Tornar a guanyar. És el desig amb el qual els dirigents d'ERC clouen la campanya més indignada i convulsa dels darrers anys. Després d'encaixar 99 anys i mig de presó, 13 dels quals per a Oriol Junqueras, els republicans han cremat els últims cartutxos de la campanya amb l'esperança de repetir diumenge la victòria del 28 d'abril. La seva superioritat a les enquestes els permet reivindicar que són l'única força independentista amb capacitat per imposar-se. L'objectiu és triple: deixar clar que la sentència no acaba amb el seu projecte polític, ser clau en l'aritmètica de la governabilitat a Espanya i tenir prou múscul com per forçar una sortida dialogada al conflicte polític.
Amb l'amnistia i el referèndum d'autodeterminació per bandera, el candidat d'ERC, Gabriel Rufián, ha consolidat el perfil moderat que ja va exhibir en l'anterior campanya. Aleshores, el frec a frec amb el PSC augurava un final incert. Ara, cap enquesta posa en dubte que els republicans van per davant -caldrà veure, però, si aconseguiran revalidar els 15 diputats- però els del carrer Calàbria se'ls segueixen mirant de reüll. De fet, els socialistes han estat al centre de la diana durant tota la campanya. Especialment arran de la mà dura exhibida per Pedro Sánchez contra l'independentisme.
Superar el PSC... i Ciutadans
Precisament per aquest hostilitat exhibida pel líder del PSOE, els republicans han centrat els seus mítings en carregar contra els socialistes. De fet, han demanat el vot no només als independentistes, sinó que s'han reivindicat com el vot útil per a tots aquells que, tot i no ser independentistes, entenen que el conflicte s'ha de canalitzar a partir d'una taula de diàleg. Han buscat seduir al votant del PSC que ha viscut amb incomoditat l'enduriment del discurs de Pedro Sánchez en plena cursa per atraure el votant de Ciutadans i atiant també el fantasma de la gran coalició del PSOE amb el PP.
Des del míting de tancament de campanya a Terrassa, el president del Parlament, Roger Torrent, ha arribat a dir que el govern de Pedro Sánchez és "pitjor" que el de Mariano Rajoy. I el coordinador general i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, amb les enquestes ben estudiades, ha advertit que aquesta vegada, a més de guanyar al PSC a Catalunya, ERC pot ser "la tomba política" de Ciutadans obtenint més representants que els d'Albert Rivera, a qui els sondejos situen en caiguda lliure. "No es pot perdre ni un sol vot", ha demanat també la secretària general, Marta Rovira, en un missatge de veu enviat des de Ginebra.
Els de Junqueras ja fa temps que busquen transcendir les seves pròpies fronteres. Seguint la consigna del seu líder, els republicans volen ser el referent de la centralitat de la política catalana erigint-se en els garants d'aquelles premisses que fan d'argamassa entre tots els accents del sobiranisme. La petició de llibertat dels empresonats, la negociació bilateral amb el govern espanyol per canalitzar el conflicte territorial o el concepte de republicanisme en són tres exemples. El 10-N serà un nou test per mesurar el rèdit electoral del seu discurs tot pensant ja en les pròximes eleccions catalanes.
Ser influents en l'aritmètica
La filosofia d'ERC és que, per molt que Pedro Sánchez intenti esquivar-los, tard o d'hora haurà de seure en una taula en la qual pretenen exercir de principals interlocutors de l'independentisme. Si l'objectiu del PSOE és garantir-se una investidura sense necessitar l'abstenció dels independentistes, els de Junqueras es proposen, precisament, que fracassi en aquest intent. ERC vol tenir capacitat d'influència en cas que els socialistes optin per forjar una aliança d'esquerres. Però són conscients que l'escenari post 10-N es presenta encara més hostil que el de fa sis mesos.
La cúpula d'ERC, al míting final a Terrassa Foto: Marc Puig
Obstinat en créixer a costa de la sagnia de Ciutadans i competir amb la dreta, el líder del PSOE ha endurit el seu discurs contra Catalunya. Fins al punt de proposar la penalització dels referèndums com va fer l'expresident José María Aznar. Amb aquestes credencials, una abstenció d'ERC es fa impossible si el que busquen els socialistes és la connivència de PP i Cs. Però Rufián està convençut que la "falta de principis" de Sánchez pot acabar tombant-se al seu favor si surt "afeblit" del 10-N. És a dir, si malgrat guanyar les eleccions, no amplia majories i ha de triar entre un pacte amb Podem i els sobiranistes o un amb la dreta.
Per fer de palanca cap a l'esquerra, Rufián busca sortir victoriós repetint la gesta que, amb més d'un milió de vots, va portar ERC a guanyar per primera vegada les eleccions espanyoles a Catalunya ara fa sis mesos. Aquest cop, però, amb una campanya curta en la qual ja no han pogut comptar amb les intervencions de Junqueras per videoconferència des de la presó. La figura del president del partit, però, ha estat present. Així com la de la resta de dirigents condemnats. I Rufián ha tingut una campanya plàcida sense sotracs. De Terrassa ha marxat "cansat" i "tranquil". I pràcticament complint fins al final amb el seu propòsit de no entrar en el cos a cos amb Junts per Catalunya. Ja hi haurà temps.
.jpg)