El despertador: 12 de novembre

A l'espera del Pedro Sánchez 5.0

La buidor i el tacticisme extrem l'han convertit en un jonc que es doblega però no es trenca i ara necessita una actualització. Avui també són notícia el tall de la Jonquera, el ple del Parlament amb Buch i l'autodeterminació, Laura Borràs -que apunta alt-, la nit electoral de la CUP, Joan Sales i Ernest Benach

per Ferran Casas , 12 de novembre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Avui, a més de llegir-me si us ve de gust, us demano que dediqueu part del vostre temps a llegir la gran feina que han fet els meus companys en la jornada post-10-N, tant en l'anàlisi com en l'opinió i el reporterisme, també en formats audiovisuals, des de la Jonquera. Passen coses i al diari intentem explicar-vos-les però, sobretot, fer-vos-les entendre. Dies de grans audiències com diumenge i ahir, quan ens trieu per informar-vos amb els nostres mapes i lectures del que ha passat, ens donen molta força.

Força com la que necessitaran els partits independentistes, si més no ERC i JxCat, per obligar Pedro Sánchez a seure a negociar. El president espanyol ni vol retirar-se ni vol dependre del PP. Però tampoc dels independentistes, i està temptat d'intentar un equilibri molt precari per mantenir-se a la Moncloa amb Podem, les restes de Ciutadans i petites formacions d'esquerres i regionalistes. No ho té fàcil.

Estem doncs a l'espera del Pedro Sánchez 5.0. La seva buidor i tacticisme extrem l'ha convertit en un jonc que es doblega però no es trenca i ara necessita una actualització. Vam veure el Sánchez sortit del no-res i candidat de l'establishment del partit (i de Susana Díaz) a la secretaria general; després va venir l'home capaç de pactar la investidura amb Ciutadans; en el gir més radical va deixar pas al que deia "no és no", era decapitat al PSOE i s'enfrontava a Díaz i a tot quant poder se li posava per davant amb les banderes de l'esquerra i la plurinacionalitat; i després de fer d'home d'estat a la Moncloa, on va arribar de la mà de l'esquerra i els independentistes, hem vist el Sánchez que oferia mà dura amb Catalunya i menyspreava Iglesias. Veurem ara cap a on decanta la cinquena versió -que no crec que sigui l'última- del personatge.

De moment Casado -si fos hàbil el podria decapitar oferint en nom de l'ordre i el rigor l'abstenció del PP a canvi d'un relleu a la Moncloa que avalarien l'establishment i Alemanya i França- no ensenya cartes, els independentistes es preparen per jugar les seves i a Albert Rivera l'han fet fora de la taula. Ara, les bronques les muntarà l'extrema dreta sense disfressa liberal ni moderna. Com a mínim ningú es podrà sentir estafat.

Avui estarem pendents del ple del Parlament que es preveu tens en el context d'una legislatura que agonitza, de Quim Torra a Catalunya Ràdio, del que passi al pas fronterer de la Jonquera -els cossos policials, també francesos, el volen desallotjar avui-, i de les reaccions que seguiran al 10-N.
 

Avui no et perdis

» Crònica: ERC i JxCat plantegen un pols a Sánchez per fer-lo tornar a Pedralbes; per Oriol March i Sara González.

» Mapes: L'independentisme suma més del 50% dels vots a 774 dels 947 municipis; per Roger Tugas.

» Interactiu: Gran coalició? Govern progressista? Les opcions de Sánchez per mantenir la Moncloa; per Bernat Surroca.

» La Veu de Nació: «Pot ser un bon resultat»; per Carles Bellsolà.

»
Opinió: «Dimiteixin, per favor!»; per Jaume Barberà.

»
Reforç de Puigdemont, Borràs a la Generalitat? Preguntes amb resposta del futur de JxCat; per Oriol March.

» L'autodeterminació i la reprovació de Buch sacsegen de nou el Parlament; per Sara González.

» Anàlisi: Del salt a Madrid al desastre del 10-N: radiografia del naufragi de Rivera; Pep Martí.

» Perfil: Albert Rivera, el piròman socarrimat; per Pep Martí.

» Quins beneficis tindrà Vox per haver superat els 50 diputats?; per Pep Martí.

» La reforma penal del PP i el PSOE que permet acusar de terrorisme els CDR empresonats; per Andreu Merino.

» Opinió: «Partit Socialista Obrer i de les JONS»; per Jonathan Martínez.

» Crònica: Sacs de dormir, mantes i el foc com a gran aliat: així serà la primera nit a la frontera; per Sergi Ambudio.

» Vídeos: Les millors imatges del tall de la frontera; per Martí Urgell, Adrià Costa i Sergi Ambudio.
 

 El passadís

La CUP portava dues nits electorals seguides de males notícies. El 21-D va passar de 10 a 4 escons i a les municipals va desaparèixer dels principals ajuntaments del país i va perdre milers de vots. Diumenge havia de ser nit de celebració perquè l'èxit -entrar al Congrés- estava garantit. Els dos escons van tenir un regust agredolç perquè van quedar fora a Girona per un grapat de vots, però la festa estava muntada al carrer Casp, davant de la seva seu nacional, on es va instal·lar una infraestructura similar a la d'un concert, amb barra inclosa. La concurrència de periodistes i els modestos mitjans del partit van fer que la premsa s'hagués d'espavilar perquè no hi havia wifi i feia força fred. Alguns redactors que cobrien la CUP van optar per anar a escriure a la seu electoral dels comuns, que és al carrer Marina. Entre una esquerra i una altra.  

Vist i llegit

"Mucho gurú y poco lerele" és el suggerent títol de la crònica de la nit electoral a Madrid que el periodista Gerardo Tecé escrivia ahir a Ctxt.es, especialment dura amb el PSOE, l'esquerra oficial que, amb la seva estratègia conservadora i partidista, ha donat ales a l'extrema dreta. També n'hi havia per al tripartit de dretes, però. "Les dretes s'han construït un cordó sanitari. La suma de PP, Vox i Cs es queda lluny de la majoria absoluta i aïllada. Després d'agafar el trabuc i l'espanyolada el PP, Vox i el que en queda de Cs ballen sols a la festa", escrivia.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1983, fa 36 anys, va morir a Barcelona l'escriptor, traductor i editor català Joan Sales, que havia nascut a la mateixa ciutat l'any 1912. Sales només va escriure una novel·la, Incerta glòria, que va aparèixer el 1969 però amb el pas dels anys s'ha convertit en una referència de la literatura catalana. El llibre, que beu en part de la seva experiència personal al front, aborda les contradiccions de la Guerra Civil espanyola, que també apareixen en les cartes que es va enviar amb el poeta Màrius Torres. Sales, de fermes conviccions patriòtiques i que va rebre la Creu de Sant Jordi abans de morir, va ser, entre d'altres, editor de Mercè Rodoreda i va publicar La plaça del Diamant. Incerta glòria va ser portada al cine per Agustí Villaronga. El fons de Joan Sales es va cedir a la Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans.

 L'aniversari

El 12 de novembre de l'any 1959, avui fa 60 anys, va nàixer a Reus el polític Ernest Benach, president del Parlament entre 2003 i 2010. Benach, retirat de la primera línia política després dels mals resultats que el seu partit, ERC, va obtenir a les eleccions de 2010, va presidir la cambra catalana durant els convulsos anys de la redacció del nou Estatut. Ara participa en diversos espais d'opinió. Precisament també tal dia com avui de 2004 els partits es reunien al castell de Miravet, a la Ribera d'Ebre, per accelerar en la negociació d'aquell Estatut. Com a president del Parlament, Benach va apostar per les noves tecnologies, va reformar a fons el reglament de la cambra i va ampliar-ne les instal·lacions. Políticament era proper a Josep-Lluís Carod-Rovira. Aquest va ser el primer discurs de Benach com a president de la cambra obrint una legislatura que estaria marcada pel tripartit d'esquerres presidit per Pasqual Maragall.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació