11
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:09h
L'Audiència Nacional espanyola decidirà aquest dimecres si allibera o manté en presó provisional Eduard Garzón, Ferran Jolis, Xavier Buigas i Xavier Duch, quatre dels set CDR empresonats en el marc de l'operació Judes, que acusa nou membres dels comitès de terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per fer estralls.
Alerta Solidària ha assumit la defensa de tots ells i ha presentat recurs d'apel·lació per acabar amb la privació de llibertat de Garzón, Jolis, Buigas i Duch. En tots els recursos la defensa argumenta que le legislació espanyola considera la presó provisional una mesura "excepcional" i denuncia que s'han vulnerat els drets de defens ai de tutela judicial efectiva dels investigats.
NacióDigital ha tingut accés al recurs d'apel·lació de Garzón, en què la defensa recorda que el Tribunal Constitucional qualifica aquesta mesura cautelar d'"excepcional, subsidiària i proporcionada" a evitar "riscos rellevants" en relació a la possible reiteració delictiva de l'investigat. Alerta Solidària també apunta en la seva apel·lació que tant el Conveni Europeu dels Drets Humans com el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics estableixen que la presó provisional no ha d'operar com a "norma general".
En aquest sentit, la defensa considera abusiva la mesura cautelar tenint en compte les acusacions que pesen sobre Garzón. Alerta Solidària cita concretament una frase de l'auto en què l'Audiència va citar presó provisional qi eu fa referència a la "presumpció" que Garzón intenti fugir. Una decisió que, segons la defensa, no es basa en fets o indicis probables, sinó en una "intuïció".
Una decisió judicial que va arribar a instàncies de la Fiscalia. "No va donar ni un sol argument per motivar la seva petició", argumenta Alerta Solidària.
"Nul·litat de les actuacions"
En la seva apel·lació, Alerta Solidària no es limita a demanar l'alliberament sense fiança per al seu client sinó que demana la nul·litat de les actuacions judicials sobre el seu client, entenent que s'han vulnerat els seus drets i la tutela judicial efectiva.
La defensa enumera fins a 13 vulneracions de drets des que va ser detingut el 23 de setembre fins ara. Entre aquests, la detenció sense lectura dels seus drets per part de la Guàrdia Civil, el registre del seu domicili sense l'advocada que el detingut volia designar, el fet que passessin més de 40 hores fins que la lletrada pogués entrevistar-se amb ell de manera reservada o la falta de resolució a la petició de ser present i participar en la declaració de la resta de detinguts.
"Resulta evident que només si el detingut, degudament assessorat, rep informació suficient sobre els motius pels quals ha estat privat de llibertat, estarà en condicions de contrastar la seva veracitat i suficiència", argumenta Alerta Solidària.
La defensa conclou la seva apel·lació apuntant que no existeix cap atribució de cap fet concret a Garzón que pugui fer preveure una possible acció futura, com el risc de reincidència delictiva.
Almenys fins dimecres Garzón continuarà empresonat, igual que sis CDR més detinguts el 23 de setembre. El jutge manté les acusacions de terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per fer estralls, tot i que el sumari judicial no acredita l'existència de cap explosiu fabricat o adquirit pels investigats, ni tampoc apunta cap objectiu concret contra els quals els presumptes membres de l'Equip de Resposta Tàctica tinguessin pensat atemptar.
Alerta Solidària ha assumit la defensa de tots ells i ha presentat recurs d'apel·lació per acabar amb la privació de llibertat de Garzón, Jolis, Buigas i Duch. En tots els recursos la defensa argumenta que le legislació espanyola considera la presó provisional una mesura "excepcional" i denuncia que s'han vulnerat els drets de defens ai de tutela judicial efectiva dels investigats.
NacióDigital ha tingut accés al recurs d'apel·lació de Garzón, en què la defensa recorda que el Tribunal Constitucional qualifica aquesta mesura cautelar d'"excepcional, subsidiària i proporcionada" a evitar "riscos rellevants" en relació a la possible reiteració delictiva de l'investigat. Alerta Solidària també apunta en la seva apel·lació que tant el Conveni Europeu dels Drets Humans com el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics estableixen que la presó provisional no ha d'operar com a "norma general".
En aquest sentit, la defensa considera abusiva la mesura cautelar tenint en compte les acusacions que pesen sobre Garzón. Alerta Solidària cita concretament una frase de l'auto en què l'Audiència va citar presó provisional qi eu fa referència a la "presumpció" que Garzón intenti fugir. Una decisió que, segons la defensa, no es basa en fets o indicis probables, sinó en una "intuïció".
Una decisió judicial que va arribar a instàncies de la Fiscalia. "No va donar ni un sol argument per motivar la seva petició", argumenta Alerta Solidària.
"Nul·litat de les actuacions"
En la seva apel·lació, Alerta Solidària no es limita a demanar l'alliberament sense fiança per al seu client sinó que demana la nul·litat de les actuacions judicials sobre el seu client, entenent que s'han vulnerat els seus drets i la tutela judicial efectiva.
La defensa enumera fins a 13 vulneracions de drets des que va ser detingut el 23 de setembre fins ara. Entre aquests, la detenció sense lectura dels seus drets per part de la Guàrdia Civil, el registre del seu domicili sense l'advocada que el detingut volia designar, el fet que passessin més de 40 hores fins que la lletrada pogués entrevistar-se amb ell de manera reservada o la falta de resolució a la petició de ser present i participar en la declaració de la resta de detinguts.
"Resulta evident que només si el detingut, degudament assessorat, rep informació suficient sobre els motius pels quals ha estat privat de llibertat, estarà en condicions de contrastar la seva veracitat i suficiència", argumenta Alerta Solidària.
La defensa conclou la seva apel·lació apuntant que no existeix cap atribució de cap fet concret a Garzón que pugui fer preveure una possible acció futura, com el risc de reincidència delictiva.
Almenys fins dimecres Garzón continuarà empresonat, igual que sis CDR més detinguts el 23 de setembre. El jutge manté les acusacions de terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per fer estralls, tot i que el sumari judicial no acredita l'existència de cap explosiu fabricat o adquirit pels investigats, ni tampoc apunta cap objectiu concret contra els quals els presumptes membres de l'Equip de Resposta Tàctica tinguessin pensat atemptar.