Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El procés català

L'Estat ja pot tancar webs sense manament judicial en cas d'«amenaces a l'ordre públic»

El govern espanyol va aprovar el decret, que s'ha publicat al BOE aquest dimarts, per lluitar contra l'anomenada "república digital catalana"

per Antònia Crespí, 5 de novembre de 2019 a les 17:58 |
La decisió la prendrà el ministeri d'Economia sense audiència prèvia. | Paula Roque
A partir d'aquest dimarts, el govern espanyol té competències per tancar pàgines web sense ordre judicial, només per decisió del Ministeri d'Economia i Empresa, quan existeixin "raons d'imperiosa urgència" que amenacin "l'ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional". Així ho recull el el decret impulsat per l'executiu en funcions de Pedro Sánchez, i que s'ha publicat al BOE aquest dimarts. El document ja s'havia aprovat aquest dijous com a mesura per combatre la “República digital catalana”.

La novetat que introdueix el decret és que ara el govern espanyol podrà intervenir o tallar, al moment, els servidors que allotgin xarxes socials i pàgines web en cas de "desordres públics". Això ja ho podia fer abans, però de manera més lenta, i amb ordre judicial. Amb  aquesta modificació ja no serà necessària cap tipus "d'audiència prèvia", sinó que es podrà fer de manera immediata, transitòria i excepcional en cas que l'executiu consideri que es dona alguna amenaça greu per l'ordre públic:

 

El text del decret que estableix quan i com pot tancar pàgines web el govern espanyol:

Previamente al inicio del procedimiento sancionador, podrá ordenarse por el órgano competente del Ministerio de Economía y Empresa, mediante resolución sin audiencia previa, el cese de la presunta actividad infractora cuando existan razones de imperiosa urgencia basada en alguno de los siguientes supuestos:

a) Cuando exista una amenaza inmediata y grave para el orden público, la

seguridad pública o la seguridad nacional.

b) Cuando exista una amenaza inmediata y grave para la salud pública.

c) Cuando de la supuesta actividad infractora puedan producirse perjuicios
graves al funcionamiento de los servicios de seguridad pública, protección civil y de
emergencias.

d) Cuando se interfiera gravemente a otros servicios o redes de
comunicaciones electrónicas.

e) Cuando cree graves problemas económicos u operativos a otros
proveedores o usuarios de redes o servicios de co
municaciones electrónicas o
demás usuarios del espectro radioeléctrico

Mitjançant el decret el govern espanyol modifica sis lleis, com ara la de Telecomunicacions. A més, exposa que aquestes modificacions venen donades pels "recents i greus esdeveniments" que han tingut lloc " en part del territori espanyol", encara que no especifica que es tracta de Catalunya:


"Los recientes y graves acontecimientos acaecidos en parte del territorio español han
puesto de relieve la necesidad de modificar el marco legislativo vigente para hacer frente
a la situación. Tales hechos demandan una respuesta inmediata para evitar que se
reproduzcan sucesos de esta índole estableciendo un marco preventivo a tal fin, cuyo
objetivo último sea proteger los derechos y libertades constitucionalmente reconocidos y
garantizar la seguridad pública de todos los ciudadanos."



Segons el text aquestes noves possibilitats d’actuació “no es limiten a la seva aplicació a una xarxa o un serveu de telecomunicacions electròniques, sinó que s’estén als elements que necessàriament acompanyen la instal·lació o desplegament d’una xarxa o d’un servei de comunicacions”.

D’aquesta manera obre la porta a intervenir “infraestructures susceptibles d’allotjar xarxes públiques de comunicacions electròniques, els seus recursos associats o qualsevol element o nivell de la xarxa o del servei que resulti necessari per preservar o restablir l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional”.



En cas que les operadores no cooperin, l’executiu espanyol “podrà acordar l’assumpció per part de l’Administració General de l’Estat de la gestió directa o la intervenció dels corresponents serveis o de l’explotació de les corresponents xarxes”.

L’encarregat d’actuar en cas que l’executiu consideri que existeix aquest perill per a la seguretat i l’ordre públic és el Centre Criptològic Nacional (CCN) que “exercirà la coordinació nacional de la resposta tècnica en matèria de seguretat a les xarxes i els sistemes d’informació.

El decret també reforça el paper del DNI com a únic document d’identitat i exclou la possibilitat d’utilitzat altres mètodes d’identificació electrònica sense autorització de l’executiu.

La Llei també introdueix controls sobre l’ús de les dades personals de què disposa l’administració. Argumenta que “per motius de seguretat pública” els “sistemes d’informació i comunicacions” hauran d’estar allotjats en servidors de dins de la UE.

L’executiu vol evitar d’aquesta manera l’ús de dades fiscals o el cens electorals per a altres finalitats i combat la possibilitat –per exemple- d’utilitzar-les per a la convocatòria d’un altre referèndum com el de l’1-O.

Aquí el document íntegre:

BOE, dimarts 5 de novembre de 2019 by naciodigital on Scribd



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació