05
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
8:22h
A fora, protestes, rebuig, crema de fotos. A dins, besamans i aplaudiments. Retrats antagònics d’una visita farcida de polèmica des del primer minut i d’una desafecció que, per molt que es pretengui aïllar amb la construcció d’una bombolla artificial de reverències, existeix i s’intueix irreversible. El punt de no retorn va ser el 3 d’octubre del 2017.
Que el rei apostés ara per mantenir el seu discurs en plena campanya electoral ja era tota una declaració d’intencions. Però que el contingut ratifiqués que la seva figura no respon al paper neutral que s’espera d’una monarquia parlamentària és pura dinamita enmig d’un conflicte enquistat i utilitzat com a arma llancívola per obtenir rèdits electorals.
Associar independentisme amb violència és la maquiavèl·lica estratègia de qui no sap com desactivar dos milions de vots a través de les urnes. Els falsos relats acostumen a respondre a altes dosis d’impotència. Violència, intolerància, menyspreu als drets i llibertats. Les paraules atribuïdes a l’independentisme sense mencionar-lo ni han estat triades a l’atzar ni són innòcues, i obvien que una condemna de 99 anys i mig de presó són la gran llosa per resoldre un conflicte polític que s’ha agreujat des dels tribunals.
El rei ha fet referència a “la millor història” de Catalunya sense tenir present que representa una institució que acumula una deslegitmimació històrica. És el resultat d’anys d’opacitat, de falta de fiscalització, d’escàndols de corrupció, de negocis obscurs amb països com l’Aràbia Saudita i de discursos de terra cremada. La campanya es lleva avui fumejant per les fotos d’un rei en flames.