Torna Díez, Asens demana, Sánchez escalfa els fiscals i les dones es reivindiquen

El comentari editorial de NacióDigital amb el protagonista, la proposta, l'estirabot i la dada de la campanya del 10-N

06 de novembre del 2019
Actualitzat a les 20:27h

La protagonista

El PP ha rescatat l'exsocialista i fundadora d'UPyD Rosa Díez per al seu acte central a Barcelona. Díez, apartada de la primera línia després del fracàs electoral del seu partit el 2015, acumula un currículum polític d'allò més incongruent on, fins i tot, hi té cabuda la defensa clara del dret a decidir el 1999. Ara flirteja amb la plana política de Gènova per sorpresa de Ciutadans, que ha tornat a sumar el suport d'UPyD el 10-N. El perfil camaleònic, però, no és problema per a Casado, que té tota l'artilleria bolcada a treure rèdit de la fuga de vots de Ciutadans. "Em promets que no hi haurà apaivagament?", ha suplicat al líder del PP des del Museu d'Història de Barcelona, on es va materialitzar el primer tripartit que els populars van viure com una traïció dels socialistes.

Díez és, sens dubte, un dels noms de la jornada, però torna sense sumar-se a la llista dels populars. I és que la fundadora d'UPyD té la simpatia de la candidata catalana Cayetana Álvarez de Toledo i del mateix Casado, però no de tota la cúpula popular. Difícil que el partit que va presidir Rajoy oblidi les ànsies de la política basca de personar-se en el cas Gürtel i fer rodar el cap del seu líder.

La proposta

La d'avui ha estat una proposta poc convencional, més aviat una petició. El candidat d'En Comú Podem, Jaume Asens, ha demanat a Íñigo Errejón que retiri la seva candidatura a Barcelona per no afeblir el vot de la seva formació. Des de l'inici, la llista de Més País -que va aconseguir els avals in extremis- no ha parat de topar amb obstacles. Va suposar la dimissió de la número 2 de l'excompany de files d'Iglesias, que va assegurar que no tenia sentit l'estratègia que havia desplegat el partit, i per ara les enquestes no auguren els resultats que esperaven els seus promotors, ja que no obtindria cap representació a la capital catalana.

La campanya tampoc ha servit a la formació per obtenir notorietat i al míting central a Barcelona d'aquest diumenge passat, amb presència d'Errejón, només hi van assistir 200 persones. Amb tot, el seu cap de llista per Barcelona, Juan Antonio Geraldes, ha declinat l'"oferta" dels comuns, a la qual ha respost amb un dard. "Li preocupa més el futur del seu partit que el de la gent", ha reblat, tot assegurant que la formació d'Errejón té "100% assegurada la representació per Barcelona". L'aposta és arriscada. 


L'estirabot

Sánchez ha escalfat els fiscals amb unes declaracions sense precedents d'un president de govern. El candidat socialista ha presumit tenir sota control el ministeri fiscal per extradir Puigdemont. Unes paraules que han deixat en evidència la reivindicada independència del poder judicial, molt qüestionada per la creixent judicialització del conflicte amb Catalunya. "De qui depèn la Fiscalia? Del Govern. Doncs ja està", ha etzibat el president en funcions en una entrevista a RNE. La sortida de to ha tingut una dura rèplica dels fiscals, que han negat seguir les ordres de l'executiu.  

I és que el mateix govern del PSOE s'ha escudat reiteradament rere la separació de poders per justificar que la Fiscalia actuï en el terreny de la política, com amb el conflicte català. Una excusa, però, que ell mateix ha acabat dinamitant per donar forma al compromís electoral que va prendre davant milions de ciutadans. Quant de temps haurà de passar per sanar la política i la justícia d'un estat que es presumeix de dret?


La dada

Les dones d'ERC han denunciat la "masculinització" de la política, un fet que es va fer lamentablement evident en el debat espanyol a TVE, celebrat en absència de lideratges femenins. Segons dades de la Generalitat, només el 39,4% de les diputades al Congrés són dones, un percentatges que es corregeix significativa però no suficientment al Parlament on arriba al 44% però que torna a disminuir escandalosament en l'àmbit municipal, on només hi ha el 22,9% de dones liderant alcaldies catalanes.

El greuge és històric i d'obligada correcció. Però no serà possible fins que s'aposti per models professionals i laborals que advoquin per la igualtat d'oportunitats i la conciliació real. I d'això, els partits en van ben mancats. Polítics, prenguin-ne nota.