La brúixola: 8 de novembre

Punt final a la pitjor campanya

La ciutadania torna diumenge a les urnes després d'un espectacle poc edificant entre els candidats a la Moncloa i sense solucions al conflicte. També són notícia els Manel, l'impacte a Madrid dels informes del nou think tank de Foment i el REC d'Igualada

per Oriol March, 8 de novembre de 2019 a les 06:55 |

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Un president del govern espanyol en funcions reivindicant sense rubor el control sobre la Fiscalia per retornar Carles Puigdemont a Espanya i assajant una marxa enrere al cap de només 24 hores. Un candidat a la deriva pretenent amagar la davallada darrere d'un cadell -pobre cadell- anomenat Lucas. Un cap de cartell del PP pujant a les enquestes gràcies a un presumpte gir moderat que passa per haver assumit, ja fa mesos, les receptes més dures contra Catalunya i qüestions socials de consens ampli. I una ultradreta que, disparada a les enquestes, emergeix com la gran vencedora de la repetició electoral. Aquest és el quadre general de la pitjor campanya dels últims temps, de la qual només en surt ben parat Pablo Iglesias. Ja se sap que el líder d'Unides Podem, quan es tracta de debatre i proposar, no té rival a l'Estat.

Els electors no ho tindran senzill en la jornada de reflexió -marcada per les activitats organitzades pel Tsunami Democràtic arreu del país, ja denunciades a la Junta Electoral Central per part del PP-, ni tampoc quan ja siguin als col·legis. La repetició de les eleccions només ha servit per evidenciar la manca de projecte de Sánchez -de la cimera de Pedralbes a forçar la Fiscalia per aconseguir que Bèlgica entregui Puigdemont han passat només onze mesos- i també per constatar l'absència de propostes polítiques per part del PSOE sobre Catalunya. De la dreta ja s'esperava la competició per veure qui aplica abans el 155, i en la recta final cap al 10-N els socialistes s'han sumat al carro. Sánchez suma irresponsabilitat rere irresponsabilitat i ara s'ho juga tot a les urnes.

I l'independentisme, com afronta el 10-N? ERC ho fa mantenint-se -com a mínim- a les enquestes, fent bandera del discurs de "mirada llarga i mà estesa" i elevant el to contra Pedro Sánchez; Junts per Catalunya (JxCat) pressiona un cop més per una unitat que els republicans rebutgen sistemàticament; i la CUP, que no va sortir ben parada del debat a TV3, ho fia tot a la unilateralitat i al bloqueig. El resultat de diumenge, en clau catalana, servirà per donar pistes sobre el futur de la legislatura al Parlament. D'aquí tan sols deu dies hi ha un judici per desobediència contra el president Quim Torra que, en cas d'inhabilitació ferma, pot portar de nou la ciutadania a les urnes.

La recta final ha estat amanida, a banda, per les informacions derivades de l'aixecament del sumari de la causa de l'Audiència Nacional sobre els membres dels comitès de defensa de la República (CDR) detinguts i acusats de terrorisme. Les principals revelacions -algunes d'elles clarament intencionades- van aparèixer dimecres al vespre, just el mateix dia que Sánchez havia quedat en evidència per la pífia sobre la Fiscalia i quan feia només unes hores que el Regne Unit havia descartar tramitar l'euroordre de Clara Ponsatí a falta de més informació. Torra ha negat qualsevol relació amb els CDR empresonats, però la qüestió portarà cua durant dies. El 10-N només servirà com a punt final a la pitjor  campanya, però per tota la resta serà exclusivament un punt i seguit.
 

Avui no et perdis

» Entrevista a Gabriel Rufián: «Seria molt bo que aquest 10-N a Podem li anés molt bé a Espanya»; per Sara González.

» JxCat s'erigeix com «l'enemic a abatre» en plena pugna amb ERC i CUP; per Oriol March.

» La CUP se situa com un «mur de contenció» contra les renúncies d'ERC i JxCat; per Jordi Velert.

