Les tres propostes de Sánchez contra el procés, un torpede a l'electorat del PSC

Pedro Sánchez va fer gala en el debat electoral de dilluns de la seva versió més dura contra l'independentisme, anunciant tres mesures per frenar el procés: implementar una assignatura de valors constitucionals a tot l'Estat, prendre partit per evitar "l'ús sectari" de TV3 i reformar el codi penal per tornar a introduir-hi la convocatòria d'un referèndum. Són iniciatives, però, que a priori serien diametralment oposades a les prioritats polítiques de l'electorat del PSC, segons les enquestes, per bé que Miquel Iceta no hi ha donat importància i fins i tot les ha avalat.

En relació a l'assignatura sobre valors constitucionals, aquesta xocaria amb un rebuig molt generalitzat a Catalunya respecte la carta magna. Forçar-ne el suport per la via de l'ensenyament no seria segurament massa ben acceptat, ja que, segons el tercer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2018, només un 17,4% dels catalans votaria ara a favor de la Constitució del 1978, mentre que un contundent 57% s'hi oposaria. Així mateix, un 4,6% votaria en blanc, un 1,7%, nul, un 9,4% s'abstindria i un 9,9% no ho sap o no contesta.

En el cas dels votants del PSC, les balances es matisen però queden lluny de capgirar-se. Entre els que tenien intenció de fer confiança a aquest partit, tan sols prop d'un 30% votarien "sí" a la carta magna, mentre que un 42,1% optaria pel "no". El 7,3% votaria en blanc i la resta, nul, abstenció o no ho sap. Queda clar, per tant, que la Constitució que tant defensa Sánchez està superada per un gruix molt rellevant de la ciutadania catalana, fins i tot per l'electorat de partits molt llunyans a l'independentisme com el seu.

El suposat "sectarisme" de TV3

Una altra de les mesures anunciades pel president en funcions passa per obligar a que els òrgans directius de les televisions hagin de ser triats per dos terços dels diputats, per acabar amb "l'ús sectari" de TV3. El cert és que la televisió catalana ja preveu aquesta majoria reforçada, cosa que faria inútil la reforma de Sánchez, però, en tot cas, aquest atac directe a una de les obsessions de l'unionisme com TV3 no hauria de caure massa bé al votant socialista català.

Els electors del PSC no identifiquen la televisió catalana com a especialment sectària, ja que tan sols un terç d'aquests la suspenen en objectivitat, segons l'enquesta d'usos i percepcions dels mitjans audiovisuals 2019, per sota del 44,2% dels que ho fan amb Tele5 i molt a prop del 31,1% en relació a TVE, gestionada per les institucions estatals. Pel que fa a pluralitat, el resultat és similar, i un 35,2% dels votants socialistes suspenen TV3, deu punts per sota per sota de Tele5. En aquest cas, TVE només obté un 21,9% de suspensos.
 
En tot cas, si la pregunta la responen el conjunt de catalans, el sectarisme que Sánchez denuncia de TV3 es dissol del tot, atès que esdevé la televisió amb un percentatge inferior de suspensos en objectivitat (19,4%) i en pluralitat (22,3%), molt per sota que qualsevol altre canal i, en concret, de TVE, l'homòleg espanyol.
 
Finalment, la proposta en relació a la inclusió al codi penal de la convocatòria de referèndums tampoc hauria de caure massa bé en les bases del PSC, el suport de les quals a l'autodeterminació està llargament acreditada. El primer baròmetre del CEO del 2019 preguntava si "els catalans tenen dret a decidir el seu futur com a país votant en un referèndum", qüestió que rep un aval del 78,7% de catalans, entre els que hi estan bastant d'acord o molt d'acord, però també del 59,9% dels que tenien intenció de votar el PSC. I sobre el total d'enquestats, entre els quals n'hi ha també que no es mullen o no ho saben, i és que el rebuig al referèndum és tan sols del 14,8% i del 30,3%, respectivament.
 
El segon baròmetre d'aquest any torna a preguntar per aquesta qüestió i les respostes assenyalen en el mateix sentit, tot i que sense tanta rotunditat. En aquest cas, es demana si Catalunya té dret a celebrar un referèndum d'autodeterminació, i ja sigui per la diferent formulació o per diferències en la mostra, el suport global se situa en un igualment contundent 70,8% i, entre l'electorat del PSC, en el 49,7%. Els socialistes que s'hi oposen, però, segueixen sent franca minoria, un 34,4%, cosa que implica que difícilment serien partidaris en el seu conjunt a penalitzar el referèndum. 
 
I encara un tercer baròmetre del CEO ha tornat a preguntar per aquesta qüestió els darrers mesos, l'òmnibus del 2019. En aquest cas, demana si "s'hauria de fer un referèndum a Catalunya perquè els catalans i les catalanes decidissin quina relació volen que hi hagi entre Catalunya i Espanya". El suport és similar a l'anterior cas, del 67,8% en el conjunt dels enquestats i del 46,8% entre el votant del PSC. La diferència amb els que ho rebutgen, però, és aquí inferior, ja que els socialistes contraris creixen fins al 40,3%, potser pel fet de passar de referir-se a un dret eteri a tractar de la necessitat d'exercir-lo.
 
Malgrat que la voluntat activa de celebrar un referèndum no sigui tan majoritària, els arguments per no fer-lo usats pels líders unionistes -entre els quals, el mateix Sánchez- sí que són nítidament rebutjats pels votants del PSC, segons el mateix baròmetre òmnibus. En relació a si no s'hauria de fer cap referèndum "perquè la unitat nacional espanyola no es pot votar", un 67,2% dels catalans i un 56% dels electors socialistes no hi està d'acord. De fet, tan sols ho avala un 29,4% dels que van fer confiança a Iceta el 2017.
 
Tampoc no s'admet l'altre gran argument dels que neguen l'autodeterminació, que "la Constitució vigent ja ha resolt la qüestió satisfactòriament". El 64,6% dels enquestats i el 53,3% dels votants del PSC neguen que aquest sigui un motiu per no celebrar un referèndum. La carta magna, per tant, tan sols és admesa com a raó suficient per negar el dret a l'autodeterminació per un 32,1% dels electors socialistes catalans. Per tant, els motius al·legats per Sánchez -i probablement les seves propostes per blindar-ho a través del codi penal- no sembla que tinguin massa suport entre la seva base social a Catalunya.