08
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
14:19h
Una cadira presideix els mítings d'ERC. Se situa al bell mig del focus i és de color negre i amb les potes metàl·liques. Sempre la mateixa. Sempre desocupada. Els republicans la presenten com la cadira buida en la qual el govern espanyol es nega a asseure's per intentar resoldre el conflicte amb Catalunya. En aquesta campanya, els d'Oriol Junqueras reclamen precisament guanyar i tenir força per "atornillar" Pedro Sánchez a la cadira del diàleg.
L'objectiu és tan poc èpic com clau per començar a afluixar el gran nus gordià que estreny la política espanyola i catalana. Una i altra vegada, ERC repeteix que si vol guanyar és per debilitar els socialistes perquè consideren que, si són "febles" acabaran ocupant un lloc a la taula de diàleg. Queda clar que a Catalunya pretenen guanyar el PSC, però, paradoxalment, l'escenari que el PSOE no guanyés a Espanya o que les dretes poguessin sumar dibuixaria un horitzó encara més lúgubre per a l'independentisme.
Tot i això, els republicans s'aferren a "la falta de principis" del líder del PSOE per deixar oberta la possibilitat que després del 10-N deixi enrere la mà dura contra l'independentisme i ressusciti almenys el Sánchez que a la cimera de Pedralbes acceptava parlar d'una sortida política al conflicte. Per ara, però, del PSOE han arribat propostes com la de penalitzar els referèndums il·legals, el qüestionament del model d'immersió lingüística a l'escola o la promesa que l'extradició de Carles Puigdemont sigui un èxit.
Els socialistes no parlen ni de diàleg ni de reforma federal -que va entrar amb calçador a petició de Miquel Iceta en el programa electoral-, motiu pel qual Rufián repeteix que "amb aquest Sánchez no es pot parlar", però mantenen l'esperança que això canviï un cop la campanya hagi passat. No hi ha míting en què la cadira buida no pugi a l'escenari i, l'endemà del 10-N, ERC la tornarà a posar davant de la Moncloa.
Sempre i quan, això sí, Sánchez no acabi mirant cap a la dreta. Perquè, en aquest cas, és possible que el seient comenci a acumular pols. Negra, de seient dur i amb potes metàl·liques, la incòmoda cadira segueix buida per ara i l'alt risc és que així segueixi durant més temps.
L'objectiu és tan poc èpic com clau per començar a afluixar el gran nus gordià que estreny la política espanyola i catalana. Una i altra vegada, ERC repeteix que si vol guanyar és per debilitar els socialistes perquè consideren que, si són "febles" acabaran ocupant un lloc a la taula de diàleg. Queda clar que a Catalunya pretenen guanyar el PSC, però, paradoxalment, l'escenari que el PSOE no guanyés a Espanya o que les dretes poguessin sumar dibuixaria un horitzó encara més lúgubre per a l'independentisme.
Tot i això, els republicans s'aferren a "la falta de principis" del líder del PSOE per deixar oberta la possibilitat que després del 10-N deixi enrere la mà dura contra l'independentisme i ressusciti almenys el Sánchez que a la cimera de Pedralbes acceptava parlar d'una sortida política al conflicte. Per ara, però, del PSOE han arribat propostes com la de penalitzar els referèndums il·legals, el qüestionament del model d'immersió lingüística a l'escola o la promesa que l'extradició de Carles Puigdemont sigui un èxit.
Els socialistes no parlen ni de diàleg ni de reforma federal -que va entrar amb calçador a petició de Miquel Iceta en el programa electoral-, motiu pel qual Rufián repeteix que "amb aquest Sánchez no es pot parlar", però mantenen l'esperança que això canviï un cop la campanya hagi passat. No hi ha míting en què la cadira buida no pugi a l'escenari i, l'endemà del 10-N, ERC la tornarà a posar davant de la Moncloa.
Sempre i quan, això sí, Sánchez no acabi mirant cap a la dreta. Perquè, en aquest cas, és possible que el seient comenci a acumular pols. Negra, de seient dur i amb potes metàl·liques, la incòmoda cadira segueix buida per ara i l'alt risc és que així segueixi durant més temps.