Crònica

Sánchez s'aboca al precipici

El president espanyol en funcions arriba a la repetició assetjat per l'ascens de la ultradreta, el conflicte obert amb Catalunya i unes enquestes que tornen a dibuixar una aritmètica diabòlica

per Oriol March , 9 de novembre de 2019 a les 20:35 |
Pedro Sánchez, en el tancament de campanya del PSOE | Flickr PSOE
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per anar a buscar els orígens de la repetició electoral que se celebra aquest diumenge cal fer un viatge cap al mes de febrer. Pedro Sánchez portava instal·lat a la Moncloa des del juny del 2018 i, observant els elements que l'envoltaven -el judici al Tribunal Suprem, la irrupció de Vox i la pugna entre PP i Ciutadans per l'hegemonia de la dreta-, va decidir que el més convenient era convocar eleccions un cop l'independentisme es va negar a tramitar els seus pressupostos.

El 28-A va obtenir una victòria folgada -en qualsevol altre moment de les últimes dècades hauria estat més que suficient per formar govern-, però jugant-s'ho tot un cop més a la seva sort va optar per jugar de nou a la ruleta. Sánchez s'aboca aquest 10-N al precipici que ell mateix ha creat.


Hi va haver un moment, al juliol, que les enquestes -i els assessors àulics- li xiuxiuejaven que tornar a les urnes li serviria per ampliar la majoria i vorejar uns incontestables 150 escons. Suficients per minimitzar Unides Podem, disminuir el paper de Pablo Iglesias -a qui va vetar a l'hora de negociar el govern de coalició- i governar amb acords puntuals al Congrés. Però el pas del temps, impredictible, ha fet que el líder del PSOE afronti les eleccions amb les pitjors enquestes dels últims mesos. Es podrà donar per satisfet si repeteix els 123 diputats de l'abril després d'haver fet una campanya molt dura contra l'independentisme que ha deixat el PSC sense marge. 

El debat electoral a cinc -Sánchez, Pablo Casado, Albert Rivera, Iglesias i Santiago Abascal- només va servir per constatar dues coses: que la política espanyola orbita al voltant de la crisi catalana, per un costat, i que la voluntat de diàleg sense condicions brilla per la seva absència, per l'altre. Només el líder d'Unides Podem té un to diferent al de socialistes, PP, Ciutadans i Vox.


En campanya, el govern espanyol ha impulsat un reial decret contra l'anomenada "república digital" catalana, ha portat la mesa del Parlament davant del Tribunal Constitucional i ha reivindicat el control sobre la Fiscalia. L'endemà Sánchez va fer marxa enrere, però el mal entre els fiscals, sensibles, ja estava fet. I, de passada, havia regalat un flanc argumental a l'independentisme.


El líder del PSOE, malgrat tot, té al seu abast la victòria. El PP de Casado, que ha desat al calaix el presumpte gir moderat en els últims dies per l'ascens de Vox, que frega els 60 escons en les projeccions. Els populars i la ultradreta -que tenen l'origen en les sigles comandades per José María Aznar i Mariano Rajoy en les últimes dècades- sumarien al voltant dels 140 escons, però la davallada de Ciutadans, amb un Albert Rivera en caiguda lliure, impedeix una majoria conservadora. Dels tres tenors de la dreta, l'únic que podrà somriure aquesta nit sense reserves serà Abascal.

En el millor dels escenaris, Sánchez repetirà el resultat obtingut a l'abril, però amb una ultradreta desbocada i Iglesias sense patir cost pel fracàs del govern de coalició

Si es compleixen els pronòstics, el Congrés tornarà a ser d'aritmètica diabòlica. L'única suma clara es basaria en la gran coalició -un acord entre el PSOE i el PP-, però l'ascens de Vox dificultaria als populars bastir una entesa d'aquest calibre sense patir-ne les conseqüències en el curt termini. Sánchez podria tornar a intentar sumar amb Unides Podem, que es mantindria al voltant dels 40 escons -sense rebre càstig, per tant, pel desacord amb els socialistes del juliol-, i aproximar-se a PNB, ERC i Bildu. Vist el to de la campanya, molt hauria de variar el seu discurs per disposar d'aquests suports.

Clima (permanentment) electoral a Catalunya

Des del 2012, les formacions catalanes viuen pendents de quan seran les properes eleccions al Parlament. La campanya del 10-N no s'ha escapat d'aquesta tendència, de manera que ERC -més en privat- i Junts per Catalunya (JxCat) -obertament, en públic- no han amagat les diferències. Els republicans aspiren a revalidar la victòria i els 15 diputats de l'abril, mentre que els de Carles Puigdemont i Laura Borràs veuen fet mantenir els 7 escons i, fins i tot, guanyar-ne algun. El discurs de Sánchez sobre la Fiscalia ha reforçat l'expresident de la Generalitat, que ha acusat el líder del PSOE de voler-lo "segrestar" a l'estil del que passava en l'època dels GAL.

Tant ERC com JxCat, però, han de vigilar de prop la irrupció de la CUP, que els farà mal especialment a Barcelona i a Girona. Els anticapitalistes han fet del bloqueig i la unilateralitat les principals divises de la campanya, i es poden enfilar fins als 4-5 escons, segons algunes enquestes. Ciutadans, amb Inés Arrimadas, emula la davallada de Rivera a tot l'Estat, mentre que Cayetana Álvarez de Toledo aspira a sortit acompanyada dels comicis d'algun altre diputat del PP per Catalunya. Els comuns de Jaume Asens, en consonància amb Iglesuas, s'erigeixen com a "solució" per a Catalunya i ho fien tot a condicionar Sánchez per no mirar cap a PP o Ciutadans a partir de demà.
 
Res acaba, però, aquest 10-N. Immediatament es posarà en marxa la roda dels pactes en un context que recordarà al que es va encetar just després de la sentència. El Tsunami Democràtic, des de demà dilluns a primera hora, posarà en marxa la seva acció "més ambiciosa" -un Onze de Setembre de tres dies, segons l'organització- i obligarà Sánchez a mantenir viu el comitè de seguiment sobre Catalunya obert a la Moncloa en vigílies de la sentència . Un comitè, per cert, que es va reunir ahir durant el matí de la jornada de reflexió, amb un cert deix electoralista per la difusió que se'n va fer.

Les protestes a Catalunya, convocades pel Tsunami, tornaran a marcar l'agenda l'endemà de les eleccions com va passar amb la sentència

El que també tindrà difusió serà el judici, d'aquí a tot just vuit dies, del judici per desobediència contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Una inhabilitació, admeten en privat dirigents governamentals, pot precipitar la convocatòria d'eleccions sobretot si es decideix no investir ningú al Parlament. El calendari oficiós que gestionen els partits catalans ja inclou unes eleccions a la primavera, a tot estirar. I per això serà tan important observar aquesta nit com queda l'equilibri de forces a Catalunya.

Les xifres de la jornada

- 37.000.608 milions de ciutadans convocats a les urnes

- 226.771 electors poden participar per primera vegada als comicis

- 738.653 votants ja han exercit el seu dret per correu

- 22.867 col·legis electorals disposats arreu de l'Estat

- 135 milions d'euros de despesa pel procés electoral

- 92.000 agents de cossos i forces de seguretat implicats en el dispositiu amb un reforç especial a Catalunya

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació