Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada secció censal, es desplega la informació sobre el seu cens, els vots totals emesos i els vots rebuts per cada candidatura, el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Quin partit s'ha imposat a cada carrer de Barcelona i quants vots hi ha obtingut cada candidatura? Aquestes qüestions estan molt a prop de resoldre amb els resultats electorals per seccions censals que es poden consultar en aquest mapa interactiu. Segons aquestes, ERC es va imposar diumenge a 580 seccions censals -i en el conjunt de la ciutat-, mentre que el PSC ho va fer en 327, JxCat en 72, el PP en 48 i els comuns, malgrat tenir l'alcaldia, només en 41. La CUP, Vox o Cs, en canvi, no van guanyar a cap.
La distribució és coherent amb els resultats a nivell de districte. ERC és la força més votada a sis, l'Eixample, Gràcia, Les Corts, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc; així com el PSC es va imposar a tres, Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Nou Barris; i JxCat va guanyar a Sarrià-Sant Gervasi.
Tot i això, el groc dels republicans és el color més homogeni a la ciutat, ja que, segons les dades lliurades per la delegació del govern espanyol, ERC també ha vençut a seccions censals de quasi tots els districtes, mentre que JxCat també ha estat primera força en algunes seccions de l'Eixample, i el PSC també a diverses de Sants-Montjuïc. Allí els comuns també han tenyit de lila algunes illes, com també ha fet a diverses seccions censals de Ciutat Vella o Sant Martí. El PP, que no ha estat primera força a cap districte, sí que ho ha estat en algunes seccions censals de Les Corts o sobretot Sarrià-Sant Gervasi, on ha estat segona força.
Hay que abrir caminos de comunicación
Per MiqCar el 17 de novembre de 2019 a les 01:14
10
Una Catalunya estructurada en veguerias puede dar solución a muchos de esos problemas. De todas formas, aunque a algunos le pueda parecer de escándalo, es la falta de medios de comunicación en castellano ( y otras lengüas ) favorables a una república catalana. El independentismo carece de medios de penetración en algunos sectores sociales. Y por cierto, con la música de Caieta Renom y otros, mucha gente se catalanizaba en tiempos más difíciles. Empatizaba y mucho, tomen nota. Conocí gente que de Manolo Escobar pasaba tranquilamente a la Pepa Maca y el Fum, fum, fum. Por no citar lo de la Moreneta... algo de eso falta.
Enrevesat
Per Noi58 el 16 de novembre de 2019 a les 20:28
00
En cas d ´Independencia seguint les pautes Canadenques de la Llei de Transparencia, les zones majoritariament no secesionistes tindrien dret a romandre a Espanya.
El mapa de partits mes votats dibuixa una situació complicada a Barcelona.
S haurian de negociar diferents corredors per equilibrar les 2 opcions, sense crear grans perjudicis.
El Port de Barcelona podria ser declarat internacional, encara que ,per majoria depenent de l Estat Espanyol.
Ara mateix, l escenari es molt complicat.
I aquest ampliament de base al que aspira ERC li anirá restant vots al interior de Cat, mentres que augmenti a Barcelona, ja que el discurs ha de ser radicalment diferent per captar el votant metropolitá.
Més dificil ho té la dreta catalana, forta a la Catalunya rural, a on mes de 350 pobles de menys de 500 habitants lis havian garantit majories qe en el futur anirant perdent, ja que el despoblament i la mort de molts votants buidaran encara mes aquestes zones.
La metropolitització de Catalunya q concentrará la població en pocs capitals será el repte més dificil de superar per les formacions soberanistes un cop han perdut el proces.
per