Futbolítica

El partit de futbol que va unir Berlín

Dos dies després de la caiguda del mur, l'Estadi Olímpic va acollir un partit que va simbolitzar la unió de la ciutat, amb unes graderies plenes d'espectadors de tots els districtes

per Ramon Usall, 9 de novembre de 2019 a les 09:45 |
Seguidors de l’Union exhibeixen una pancarta de germanor amb l’Hertha durant el partit disputat de l’11 de novembre de 1989 en que nombrosos afeccionats del club de l’Est van animar al principal equip del Berlín Occidental dos dies després de la caiguda del mur | https://www.herthabsc.de
El vespre del dijous 9 de novembre de 1989, amb la celebració del quarantè aniversari de la República Democràtica Alemanya (RDA) encara calenta i amb les protestes contra el govern comunista estenent-se arreu del país, Günter Scharbowski, portaveu del Politburó del Comitè Central del governamental Partit Socialista Unificat d’Alemanya (SED), va comparèixer davant de la premsa per anunciar l’obertura de les fronteres del país, fins aleshores subjectes a un estricte control.

Tot i que la previsió era que la mesura no entrés en vigor fins l’endemà, la resposta de Scharbowski a un periodista que va preguntar-li quan podrien els ciutadans de la RDA desplaçar-se lliurament a l’Alemanya federal, aquell famós “pel que jo sé, immediatament” retransmès en directe per les televisions de mig món quan tocaven gairebé les set del vespre, va precipitar els esdeveniments i va provocar la caiguda del mur. 
 

Ciutadans de Berlín piquen el mur que dividia la ciutat en una imatge de desembre de 1989, un mes després de l’obertura de les fronteres Foto: Das Bundesarchiv


Desenes de milers de ciutadans del Berlín Oriental van abraonar-se cap als llocs fronterers i van deixar per a la història les imatges d’una multitud enfilada al mur que fins aleshores havia dividit la ciutat al temps que diverses persones començaven a enderrocar-lo a cops de pic o de mall. Tot sota la mirada atònita de les tropes de frontera de la RDA que fins feia tot just uns minuts tenien com a missió evitar que qualsevol ciutadà sense autorització pogués creuar aquell mur que havia estat construït el 13 d’agost de 1961 i que el govern del SED havia batejat com el “Mur de Protecció Antifeixista”.
 

Una imatge de la celebració, el 13 d’agost de 1986, del vint-i-cinquè aniversari de la construcció del “Mur de Protecció Antifeixista” que va dividir Berlín Foto: Das Bundesarchiv


Aquell dijous 9 de novembre, del qual ara es compleixen tot just tres dècades, Berlín va ser una festa que es va allargar tot el cap de setmana. Els supermercats, els sex-shops, les discoteques, els bars i les avingudes del Berlín Occidental es van omplir de ciutadans de la RDA delerosos de gaudir del que, a ulls de molts d’ells, era el “paradís capitalista”. 
 

Estudiants del Berlín Oest encoratgen als ciutadans de l’Est a creuar el mur en una imatge del 10 de novembre de 1989, l’endemà de l’anunci governamental de l’obertura de les fronteres de la RDA Foto: Das Bundesarchiv


Més enllà de les escenes al voltant del mur, que va ser l’espai principal on es va congregar gairebé tot Berlín per celebrar la recuperació de la circulació lliure per la ciutat, un dels moments més simbòlics d’aquell cap de setmana va tenir lloc a l’estadi Olímpic de la ciutat on l’Hertha, el principal equip del Berlín Oest, disputava un important partit de la segona divisió alemanya on hi havia en joc el liderat.

Fruit de la transcendència del matx, i abans de saber que el mur cauria i que, per tant, els ciutadans de la RDA també podrien assistir-hi, l’Hertha va dissenyar, en col·laboració amb diferents concessionaris automobilístics de la ciutat, una campanya que va distribuir milers d’entrades a preus populars per tal que l’estadi Olímpic presentés el seu millor aspecte de cara a un partit que considerava transcendental.
 

Programa del partit Hertha-Wattenscheid que recull la promoció d’entrades a través de concessionaris de cotxes que va realitzar el club per omplir les graderies de l’estadi abans de tenir notícia de la caiguda del mur Foto: Hertha BSC


El divendres 10 de novembre, amb el mur acabat de caure, els dirigents de l’Hertha van decidir adoptar una nova mesura per tal de facilitar l’accés dels ciutadans del Berlín Est al seu terreny de joc i van anunciar que el carnet d’identitat de la RDA serviria com a entrada per al partit que hi havia previst per a les tres de la tarda del dissabte 11 de novembre a l’estadi Olímpic. La decisió va ser tot un èxit i gairebé 15.000 alemanys de l’Est van assistir a un duel que tot i tenir una entrada oficial de 44.174 espectadors en realitat va aplegar a les graderies prop de 60.000 persones.

Tot i que el resultat del partit entre l’Hertha i el Wattenscheid va ser d’empat a un gol, el matx va ser una autèntica festa celebrada en un ambient de germanor entre berlinesos d’un i altre costat del mur. Un dels moments àlgids es va viure quan l’speaker de l’estadi va enumerar tots els districtes de Berlín, tant de l’Est com de l’Oest, i va saludar als afeccionats que n’eren originaris. L’ambient extraordinari que es vivia a les graderies, que festejaven la històrica reunificació de Berlín, va contagiar-se també al vestuari i al terreny de joc fins al punt que l’entrenador de l’Hertha, Werner Fuchs, va explicar que mai havia experimentat un estat d’ànim tan especial al vestidor.
 