» Pòquer de campanya: Rivera es desespera, la CUP plebiscitària, Bofill desitja i Vox lidera; per Ferran Casas.

» El sumari dels CDR no acredita l'existència d'explosius; per Irene Ramentol i Andreu Merino.

» La justícia belga deixa en llibertat Comín i Puig després de comparèixer per l'euroordre; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Elionor, la princesa de Troia»; per Jonathan Martínez.

» Filiprim, crítica de pantalles: Betevé, per molts anys!; per Toni Vall.
 

 El passadís

El primer document elaborat per l'Institut d'Estudis Estratègics, el think tank de Foment de Treball, ha generat interès en amplis sectors empresarials de l'Estat. L'informe, titulat Per un nou pacte social, defensar refer les polítiques de consens entre els agents socials i aposta per un increment del salari mínim, obrint la porta a debatre sobre la renda mínima. El document ha estat llegit amb lupa a la CEOE, la patronal espanyola, on ha estat rebut amb respecte per la cúpula. Però en altres sectors s'ha vist amb reticències. És el cas del Círculo de Empresarios de Madrid, que presideix John de Zulueta. L'entitat sol adoptar posicions molt conservadores, tant pel que fa al procés català com en qüestions polítiques a l'Estat. De Zulueta, fa poc, va advertir de l'efecte "devastador" de l'entrada de Podem al govern. L'immobilisme -salarial i polític- és habitual al Círculo. 

Vist i llegit

La setmana deixa noves revelacions sobre el procés d'impeachment obert contra Donald Trump. I no són favorables per al president nord-americà, encara menys quan ja queda tan sols un any per la cita amb la reelecció. El representant diplomàtic més important dels Estats Units a Ucraïna, William B. Taylor, va assenyalar en una declaració privada que va ser l'advocat de Trump i exalcalde de Nova York, Rudolph Giuliani, va ser l'instigador de les investigacions ucraïneses contra els rivals del president nord-americà. La clau de volta de tot plegat és una conversa per telèfon entre Trump i el màxim dirigent d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que és clau en la investigació en marxa al Congrés. El president dels Estats Units és conscient del que s'hi juga i va intentar que el fiscal general, William Barr, fes una roda de premsa per negar irregularitats en la trucada telefònica entre Trump i Zelenski. Barr s'hi va negar. La pel·lícula dels fets queda ben explicada en aquestes dues peces del The Washington Post i el The New York Times.

 El nom propi

Els Manel són el grup més rellevant de l'última dècada a Catalunya. Amb una barreja de costumisme, lletres generacionals i ganxo comercial sense perdre qualitat, han aconseguit una legió de seguidors que compra entrades i escolta amb fervor els àlbums. Poc es devien pensar quan van publicar Boy Band, el segon single del nou disc, que es veurien enmig d'surrealista procés judicial. El sindicat de funcionaris CSIF, queixós amb un gag del Polònia sobre l'actuació dels Mossos i la Policia Nacional espanyola contra les protestes per la sentència que adaptava la lletra dels Manel, va denunciar la banda. La Fiscalia, que també persegueix el programa Està Passant per una intervenció crítica amb els Mossos, ja ho investiga. A vegades no es tracta de valorar els límits de l'humor, sinó de no desatendre els principis bàsics del sentit comú (i del ridícul).

 Els imperdibles

Eleccions -i mobilitzacions del Tsunami Democràtic a banda-, el cap de setmana planteja diverses opcions per airejar-se. La principal és el REC d'Igualada, que va arrencar dimecres i s'allarga fins diumenge amb la ja tradicional oferta de moda, gastronomia i música. A Barcelona, una visita al Museu Picasso us permetrà aprofundir en els vincles entre el pintor malagueny i la poesia, és a dir, entre la pintura i l'escriptura creativa. Si busqueu idees, rebusqueu dins les recomanacions que cada setmana ens porta Arnau Urgell i Vidal. Aquesta setmana sobresurten el festival Som Cultura a les comarques gironines i la 24a setmana de la Ciència. Bon cap de setmana!

 
Oriol March
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació