Sánchez no menteix ara, mentia abans

Per portar Puigdemont es pot instar la Fiscalia però per rebaixar penes al Suprem, no. Avui també són notícia el míting final de la CUP i la lluita de JxCat a Tarragona i d'ERC al cinturó, els comuns i els presos polítics, la Revolució d'Octubre i Lev Trotski

07 de novembre del 2019
Actualitzat a les 6:41h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Espanya és una democràcia, un estat de dret. Però és una democràcia i un estat de dret que té mancances i que queda en suspens cada cop que veu amenaçats assumptes que, ja sigui des de fa segles o ben pocs anys, s'han sacralitzat, com ara la monarquia o la unitat d'Espanya. I això provoca que les garanties es relaxin, que la separació de poders es dilueixi i que els interessos polítics passin per damunt de tot. Ara ho hem tornat a veure amb la Fiscalia. Ahir van crear rebombori unes declaracions de Pedro Sánchez afirmant que ell és qui la controla. Ho deia després que dilluns cometés la imprudència de dir que ell "portaria Puigdemont" a Espanya per ser jutjat. Va aclarir que, senzillament, ell té capacitat d'instar la Fiscalia a demanar-ho via euroordre i que, és clar, d'aquí la confusió.

Sánchez té raó perquè l'estatut del ministeri fiscal, una institució jeràrquica i depenent del govern -el Consell de Ministres és qui nomena el fiscal general de l'Estat-, afirma en l'article 8è que "el govern podrà interessar del fiscal general de l'Estat que promogui davant els tribunals les actuacions pertinents en ordre a la defensa de l'interès públic". Els fiscals no han d'obeir automàticament i poden deliberar sobre el tema, però ja ens entenem tots.

Per tant, sí que el govern espanyol pot fer gestions perquè s'extradeixi a Puigdemont o la resta d'exiliats. Però ara ha quedat clar que Sánchez i el seu govern mentien de forma grollera quan els independentistes catalans, apel·lant a aquest article de l'estatut del ministeri fiscal i al que han fet els governs espanyols sempre que els ha interessat, demanaven que s'instés la Fiscalia a que retirés les acusacions de rebel·lió i malversació al Tribunal Suprem o que es posés fi a les presons preventives. Aleshores es deia que això no es podia fer perquè, és clar, era un organisme del tot independent i rigorós i que si els han caigut 100 anys de presó per posar urnes i impedir que una comitiva judicial sopés a casa, ves que hi farem. Sánchez mentia i ho feia perquè, com el PP, Cs i Vox, ha decidit que la "solució" al procés ha de ser repressiva.

La Fiscalia va tenir ahir molt protagonisme. Investiga a Elisenda Paluzie per dir una obvietat (que els aldarulls han generat interès informatiu) malgrat que va obviar-ne una altra (que la violència divideix encara més l'independentisme i li pot restar suports interns) i fins i tot ha obert diligències als Manel per una denúncia ridícula del sindicat espanyolista CSIF. Falta política i per això la Fiscalia és al centre del debat. Passa, però, que quan opinen les justícies d'altres països no ho veuen ben bé igual. Va passar a Alemanya, també a Bèlgica i ahir mateix al Regne Unit que va considerar "desproporcionada" i per ara poc fonamentada l'euroordre contra Clara Ponsatí -"curiosament", poca estona després, s'ha filtrat el sumari del cas CDR...-. Amb Marta Rovira, que és a Suïssa, més els val no provar-ho. 

Avui la campanya enfila ja la recta final amb el míting central de la CUP i actes d'ERC i JxCat a places importants després que ahir passessin per Barcelona Pablo Iglesias i Pablo Casado. Els republicans seran a l'Hospitalet (el cinturó és clau en la batalla amb el PSC per la primera posició) i JxCat a Tarragona, on volen afermar l'escó per a Ferran Bel. I els darrers trackings electorals segueixen detectant l'ascens de Vox. Pot estar content el president Sánchez. 
 

Avui no et perdis

»Torna Díez, Asens demana, Sánchez escalfa els fiscals i les dones es reivindiquen; per Irene Ramentol.

» La defensa dels CDR: «No hi ha base jurídica pels delictes que se'ls imputen»; per Andreu Merino.

