Independentisme o PP: Sánchez s'ho ha buscat

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Som on érem. El tripartit de dretes no suma, Pedro Sánchez no en té prou amb Podem -necessitaria els sobiranistes- si no vol quedar en braços del PP, i els sobiranistes pugen però menys del que esperaven i es queden a les portes de la majoria absoluta d'escons a Catalunya. El líder del PSOE, que va anar a eleccions per ampliar la seva majoria, ha fracassat. I el que sí que és nou és que l'extrema dreta de Vox puja, i molt, i que ho fa en detriment de Ciutadans. Albert Rivera, a qui ja li podem cantar les absoltes, és el gran derrotat. Pablo Casado tampoc està del tot content i ahir ja va admetre que està a l'espera del que proposi Pedro Sánchez per "desbloquejar". Sembla que, malgrat la pressió que tindrà de Santiago Abascal, el PP segueix obert a un acord programàtic que faciliti la investidura. La paraula "desbloquejar" també la va fer anar Pedro Sánchez. Veurem amb qui perquè les terceres eleccions no estan a l'agenda.

A Catalunya, el terratrèmol polític de la sentència del Suprem, que seguirà a partir d'avui amb les accions del Tsunami, no s'ha traduït en grans canvis. Guanya ERC, però perd dos escons i això hauria de preocupar-los. Vencen per primer cop unes eleccions nacionals on, a més dels postconvergents, hi ha la CUP, però perden suports malgrat l'onada d'indignació que ha provocat la condemna a 13 anys de presó al seu líder Oriol Junqueras. La CUP entra amb menys força de la que s'havia previst (han trobat a faltar l'escó per Girona) i la sorpresa positiva és Junts per Catalunya, que guanya un escó i trenca una tendència baixista dels darrers anys. L'unionisme radical es converteix en marginal amb només sis escons de 48 (i el seu galliner no té gall després que Ciutadans es converteixi en vuitena força i empati a dos escons amb Vox i el PP). El PSC i els comuns, sense novetat malgrat el descens -significatiu en vot malgrat que no en escons- dels socialistes després de desdibuixar-se i entregar-se a l'estratègia dura de Sánchez.

Algunes cinc claus o pistes pels dies vinents:

1. Els votants de Ciutadans no eren ni liberals ni de centre. Són de dretes i han tornat al PP o fet el pas a Vox. El PSOE no pactarà amb Vox, com sí que podia fer amb Rivera, que ha posat el càrrec a disposició de la direcció i les bases. Casado anirà amb el retrovisor posat i això condicionarà molt el que passi a partir d'avui.

2. És difícil que Sánchez, que amb Podem, els comuns i Més País-Compromís només suma 158 escons -8 menys que a l'abril-, busqui un pacte tutti frutti amb el PNB, ERC, Junts per Catalunya, Bildu o els diputats regionalistes de Cantàbria i Terol per garantir que, com a mínim, s'abstinguin. La via de convèncer el PP perquè s'abstingués li aplanaria el camí (si tota la dreta vota "no" són 152 vots en contra) però potser la primera contrapartida que demanaria Casado seria el cap del líder del PSOE. A Espanya no cal que el president sigui diputat al Congrés. A partir d'aquí, especulin. 

3. Pablo Iglesias segueix baixant però no deixa d'allargar la mà. Està lluny de ser l'alternativa a l'esquerra, però Podem aguanta, Íñigo Errejón ha fet llufa malgrat els suports mediàtics i tindrà dificultats per construir un espai amb els dos escons per Madrid i el de València, que és de Compromís.

4. Junts per Catalunya té encara corda i ERC ha de vigilar de no desconnectar-se dels seus votants tradicionals. Els republicans pateixen una paradoxa, de fet: el seu possibilisme -que per ara no ha donat fruits- els ha fet perdre vots cap a JxCat i ha alimentat la CUP, però ara seran encara més determinants a Madrid si no hi ha pacte PSOE-PP. Doble o res. Les eleccions al Parlament estan més a prop (potser no cal ni esperar que inhabilitin Torra perquè es convoquin) i Laura Borràs ho té, després del seu resultat, tot de cara per ser candidata. Hi ha partit i el puigdemontisme, reforçat a Girona, no suma fa nous independentistes però tampoc recula. És important de cara a l'encaix Crida-JxCat-PDECat.

5. L'independentisme creix cinc punts i obté 23 escons de 48 en joc. El mantra deia que el que l'alimentava era el PP i que tot plegat va ser cosa d'Aznar. Ara potser diran que és Pedro Sánchez, més després de veure que el BNG torna al Congrés, que el PNB guanya un escó i que Bildu n'obté un altre. Però també s'equivocaran: l'explicació és, segurament, en la negativa a tractar les nacions com el que són, la practiqui qui la practiqui. I, per tant, a escoltar les seves majories polítiques i actualitzar el marc polític del 78, que avui segueix sent tant políticament irreformable com ahir. El 155 no sembla la millor idea, l'apliqui la dreta o la teòrica esquerra.
 

---

Avui no et perdis

»L'independentisme fa història al Congrés i urgeix Sánchez a dialogar; per Oriol March.

»L'ascens fulgurant de Vox agreuja encara més la crisi espanyola; per Pep Martí.

»Tots els perquès del 10-N; la redacció de NacióDigital desgrana les claus de la jornada, partit a partit.

»Els analistes de NacióDigital opinen sobre el 10-N des de diferents òptiques; per Germà Capdevila, Oriol de Balanzó, Montserrat Tura, Roger Palà, Elisenda Rovira, Jordi Cabré i Maria Vila.

»INTERACTIU Aquests són els 48 diputats catalans; per Antònia Crespí i Sergi García.

»MAPES Quin partit ha guanyat a cada municipi? I a cada comarca?; per Roger Tugas.

» Consulta aquí tots els resultats, municipi a municipi, comarca a comarca, demarcació a demarcació.
 

---

 El passadís

Les televisions han deixat de fer enquestes a peu d'urna. Són cares i poc fiables. Per això han optat per economitzar i triar un sistema que consideren més fiable que els dels enquestadors a les portes dels punts de votació. L'empresa GAD3 va ser l'encarregada de fer el sondeig que oferia dades a partir d'una actualització dels treballs fets durant tota la campanya a Espanya i a Catalunya. Això, però, no va evitar que durant tot el dia circulessin per Whatsapp suposats sondejos de Metroscopia (atribuïts a la Moncloa), de la mateixa GAD3 i també suposades enquestes a peu d'urna fins i tot encarregades per l'ambaixada americana. Les cuines dels partits, que intenten mobilitzar la seva parròquia o destrempar la del veí fins a última hora, ho podrien explicar.  

Vist i llegit

Els atacs informàtics són el dia a dia de molts mitjans de comunicació. A NacióDigital també n'hem patit els darrers temps i ens han obligat a córrer i a extremar les mesures de seguretat. La setmana passada li va passar a la Cadena SER i, tot i això, l'emissora va poder mantenir la seva programació. Ho va fer amb programes a cappella, amb el retorn de les cintes de casset i escrivint, de nou, els guions a mà. Cap ordinador els funcionava i, si els engegaven, el virus es podia estendre. Michael Mcloughlin ho explicava en aquesta informació a El Confidencial.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1918 es va signar en un vagó de tren al bosc de Compiègne (França) l'armistici que acabava amb els combats del front occidental a la Primera Guerra Mundial, que feia quatre anys que durava. Els alemanys assumien la seva derrota davant els exèrcits aliats, es retiraven dels camps de batalla, renunciaven a tractats internacionals favorables i entregaven bona part del seu armament. Així ho vam explicar l'any passat.

 L'aniversari

Avui compleix 68 anys el periodista Pepe Navarro. Va néixer a Còrdova, però de ben petit, amb només dos anys, es va traslladar a Sabadell. La seva carrera va començar a la ràdio en emissores catalanes fins que el 1983 es trasllada a Madrid. El seu salt a la fama és amb la televisió, i concretament a Tele5. Allà posa en antena el late nightEsta noche cruzamos el Mississipi, el primer gran programa d'entreteniment en la franja horària nocturna a Espanya i que va tenir grans èxits d'audiència. Va crear monstres catòdics com La Veneno. Fa més de deu anys que no fa pantalla i la seva carrera està acabada, però segueix vinculat al negoci televisiu. Bertín Osborne el va entrevistar al seu programa de cases dels famosos, van parlar de la seva trajectòria i va prometre tornar. Però res.

 ​Fes clic aquí per rebre'l