procés català

Quins efectes pot tenir el decret de Sánchez que permet tancar webs?

Drets fonamentals com el de llibertat d'expressió o el de llibertat d'informació es poden veure afectats de manera indirecta i sense necessitat de declarar l'estat d'excepció

per Antònia Crespí, 6 de novembre de 2019 a les 20:52 |
La mesura del PSOE pot afectar els drets fonamentals. | Paula Roque

A partir d'ara l'Estat ja pot tancar pàgines web sense necessitat de tramitar una ordre judicial. La publicació al BOE aquesta setmana del nou decret llei per part del govern en funcions de Pedro Sánchez ha generat molta polèmica. El mateix conseller de Polítiques Digitals Jordi Puigneró, va comparèixer poques hores després per anunciar que la Generalitat prendrà mesures i recorreria davant d'Europa. Ara bé, quins efectes pot tenir sobre els ciutadans aquest decret?

Més enllà de la capacitat de poder tancar pàgines web sense necessitat d'una ordre judicial, el que ha alertat als experts són les afectacions indirectes que té aquesta mesura sobre els drets fonamentals. Concretament poden veure's afectats el dret de llibertat d'expressió, el de llibertat d'informació i el de la tutela judicial efectiva, segons explica a NacióDigital el professor d'Estudis de Dret de la UOC Sergio Juan-Creix. 



Pel que fa al dret de la tutela judicial efectiva, es veu interferit pel fet que ara l'executiu pot adoptar determinades mesures excepcionals de manera preventiva i sense haver de passar per un tribunal. Mentre que els drets de llibertat d'expressió i el de llibertat d'informació es veuen afectats pel simple fet que es pugui tancar la web o xarxa social. 

El concepte d'ordre públic

"Es tracta d'una drecera per a poder suspendre, de manera indirecta, uns determinats drets sense haver d'aplicar l'estat d'excepció", assenyala Juan-Creix. No és que ara el govern espanyol pugui anul·lar directament alguns drets fonamentals, cosa que sí que passa quan es declara l'estat d'excepció, sinó que amb les capacitats d'actuació que té amb aquest decret pot acabar interferint-hi de manera indirecta.

Això es deu al fet que, en el text, es diu que es podrà ordenar el cessament d'aquelles activitats que "per raons d'imperiosa urgència" amenacin "l'ordre públic". Tal com explica a aquest diari el professor de Ciències Polítiques de la UB i membre de Críptica, Enric Luján, aquest concepte "queda lligat totalment a la subjectivitat".


A diferència de quan es declara l'estat d'excepció, que està regulat a la Constitució i per la seva aplicació és necessari tramitar-ho a través del Congrés, amb el concepte d'ordre públic no hi ha ni definició i la seva defensa tampoc té especificat cap tipus de protocol. Per tant, queda en mans de l'executiu decidir quan és necessari prendre aquestes mesures. De totes maneres, Luján recorda que tot i poder tractar-se d'"actuacions bastant dures i extremes", són de caràcter "excepcional i transitori". 

De pàgines web a operadores

Dins del document, un altre dels elements que deixa molt de marge de maniobra a l'executiu és l'article sis, en el qual s'exposa que es podrà intervenir qualsevol nivell de la infraestructura tecnològica: "En concret aquesta facultat excepcional i transitòria de gestió directa o intervenció podrà afectar a qualsevol infraestructura, recurs associat o element o nivell de la xarxa o del servei que resulti necessari per a preservar o restablir l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional". 

Luján destaca que "està redactat d'una manera molt ambigua". Afegeix que, al quedar dibuixat tan vagament, es deixa la porta oberta a moltes possibilitats segons s'entengui aquest concepte "d'infraestructures", podent arribar a haver-hi la mateixa possibilitat d'intervenir les operadores físiques. Ara bé, a ulls de Juan - Creix, es tracta d'una acció que implica entrar físicament a les seus i d'una gran repercussió i, per tant, poc probable. "El decret li dona aquesta possibilitat a l'executiu, la cosa és si a la pràctica resulta tan senzilla com per fer-ho". 

Telegram, Facebook i Twitter

A priori, aquelles webs que tinguin els seus servidors fora de l'estat espanyol no es poden veure afectades per les ordres de l'executiu. Canals de Telegram o perfils de Facebook i Twitter en principi no correrien perill, ja que tenen els servidors fora del territori espanyol. "En cas de voler tancar una d'aquestes webs qui tindria la darrera paraula seria la mateixa empresa. Una altra cosa és que el govern i aquesta arribessin a un acord", apunta Juan - Creix.

Així i tot, el que preocupa a Luján és que amb aquesta ambigüitat hi ha la porta oberta a recórrer a altres vies per impedir l'accés a aquestes webs. Com que hi ha la possibilitat d'intervenir qualsevol "infraestructura, recurs associat o element o nivell de xarxa", es podria arribar a ordenar als proveïdors de telefonia que estan donant internet a la població que bloquegin els protocols entrants. Fet que Juan - Creix no descarta, però també veu molt complicat que s'arribi a aquests nivells.


El Gobierno, con carácter excepcional y transitorio, podrá acordar la asunción por la Administración General del Estado de la gestión directa o la intervención de las redes y servicios de comunicaciones electrónicas en determinados supuestos excepcionales que puedan afectar al orden público, la seguridad pública y la seguridad nacional. En concreto, esta facultad excepcional y transitoria de gestión directa o intervención podrá afectar a cualquier infraestructura, recurso asociado o elemento o nivel de la red o del servicio que resulte necesario para preservar o restablecer el orden público, la seguridad pública y la seguridad nacional.


Un precedent "bastant perillós"

L'altre punt és que "un decret d'aquestes característiques" l'hagi pogut aprovar un govern en funcions. "Estem parlant d'unes mesures que poden afectar a drets constitucionals i per tant no es pot passar per reial decret" emfatitza Luján. Al seu parer, amb aquest procediment sembla que "l'executiu vol defugir del legislador", és a dir, escapar del control parlamentari i el debat que implicaria l'aprovació d'un text com aquest a la cambra baixa.

"La manera democràtica de fer-ho és passar pel Parlament i haver-se de sotmetre a les revisions i a les crítiques d'altres partits", puntualitza Luján, i afegeix que es tracta "d'un precedent bastant perillós". En aquest sentit, el fet que s'hagi aprovat aquest decret en un context com l'actual, a ulls de Juan - Creix, és un "avís a navegants".

BOE, dimarts 5 de novembre... by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació