Immunitat, en tot cas, no vol dir impunitat", assenyala, al mateix temps que recalca que es tracta d'un "procediment lent". A banda, ara Junqueras ja està condemnat a 13 anys per sedició.


Tots dos experts posen de manifest que el criteri de l'advocat general és diferent de l'aplicat per la Junta Electoral Central (JEC), òrgan decisiu per entendre per què va passar amb Puigdemont, Toni Comín i Junqueras. La JEC va impedir que recollissin l'acta i, per tant, que fossin eurodiputats, en entendre que la immunitat naixia del fet administratiu i no de la decisió dels electors. "La decisió europea dictaminarà si s'aplica una doctrina més restrictiva o més oberta", determina Arbós.

S'hauria de posar en llibertat?


La pregunta, per tant, és obligada: ha de ser alliberat el president d'ERC, empresonat des del 2 de novembre del 2017, després d'aquest posicionament de l'advocat general de la UE? "No hi ha un automatisme", clarifica Arbós. "Els fets delictius es van produir abans" que es presentés a les eleccions indica Josep Maria Fuster-Fabra, advocat penalista. "Cap ordenament permet que, perquè algú sigui diputat, et treguin la sentència", assegura Fuster-Fabra. L'alliberament, indica, només podria venir si el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) li ho exigeix a Espanya.

Per arribar a aquest estadi, però, encara queda temps. Els condemnats han presentat incidents de nul·litat contra la sentència i aniran al Tribunal Constitucional (TC) abans d'acudir a la justícia europea. Els processos judicials es van col·locant un a sobre l'altre amb derivades constants -extradicions, qüestions com la de Junqueras al TJUE, la demanda contra Pablo Llarena a Bèlgica- que no s'aturarà en el curt termini. I menys després de posicionaments com el de l'advocat general del TJUE. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació