Reforç de Puigdemont, Borràs a la Generalitat? Preguntes amb resposta del futur de JxCat

"Anem a veure el dia a dia i no avancem esdeveniments". La frase és de Laura Borràs, candidata de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions espanyoles. La va pronunciar unes hores després de conèixer els resultats definitius del 10-N, cita en la qual JxCat ha crescut un diputat per Barcelona -el total passa de set a vuit, recuperant els números obtinguts per Francesc Homs el desembre del 2015- i ha reduït la distància amb ERC, que s'ha deixat dos escons pel camí. Un cop tancada la carpeta del Congrés, i amb la vista posada en els futurs comicis al Parlament, tots els sectors que integren l'espai nacionalista es preparen per abordar una reordenació que ja és inajornable.

Aquestes són les preguntes -amb resposta- que planen sobre JxCat i que s'han d'analitzar sota la influència del resultat d'aquest diumenge i també tenint en compte un calendari convuls que pot comportar la inhabilitació de Quim Torra.

- Puigdemont surt reforçat del 10-N?

Respon un col·laborador de l'expresident de la Generalitat consultat per NacióDigital: "En aquestes eleccions qui ha eixamplat la base de debò és JxCat i la CUP". Des del quarter general de la formació, a cavall de Barcelona i Waterloo -fins a Bèlgica s'hi van desplaçar membres del Govern i del grup parlamentari per seguir la nit electoral amb Puigdemont- s'interpreta que ha quedat "reforçar" el que de portes endins anomenen "eix Vic-Girona". Sostenen, en aquest sentit, que Puigdemont n'és l'artífex perquè exemplifica el conflicte amb l'Estat i perquè Pedro Sánchez el va posar en el punt de mira durant la campanya amb les polèmiques afirmacions sobre la Fiscalia.

L'enton de l'expresident assegura que les eleccions han reforçat l'anomenat "eix Vic-Girona" i situen Puigdemont com a artífex del resultat

L'expresident segueix sent el principal reclam de la formació -només cal observar els mítings per entendre la magnitud de la seva figura- i, enmig del procés d'extradició encetat pel Tribunal Suprem, està personificant l'estratègia de "deixar en evidència" -la frase ha estat explotada en campanya- els dèficits de l'Estat.

Puigdemont ha comparat Espanya amb la Xina i Turquia, ha situat Sánchez com el president que està fent tornar la Inquisició a la Península i segueix sent la veu referent de l'exili. Encara que hagi patit un tràngol personal greu -la mort del pare-, el seu entorn el veu "determinat".

- Borràs té més opcions de ser candidata a Catalunya?

"Surt reforçada. I per tant, té molts números a ser la candidata les eleccions de la Generalitat. Sobretot tenint en compte que no hi ha caps de cartell que sobresurtin", sosté un alt dirigent de JxCat consultat. Existeix consens sobre el fet que ha fet una "bona campanya" en "condicions difícils" -la irrupció de la CUP, especialment, com van apuntar ahir en l'executiva del PDECat els més afins a Puigdemont i, per tant, més propers al que representa la independent Borràs- i que el bon paper amb el debat de TV3, juntament amb la proposta de grup independentista únic, l'han ajudat a créixer un escó i també el mig milió de vots, a diferència de la convocatòria de l'abril.

El nom de Borràs, de qui fa anys que se'n prediu un futur destacat en política -quan Ferran Mascarell la va nomenar directora de la Institució de les Lletres Catalanes ja li va predir que seria consellera de Cultura, com finalment va passar sota la batuta de Torra-, és el més destacat a les travesses internes.

També hi apareixen els noms d'Elsa Artadi, perjudicada pel mal resultat a Barcelona però que compta amb la confiança de Puigdemont, i els d'Àngels Chacón i Marc Castells, per la banda del PDECat. Damià Calvet, conseller de Territori, és l'altre dirigent que jugarà la partida.

- Convenen a JxCat unes eleccions catalanes?

Més que fa unes setmanes, perquè ara han vist com les espanyoles han servit per reduir la diferència amb ERC de vuit escons a cinc. Existeix el consens absolut en cercles governamentals que la legislatura -s'acaba el desembre del 2021- no s'esgotarà i que l'any vinent es veuran unes noves eleccions al Parlament. Seran uns comicis marcats per la pugna entre JxCat i ERC per veure quina és la formació hegemònica en el camp independentista. "Amb els resultats de diumenge, fluixos a l'àrea metropolitana i a Tarragona, no ens en sortirem", diagnostiquen des de la cuina de la formació de Puigdemont, que destaquen la pèrdua de mig milió de vots respecte les europees.

Una de les opcions damunt la taula és que, en cas d'extradició de Puigdemont, l'expresident torni a ser candidat a la Generalitat

En aquella ocasió, però, el candidat va ser l'expresident, i això va arrossegar una bossa de votants que ja s'havia acostat a JxCat per les catalanes del 2017 forçades pel 155. Aquests dos precedents no s'escapen de l'anàlisi que fan a la cúpula de la formació: en cap moment descarten que si Puigdemont és extradit -la vista oral és el 16 de desembre-, pugui tornar a ser candidat a la Generalitat des d'una presó espanyola.

En tot cas, el futur de la legislatura depèn tècnicament de si Torra és inhabilitat pel TSJC, primer, i pel Tribunal Suprem, després. Si és obligat a deixar el càrrec, les eleccions catalanes es convertiran -si no hi ha fórmules imprevistes- en inevitables. 

- Què passarà amb el PDECat?

L'executiva de la formació es va reunir ahir per analitzar els resultats del 10-N i es van poder escoltar veus crítiques amb els números obtinguts, com ara les de Montserrat Candini -alcaldessa de Calella- i Xavier Fonollosa -alcalde de Martorell-. Una de les crítiques que es va escoltar, segons les fonts consultades per NacióDigital, és que el projecte està "desdibuixat". "Cal fer valdre el PDECat com a eina per fer política", ressalten dirigents de la formació, que el 14 de desembre celebrarà un consell nacional per oficialitzar la proposta d'encaix amb l'espai de JxCat i la Crida.

La setmana vinent està previst que arrenqui l'anàlisi de les actes del procés de participació que es va fer a la militància al setembre, en el qual es va avalar el lideratge de Puigdemont "però no de forma plenipotenciària". Fonts de la direcció remarquen, a banda, que la marxa de JxCat "és propietat del PDECat".

Existeix malestar a la formació per la manera com es van fer les llistes al Congrés i al Senat -David Bonvehí, president del PDECat, es va comprometre a porta tancada a que no passés "mai més"-, i els recels amb els independents mai s'ha acabat de llimar.

- Quin paper jugarà Artur Mas?

L'expresident de la Generalitat es va reunir amb Puigdemont al juny per acordar que JxCat es convertís en un partit. Es va quedar, a banda, que el líder a l'exili plantejaria una proposta de nova articulació al PDECat que a la seu del partit, ara al carrer Calàbria, no ha arribat. Mas va participar com a actor destacat en les campanyes de l'abril i del maig, i en aquest 10-N ha tornat a ser dels oradors més aplaudits. No es descarta formalment com a candidat a la Generalitat -la inhabilitació pel 9-N acaba al febrer-, però no és la seva opció preferida. Influirà, això sí, en el debat obert.

Mas vetlla perquè no hi hagi trencadissa interna, però els més pessimistes sobre l'encaix ja donen per fet que el procés acabarà en coalició

L'expresident, en tot cas, vetlla perquè l'encaix de l'espai no acabi amb trencadissa. El mal menor, sostenen els dirigents consultats, seria una coalició entre l'espai del PDECat i les ànimes més afins a la Crida sota les sigles de JxCat. Aquesta és la visió dels més pessimistes sobre el final del procés de reordenació, entre els quals no falten els qui apunten a un futur amb camins separats. Abans que acabi l'any, el paisatge s'acabarà de definir i les peces s'aniran posant a lloc. Sigui quin sigui.