» JxCat s'agafa a la pífia de Sánchez i al triomf de Ponsatí per remuntar el 10-N; per Oriol March.

» Iglesias apel·la als votants del PSC desenganyats amb l'espanyolisme de Sánchez; per Jordi Velert.

»Casado fa seves les paraules d'Aznar: «Abans de trencar-se Espanya, s'ha trencat Catalunya»; per Pep Martí.

»La Veu de Nació: «I després què, senyor Sánchez?»; per Sara González.

»Opinió: «​Fer malbé la democràcia»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Opinió: «Aprova la policia, suspèn la política»; per Sonia Andolz.

»Quins efectes pot tenir el decret de Sánchez que permet tancar webs?; per Antònia Crespí.

»Crítica de cinema: «The King»: una simplificada versió de l'Enric V de Shakespeare per a Netflix; per Víctor Rodrigo.
 

 El passadís

Podem és l'únic partit estatal que defensa el diàleg amb Catalunya. Defensa una taula de partits sense exclusions i on es pugui parlar de tot. Això no vol dir, però, que no hagi rebaixat una mica els seus plantejaments. Els comuns defensaven un referèndum sobre la independència amb una resposta binària i han estat al costat del moviment antirrepressiu. Però ara han posat el referèndum sota la catifa (ahir al míting de Cotxeres de Sants no se'n va parlar) i els presos polítics sembla que ja no ho són perquè han perdut el qualificatiu. Si més no això diu la propaganda electoral enviada a les cases per la llista de Jaume Asens. "Treballem per la llibertat de les persones preses", diuen en un dels reclams.

Vist i llegit

El debat de dimarts a TV3 va ser poc edificant. Els candidats van baixar al fang i optar pels retrets. I en aquest context, lògicament, van campar les fake news en forma de mentides, mitges veritats o imprecisions formulades amb més o menys mala fe. Al Planta baixa de TV3, el programa que dirigeix i presenta Ricard Ustrell al migdia, en van fer ahir recompte. Qui més en va dir va ser José Zaragoza del PSC i qui menys Mireia Vehí de la CUP, tot i que una de les seves, la de la suposada foto de Gabriel Rufián en un casament de l'Ibex, va ser la més sonada. Les van detectar i contrastar Maiol Roger, Berta Torrades, Daniel Sánchez Ugart i Sandra Castells. Ho podeu recuperar aquí

 L'efemèride

Tal dia com avui començava l'anomenada Revolució d'Octubre a Rússia. En concret, a Sant Petesburg i liderada per Lenin i els bolxevics a partir de les idees de Karl Marx. Va ser al novembre, però es coneix com la d'octubre perquè regia el calendari julià. La revolució ja havia tingut una avançada al mes de març, tot i que més espontània, que va fer caure el tsar. Els revolucionaris van deposar el govern de Kerenski, fruit de la primera revolució, i Lenin es va convertir en cap de l'estat que acabaria d'enderrocar totes les estructures tsaristes en una transició cap a la dictadura del proletariat i la fundació de l'URSS el 1923. El 30 minuts de TV3 es va preguntar en un documental què en quedava del testimoni d'aquell potent moviment polític. El podeu veure aquí.

 L'aniversari

Un dels protagonistes de la Revolució d'Octubre va néixer precisament el dia en què es posava en marxa. El 7 de novembre de 1879 naixia a Ucraïna, en una família de terratinents jueus, el líder revolucionari marxista Lev Trotski, que moriria assassinat pel català i estalinista Ramon Mercader a Mèxic el 1940 amb un cop de piolet al cap. Va ser el principal responsable en la presa del Palau d'Hivern i primer comissari d'Afers Estrangers del nou govern revolucionari. En l'ocàs de Lenin es va enfrontar a Stalin, que el va derrotar i va aconseguir el poder. Trotski es va exiliar i la seva figura es va fer desaparèixer de la historiografia soviètica. El dirigent soviètic tenia, però, seguidors entre les formacions comunistes. A Espanya i a Catalunya els Anticapitalistes de Podem se'n reivindiquen seguidors, així com Corrent Roig i Lluita Internacionalista, vinculada a la CUP. Aquest documental aborda l'enfrontament entre estalinistes i trotskistes i els seus líders.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l