Per què el PSOE acaba perdent tres escons?

Pedro Sánchez es va negar a pactar a compartir govern amb Podem i a haver d'anar a buscar cada setmana els vots dels independentistes al ple del Congrés. Al juliol va decidir que preferia unes noves eleccions. Una nova convocatòria que li permetés concentrar el vot de l'esquerra i xuclar el vot provinent de la previsible derrota de Ciutadans, que havia trencat la seva equidistància per entregar-se als tripartits de dretes després dels municipals i autonòmiques de maig.

Però no ha passat ni una cosa ni l'altra i el PSOE no només no ha millorat els seus resultats, sinó que s'ha deixat pel camí tres escons. Uns guarismes que, sumats a la davallada de Podem, el fan dependent del PP o del independentistes. Els esperats vots de Ciutadans han anat a parar, de forma massiva, al PP i, sobre tot, a Vox. El PSOE ha descobert el que ja se sabia a Catalunya: que Ciutadans i els seus votants no són precisament liberals o centristes. 

I el PSOE ha pagat també els plats trencats de la divisió de l'esquerra i de la incapacitat per l'acord a la passada primavera. Sánchez ha perdut un escó a Madrid, on paga la irrupció de Més País d'Íñigo Errejón, que encara temien que els fes més mal, i és també víctima de que la davallada de Podem no sigui l'esperada. Per aquest viatge, no calien tantes alforges.