Els jugadors de l’Hertha celebren el gol de l’empat contra el Wattenscheid en el simbòlic primer partit disputat després de la caiguda del mur Foto: https://www.herthabsc.de


El partit va ser especialment simbòlic per a dos col•lectius de ciutadans originaris del Berlín Est. En primer lloc, pels seguidors de l’Hertha, l’equip històric de Berlín, al sector oriental de la ciutat que amb la divisió d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial havien vist com al club dels seus amors se li havia prohibit jugar contra qualsevol equip de la RDA fruit de la deserció cap al Berlín Oest que el 1950 havien protagonitzat un nodrit grup de jugadors de Dresden. A aquesta prohibició s’hi havia afegit, l’estiu de 1961, la construcció del mur que els impedia físicament assistir als partits de l’Hertha.

Davant d’aquesta situació, molts d’ells van decidir, entre l’estiu de 1961 i el de 1963, quan el club del Berlín Oest es va mudar al llunyà estadi Olímpic, congregar-se vora el mur, que estava tot just a un quilòmetre de l’estadi de Gesundbrunnen, per tal de seguir els partits amb una ràdio i sentir els crits dels espectadors des de l’altra banda de Berlín. Alguns d’aquests afeccionats van arribar a crear una penya clandestina de l’Hertha al Berlín Est que va ser objecte de persecució per part de la Stasi, la policia política, que tenia al seu punt de mira a Helmut Klopfleisch, un dels seus promotors que no dubtava a manifestar les seves idees anticomunistes i que viatjava sovint als països de l’Est europeu no pas per recolzar la selecció de la RDA sinó la de la seva arxienemiga Alemanya federal.


Els seguidors de l’Hertha al Berlín Est van estar dècades sense poder veure en directe el seu equip i l’única ocasió que, entre 1961 i aquell novembre de 1989, van tenir per fer-ho de manera organitzada va ser quan el club els va convidar al partit de quarts de final de la Copa de la UEFA de 1979 que va disputar a Praga, l’aleshores capital de la Txecoslovàquia socialista, contra el Dukla i que va permetre als berlinesos assolir el bitllet per la semifinal de la competició on caurien enfront de l’Estrella Roja de Belgrad. Poder tornar a veure en viu a l’equip del seu cor va ser, doncs, tot un esdeveniment per a molts seguidors de l’Hertha al Berlín Est que es van afanyar a ocupar les graderies de l’Olímpic en aquella tarda de novembre.

L’altre col•lectiu que va viure amb especial significació el partit era el dels seguidors de l’Union de Berlín, que també es van donar cita a l’Olímpic en el seu cas vestint els colors del seu equip, que consideraven germà de l’Hertha. De fet, l’Union s’havia distingit per tenir una afició contestatària, fermament oposada al règim i molt especialment a l’Stasi, que comptava amb un altre club berlinès, el BFC Dynamo, que havia dominat el futbol de l’Alemanya de l’Est dels anys 80 gràcies a la seva complicitat amb les autoritats.
 

Una pancarta dels seguidors de l’Union durant el primer partit de l’Hertha després de la caiguda del mur que proclama “L’Union saluda la llibertat i l’Hertha BSC Foto: Youtube.com


Els afeccionats de l’Union van celebrar plegats amb els de l’Hertha la caiguda del mur de Berlín en un partit que va servir per simbolitzar la unió de la ciutat i que va suposar l’inici de la decadència del tercer club de la històrica ciutat alemanya, el BFC Dynamo de l’Stasi, que tot just va aplegar poc més d’un miler d’espectadors en el primer partit que va jugar al seu estadi després de la reunificació de la ciutat.

Berlín donava així l’esquena a un equip marcat pel seus lligams amb el poder i abraçava la causa de l’Hertha i de l’Union que, per escenificar la fusió de la urbs, van acordar celebrar, el 27 de gener de 1990, 79 dies després de la caiguda del mur, un partit amistós a l’estadi Olímpic que va ser un nou cant a la reunificació de la ciutat. En aquella ocasió, els espectadors van poder pagar el mòdic preu de l’entrada en les seves diferents divises i durant la disputa del matx, que va acabar amb victòria de l’Hertha per dos gols a un, es va poder viure una perfecta comunió entre unes aficions que van dedicar-se a cantar plegades per celebrar la retrobada unió.
 

Els capitans de l’Hertha i de l’Union Berlín durant el partit de germanor disputat per ambdós clubs el gener de 1990 per celebrar la unificació de Berlín Foto: http://boxtoboxfootball.uk


Aquest context d’eufòria que es va viure a Berlín a partir del 9 de novembre de 1989 va donar ales a l’Hertha, que aquella temporada es va proclamar campió de la segona divisió de l’Alemanya federal i va assolir així l’anhelat ascens a la Bundesliga. Una promoció que en bona part també és recordada per aquell partit de futbol, disputat quan encara no feia ni 48 hores que havia caigut el mur, que va servir per unir de nou Berlín.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació