eleccions espanyoles 10-N

Les quatre eleccions espanyoles des del 2015 hauran costat 520 milions

Els processos electorals del 2019 han augmentat la despesa corrent de les administracions públiques fins al 5% del PIB

per NacióDigital, 9 de novembre de 2019 a les 11:02 |
Votació durant les eleccions espanyoles del mes d'abril. | Josep M. Montaner

El govern espanyol ha de fer front a una despesa milionària imprevista per la repetició d'eleccions en els últims quatre anys. En total, des del desembre del 2015 s'hauran gastat 520 milions d'euros en quatre eleccions, tres de les quals han estat anticipades. El cost de la maquinària electoral per aquest diumenge 10 de novembre és de 136 milions d'euros; les de l'abril van costar una mica menys -135 milions-; i les del desembre del 2015 i les del juny del 2016 van costar 130 milions cada una.

Però el cost electoral total de 2019 va més enllà de les espanyoles perquè inclou també les municipals, autonòmiques i europees del passat mes de maig. Així, entre els tres processos sumen 470 milions d'euros, segons va admetre el mateix govern espanyol en el Pla Pressupostari 2020 que va enviar a Brussel·les, en què afegia que això ha provocat un augment de la despesa corrent de les administracions públiques fins al 5% del Producte Interior Brut (PIB).



El cost de les eleccions inclou la feina de Correus que suposa el 40,6% del pressupost total, el capítol més car, 56,5 milions d'euros per tramitar el vot a distància, els avisos als membres de les taules electorals, els recursos, la propaganda electoral, etc.

L'administració electoral, que inclou les Juntes Electorals i les meses de votació, té un cost de 20 milions d'euros més, el 14,5% de la despesa. Pel desplegament dels membres de forces i cossos de seguretat s'han pressupostat 14 milions.

El pressupost de la despesa electoral inclou també el cost d'organitzar els col·legis electorals, els milions de paperetes i sobres, el muntatge de meses, urnes i cabines de votació o el trasllat dels electors que ho necessiten, una logística que es repeteix unes eleccions després de les altres i que costa 13,1 milions. També es paguen els representants de l'Administració (7,2 milions), el cost de l'Oficina del Cens Electoral (5,8 milions) o la col·laboració dels ajuntaments (7 milions d'euros).

Al marge d'aquesta despesa queden les subvencions als partits polítics perquè afrontin els comicis, que no s'inclouen en aquest pressupost.


Indra tornarà a ser l'encarregada de l'escrutini

L'empresa ja va guanyar el concurs convocat per als comicis d'abril i aquesta vegada ha rebut l'encàrrec mitjançant el procediment d'emergència. Llavors va realitzar el treball per 7,4 milions i aquesta vegada, per 7,2, un 3% menys perquè es redueix el temps d'execució del servei, segons explica el Ministeri de l'Interior.

Indra s'encarregarà de distribuir la informació del recompte, però també donarà suport informàtic a les Juntes Electorals i integrarà els resultats definitius a la base de dades dels resultats electorals del Ministeri de l'Interior.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació